Les Terres de l'Ebre han perdut més de la meitat dels trens ràpids que tenien abans de la pandèmia. Només es mantenen quatre freqüències cap a Barcelona i la primera no s'atura a l'Aldea (Baix Ebre) fins a primera hora de la tarda. La plataforma Trens Dignes denuncia que el territori està quedant "aïllat" de les connexions d'alta velocitat que enllacen el Camp de Tarragona amb Madrid i Europa, i també cap al sud de l'Estat. L'entitat reclama al nou Govern que redacti un pla director de mobilitat. L'enquesta en què s'ha de basar està feta des del 2019. També s'insisteix en la tan demandada interconnexió de les xarxes de busos amb les estacions de Móra la Nova i l'Aldea.
La pandèmia ha suposat una nova estocada per a l'oferta ferroviària de l'Ebre. Al gener de l'any passat l'Euromed va deixar de parar a l'Aldea i el Govern ho va compensar amb un tren ràpid a Barcelona, al matí i la tarda. Es reduïa de quatre freqüències a una, però el servei va durar un mes per poc ús. Amb el confinament i la pandèmia, la mobilitat es va reduir arreu. El servei s'ha anat recuperat amb la represa de la normalitat, i així ha estat pràcticament en el cas de les freqüències de mitja distància, però no amb els trens de llarg recorregut.
A l'estació de l'Aldea només paren quatre freqüències de llarg recorregut i la primera, per anar a Barcelona, passa per l'estació del Baix Ebre a primera hora de la tarda. Des de Trens Dignes denuncien "l'aïllament" que està patint el territori, sobretot per enllaçar via ferroviària amb l'alta velocitat al Camp de Tarragona i també amb trens ràpids cap a València i Andalusia.
Amb un tren de mitja distància costa prop de tres hores arribar a Barcelona. El servei ha anat empitjorant amb els anys i la demanda també. "Com hi ha d'haver demanda si no hi ha una oferta lògica i raonable per les necessitats que tenim?", ha qüestionat Pepi Borràs, portaveu de Trens Dignes.
És per això que la plataforma prioritza dues peticions al nou Govern de la Generalitat. D'una banda, la redacció del Pla director de mobilitat de les Terres de l'Ebre i, de l'altra, la interconnexió de xarxes de transport públic. "Cal una planificació adequada i sensibilitzar a la població perquè utilitzi el transport públic. És el repte importantíssim que tenim com a territori", ha apuntat Borràs.
La incompatibilitat dels horaris de busos amb els dels trets, que les parades estiguin molt lluny de les estacions ferroviàries i la falta d'aparcaments per qui s'hi desplaça en vehicle privat desincentiva la població a usar el transport públic. Borràs ha rebutjat l'argument de la falta de demanda per reduir l'oferta perquè és justament la manca d'un servei competitiu, interconnectat i sense tarifes unificades que fa que la ciutadania "es planifiqui d'una altra manera".