Fa 86 anys d’aquest fet bèl·lic dins de la batalla més cruel de la guerra i que va significar l’inici del final de la contesa i de la Segona República espanyola. Per això, el Govern de la Generalitat, junt amb el Consorci Memorial d’Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament d’Amposta van triar ahir la Torre de la Carrova per a homenatjar, un any més, tots els combatents morts a la Batalla de l’Ebre.
Per a la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, «la memòria democràtica ha de ser una escola de ciutadania; cap jove, cap persona que no ha viscut la guerra ni la dictadura ha d’ignorar que els drets i les llibertats de què gaudim avui són el resultat d’una lluita sorda i constant d’un compromís antifeixista». En el mateix sentit, s’expressava l’alcalde d’Amposta i delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Adam Tomàs, ho exemplificava amb la imatge que va veure a les xarxes d’unes joves mostrant una bandera espanyola preconstitucional. «Aquesta senyera no identifica cap país, significa la pèrdua de les llibertats i això cal explicar-ho als joves que se senten atrets pels missatges de l’extrema dreta», remarca Tomàs.
Combatents contra el feixisme
Entre els assistents a l’acte es comptava amb la presència d’una delegació de l’associació francesa Amics dels Combatents a l’Espanya Republicana, encapçalada per la seua presidenta Claire Rol-Tanguy, activista molt reconeguda a França, i filla de Henri i Cécile Rol-Tanguy, ambdós brigadistes a l’Ebre i coordinadors de la insurrecció de París el 19 d’agost de 1944. Claire Rol-Tanguy destaca al Diari que el seu pare li va inculcar «la lluita per la pau i la justícia social per a tots els països del món. Uns valors que hem de transmetre a les generacions més joves», assegura.
El resultat de l’escaramussa a Amposta durant la Batalla de l’Ebre va ser que en només 18 hores van morir més de 1.300 soldats, més de la meitat dels quals eren soldats republicans de la XIV Brigada Internacional, coneguda com ‘la Marsellesa’, ja que originàriament estava integrada principalment per voluntaris francesos i belgues. L’historiador Roc Salvadó va explicar ahir els detalls d’aquest episodi i va concloure que «el miler de morts que hi va haver va ser un fracàs per a l’exèrcit republicà, però, en canvi, es podria qualificar d’èxit el fet que s’aconseguís concentrar la major part de les tropes franquistes a Amposta perquè les forces de la República intentessen creuar l’Ebre entre Riba-roja i Xerta».
Música per la pau
L’homenatge va comptar amb l’acompanyament musical, a la veu i la guitarra, del cantautor italià Alessio Arena, que va interpretar cançons reivindicatives i plenes de significat per recordar els combatents morts a la Batalla de l’Ebre. Els temes escollits per a l’ocasió van ser el poema de Josep Gual Lloberas Paisatge de l’Ebre, musicalitzat per Teresa Rebull; El alma de mi pueblo, publicada l’any 1972 pel compositor xilè Rolando Alarcón, assessor del Govern de Salvador Allende i Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet, versionat en català, italià i francès per part d’Alessio Arena.