Les excavacions arqueològiques al jaciment de la cova dels Xaragalls, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), han permès l’equip d’investigadors de l’IPHES-CERCA confirmar que l’espai va tenir un ús sepulcral al llarg de més de 4.000 anys.
L’equip dirigit per Miguel Ángel Moreno, Josep Vallverdú , Alfredo Suesta i Antonio Rodríguez va treballar en una nova campanya entre el 4 i 22 de desembre passats.
La recerca ha permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, a més de gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que demostren l’ocupació des del neolític fins l’edat de bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys.
«Sabem que aquesta cavitat era utilitzada com a cova sepulcral, era un cementiri on anaven dipositant els cossos dels difunts i es va fer servir per a això durant mil·lennis, la qual cosa genera un gran dipòsit de cadàvers humans’, ha apuntat Rodríguez.
Aquest ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes.
En aquest sentit, el també director de l’excavació, Alfredo Suesta, afirma que «en els contextos funeraris en cova, on els mateixos espais han estat reutilitzats durant mil·lennis, un dels reptes més complicats és intentar documentar els diferents modes d’enterrament duts a terme per les poblacions que, successivament, van ocupar el territori».
Després de diverses campanyes d’excavació dedicades a condicionar l’accés a la cavitat i netejar la superfície interior de sediments remenats per l’activitat furtiva, s’ha aconseguit documentar nivells arqueològics intactes i molt rics en restes arqueològiques holocenes tant en el testimoni estratigràfic de la Boca C com a la nova superfície d’excavació, d’uns 20 metres quadrats, de la Boca B.
Aquestes noves superfícies d’excavació, segons l’IPHES-CERCA, permetran als investigadors conèixer en profunditat l’ús de la cavitat per part de les diferents poblacions humanes que van ocupar aquest territori.
Juntament amb el material recuperat en el marc del projecte de recerca actual, l’equip investigador ha integrat també l’anàlisi sistemàtic del material procedent de l’activitat furtiva anterior i que es troba dipositat en diferents museus del territori. Particularment rellevant, apunten des de l’IPHES-CERCA, és el crani trepanat cedit pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’any 2020 i del qual s’està duent a terme un aprofundit anàlisi paleopatològic i tafonòmic.
