La protectora Petjades de l’Ebre denuncia que el refugi d’animals de Tortosa està desbordat i amb els recursos esgotats a causa de l’allau de gats que arriben cada dia al centre.
L’adjudicació del servei només contemplava la gestió de la gossera, però ara tenen més del doble de gats que de gossos, gats ferals malalts que requereixen costosos tractaments i moltes hores de cures. El refugi acull ja més de 120 animals.
Petjades de l’Ebre recorda que amb els mateixos recursos que havien d’atendre gossos i ara han de cuidar també desenes de gats que tenen repartits per totes les sales i magatzems del recinte. La vicepresidenta de Petjades, Ana Gil, demana més ajuts del consistori i que la ciutadania deixi de portar gats ferals.
Des de la protectora conten que no paren de rebre gats i camades del carrer. Hi ha dies que en reben prop d’una desena i el refugi d’animals de Tortosa està desbordat. El magatzem del recinte s’ha dividit en diferents espais per no barrejar els gats malalts dels sans, grans de petits. Alguns voluntaris han creat els diferents espais. Hi ha gàbies amb gatets per tots els passadissos, des de l’entrada al despatx administratiu, i també són desenes de gats els que ocupen la sala més gran del refugi.
La vicepresidenta de Petjades de l’Ebre, Ana Gil, fa una crida a la ciutadania perquè deixin de portar gats ferals a la protectora. Gil explica que els gats “de carrer” no sobreviuen en espais tancats, sobretot si són cadells que separen de la mare i s’han d’alimentar amb biberons. “És molt difícil tirar endavant” un gat que mama, molt més que un gos, explica Gil. “La gent veu gats petits pel carrer i els agafa pensant que els fa un favor, però és que aquests gats tenen mare. I aquesta mare potser ha anat a menjar al punt d’alimentació i els gats s’han mogut. Ella ja els agafarà i els durà on sigui”, descriu.
A més a més, molts d’aquests animals arriben malalts d’un virus que els afecta els ulls i que és molt contagiós, i requereixen costosos tractaments i visites al veterinari, i moltes cures. Com remarca Gil, la situació els ha generat un problema econòmic, però “no és el principal”. “La càrrega emocional és impressionant, perquè cal cuidar-los, netejar-los els ulls, donar-los antibiòtics i infinitat de coses, i al cap d’uns dies, mor”, ha dit colpida la vicepresidenta de Petjades de l’Ebre.
Una altra petició que fan des de la protectora és la “d’esterilitzar” els gats domèstics o que alguns propietaris tenen a les finques. Gil assenyala que les gates pareixen dues vegades a l’any i cada camada multiplica per nos els cadells que té l’anterior. “O que els vigilin quan estan en zel, perquè el que no pot ser és que després els portin aquí. On els posem? Senyors, no tenim lloc. Perquè a més aquesta protectora no està pensada per a gats”, ha lamentat.
Més ajuts de l’Ajuntament
La protectora ha mostrat la situació en què es troben al consistori i demana més recursos perquè el nombre d’animals que atenen és tres vegades més gran del previst en la licitació del servei. “Si hi ha més animals, hi hauria d’haver una compensació d’alguna manera”, ha reclamat Ana Gil. “Amb el que vam pactar amb l’Ajuntament, - el refugi – és inviable”, ha afegit.
Fonts de l’Ajuntament de Tortosa, reconeixen “la problemàtica que generen tants abandonaments” i també les millores que requereixen les instal·lacions. El consistori assegura que es farà una “inversió addicional” a la tardor, d’uns 10.000 euros a més dels arranjaments que ja ha fet la brigada municipal. D’altra banda, s’elabora a la ciutat un programa per gestionar les colònies controlades de gat, una vintena, de les que té cura una altra protectora, l’entitat Progat Tortosa, que els captura, els esterilitza i els alimenta.
Més voluntaris
Petjades de l’Ebre també reclama més mans per ajudar-los, voluntaris disposats a donar un cop de mà en qualsevol cosa, ja sigui reparar les instal·lacions, atendre els animals, treure a passejar els gossos. “Falten diners, falten mans i falten peus”, ha reclamat la vicepresidenta de l’entitat. Per exemple, acaben de rebre la donació de dues piscines perquè els gossos puguin refrescar-se amb les altes temperatures i “calmar els ànims” perquè es mostren “molt nerviosos”.
