Els ERTO van fer incrementar encara més la bretxa salarial de gènere portant-la fins al 52%: el salari mitjà dels homes en ERTO durant l’any 2020 va ser de 20.395 euros i de només 13.423 euros en les dones. Aquesta gran diferència es veuria explicada per les feines menys qualificades, la mitjana d’edat inferior i la major llargada dels ERTO en el cas de les dones, segons l’informe de CCOO de Catalunya ‘La bretxa salarial de gènere i els ERTO, una anàlisi en profunditat’. «Un virus no pot ser masclista, però les seves conseqüències sí que ho poden ser. I fins i tot una mesura clarament progressista i de caràcter social com l’ERTO pot tenir efectes no desitjats a nivell de gènere», ha comentat l’autora de l’estudi i sociòloga, Irene Galí.
A Catalunya, un 23,8% dels homes assalariats i un quasi idèntic 23% de les dones van estar en ERTO durant algun moment del 2020. «El repartiment de les situacions d’ERTO per gènere va ser força equitatiu, però no les conseqüències per als ingressos dels treballadors i treballadores», ha insistit Galí, que ha posat sobre la taula aquesta diferència d’un 52% i quasi 7.000 euros de mitjana. En canvi, entre els treballadors que no van estar en situació d’ERTO el 2020 la bretxa salarial va ser més moderada –del 21,77%- amb un salari mitjà de 26.918 euros per als homes i de 22.105 euros per a les dones.
Les dones en ERTO, un 40% menys de sou
Segons dades de l’Agència Tributària, les dones en ERTO van rebre quasi un 40% menys de sou que les dones que no van caure en un expedient temporal (un 45% inferior en el grup de 56 a 65 anys). La diferència en el cas dels homes va ser més reduïda, del 24%. «I aquesta disminució dels ingressos més accentuada en el cas de les dones va fer que un major nombre de dones treballadores descendissin a la part de l’estructura salarial amb més baixos ingressos», ha constatat l’autora de l’estudi i sociòloga del departament de Treball i Estudis de CCOO. «Les dones assalariades que perceben de manera anual un salari inferior a l’SMI van passar del 19,6% l’any 2019 al 23,4% el 2020», ha xifrat Galí.
De fet, un 61,4% de les dones que va estar en situació d’ERTO va percebre un salari d’entre 0 i 1 cop l’SMI, per un 37,1% dels homes. «Aquestes xifres concorden amb la major pèrdua salarial patida per les dones afectades per una situació d’ERTO en relació als homes, i se suma al fet que les dones ja tenen de manera prèvia una mitjana salarial més baixa», ha recordat la sociòloga del departament de Treball i Estudis de CCOO, que també ha afegit que set de cada deu situacions d’ERTO que van viure les dones van succeir en sectors on la bretxa salarial de gènere és elevada.
La bretxa salarial cau 1,5 punts a Catalunya
Els sectors amb una major bretxa salarial de gènere entre les persones que van patir una situació d’ERTO són els de comerç, reparacions i transport (42,7%), el d’entitats financeres i asseguradores (44,5%) i el de serveis a les empreses (47,6%). «I també intuïm, tot i no tenir dades concretes, que en aquests casos es va cridar abans a treballar els homes en ERTO que no pas les dones», ha afirmat Galí. Sense tenir en compte els ERTO, l’informe de CCOO de Catalunya indica que la bretxa salarial va disminuint paulatinament amb el pas dels anys. Segons l’INE, el 2020 va caure 1,5 punts, passant del 26% al 24,5%. Segons l’Agència Tributària, la reducció va ser de 2,5 punts, del 28,6% al 26,1%.
Salari mínim de 1.300 euros, plans d’Igualtat i millors mesures de conciliació
No obstant això, es mantenen enormes diferències no només entre homes i dones, sinó entre treballadors de nacionalitat estrangera i treballadors de nacionalitat espanyola. «La bretxa salarial de gènere entre una dona estrangera i un home espanyol és del 95,9%. És a dir, i clar i català: un home espanyol cobra gairebé el doble que una dona estrangera», ha volgut deixar clar Galí. Des de CCOO de Catalunya s’han aportat algunes propostes per reduir aquesta bretxa salarial que passarien per reduir el biaix de gènere (de quasi quatre dècimes) en els convenis col·lectius, impulsar un salari mínim de 1.320 euros mensuals o exigir que totes les empreses tinguin un pla d’Igualtat.
«A Catalunya existeixen al voltant de 6.600 empreses que haurien de disposar d’un pla d’Igualtat i, en l’actualitat, menys de 800 han complert amb la seva obligació», ha comentat la secretària de Dones i Polítiques LGTBI, Mentxu Gutiérrez, que igualment ha parlat d’una major coresponsabilitat en les cures entre homes i dones, millors mesures de conciliació com el teletreball o la reducció de temps de feina, i seguir incrementant les pensions més baixes que perceben sobretot les dones. «També caldria una ampliació de la llei rider a treballadores de plataforma de neteja i cures, i una regularització massiva de treballadores en situació administrativa irregular», ha conclòs Gutiérrez.
