El Mas de Barberans (Montsià) torna a reunir aquest cap de setmana els cistellers i artesans de fibres vegetals més importants del país i del món.
La Fira és l’estendard d’alta qualitat del sector, i aplega els millors artesans, que es van donant relleu perquè la fira no pot donar cabuda a totes les peticions.
Tot i que són tècniques i recursos ancestrals, la mostra és una reivindicació de la modernitat de l’artesania. En aquesta 21a edició s’ha convidat un grup d’artesanes xilenes. Treballen fibres com «la manila, la totora, l’avena boja o teatina», i algues que gairebé ja no es fan servir aquí, com el blat ligun. El sector, que treballa amb les plantes, també mira de reüll les adaptacions que els pot forçar a fer el canvi climàtic.
Rocío Schätzke, és gestora cultural de projectes d’artesania i dissenyadora de l’equip d’artesanes Trenzados de Cutemu (població de la regió xilena del General Bernardo O’Higgins), juntament amb Zaida Muñoz i Juana Muñoz.
Allà, com aquí a Catalunya, l’ofici de llatadora perd relleu generacional. Schätzke explica que a Cutemu existeix una comunitat que es dedica a l’ofici, un centenar d’artesanes que «el mantenen», però els més joves no s’hi mostren interessats, se’n van a estudiar fora i escullen altres professions. Com aquí, els joves que fan una aposta per aprendre’l hi troben una sortida artística.
Amb el projecte Trenzados de Cutemu s’ensenya a trenar la palla, investiguen l’origen i la història de les tècniques i es dissenyen, desenvolupen i comercialitzen noves peces tradicionals però modernes. Destaquen els barrets de trenat fi que elaboren i altres complements. Tot i que està convençuda que el trenat de palla de blat va arribar des d’Europa a Xile, l’ha sorprès que aquí es treballi més el sègol.
Internacionalitzant la Fira del Mas
Al Mas de Barberans els ha sorprès tot el ventall de fibres i tècniques que mostren artesans de tota Espanya i d’altres llocs d’Europa, com França o Portugal. «És un honor per a nosaltres compartir tot això», ha agraït Rocío Schätzke. La comunitat d’artesanes de Cutemu també fa servir les xarxes socials – i sobretot Instagram -, per fer divulgació de la seva feina, crear sinergies amb artesans de tot el món i trobar idees per innovar i vendre els seus productes «a preus justos».
La dissenyadora xilena reconeix que no poden competir amb els grans productors i ha destacat «el públic específic i interessat, que valora la feina i l’ofici», que s’apropa a una fira especialitzada com la del Mas de Barberans.
Cistelleria de tot el món
Com ha recordat Mònica Guilera, cistellera i una de les coordinadores de la Fira de Fibres Vegetals, la mostra ofereix una gran representació de la gran varietat de materials i tècniques per treballar-los que té l’ofici, i el Mas de Barberans ofereix una oportunitat única de veure-ho tot junt. Algunes de les fibres que es treballen a la Fira són la canya, diferents tipus de jonc, la voga, el vímet o la sarga, la palla, i els pollissos d’olivera, entre molts altres. Les tècniques generalment són ancestrals però cada artesà aporta «una part d’innovació». «Aleshores els oficis evolucionen perquè l’artesà li posa sempre, sempre li afegeix alguna cosa» ha reivindicat Guilera.
La sequera i la matèria primera
La matèria primera de l’ofici cisteller també està afectat pel nou context d’emergència climàtica. La sequera actual, per exemple, limita la producció de vímet. Però també hi ha materials molt adaptats a la calor, per exemple, com la canya. Els artesans de Portugal que ha vingut a la fira la treballen i els han ensenyat com fer-ho. «Ens l’hem de mirar perquè té molt potencial, com l’espart que és una planta molt adaptada al sec, pot aguantar molt bé. Hem d’anar mirant com adaptar-se, perquè pot ser que un material amb què comptem ara, d’aquí uns anys no estigui disponible», ha reconegut la cistellera.
La seu de els fibres vegetals, tot l’any
Quan la fira acabi aquest diumenge, l’aposta del Mas de Barberans per l’artesania de les fibres vegetals no abaixa la persiana. El municipi té el Museu de la Pauma i el Racó de les Fibres Vegetals, entre d’altres, que es pot visitar tot l’any.
El centre museístic recull la petjada de tots els artesans que passen per la mostra i que col·laboren amb les activitats, tallers i cursos, que es fan al poble. «És important que existeix en una zona on la cistelleria va ser tan important per a la supervivència de tothom, com a part de l’economia local», ha defensat Guilera. «És un museu modern que presenta l’ofici d’una manera acurada i amb molt ben documentat i amb molt de criteri perquè ho feien els avis, sí, però ara també ho fem», ha afegit.
