La regulació del Govern per implantar renovables i arribar als objectius de transició energètica de 2030 i 2050 va acabar provocant una allau de projectes en zones de les Terres de l’Ebre on el problema és endèmic, com la Terra Alta o el Baix Ebre.
Un primer decret va generar una «bombolla especulativa» que «trinxava» espais rurals i perpetuava un model que s’aprofita de la vulnerabilitat i els problemes estructurals de l’agricultura, com els preus baixos i la falta de relleu generacional.
Mentre batallen amb les grans energètiques, els municipis han apostat per la regulació urbanística, les eines de protecció de l’entorn i projectes d’autoconsum que els permetin no dependre’n. Ara es demana a les àrees metropolitanes que facin el mateix.
Dos anys més tard - ressorgint de la pandèmia -, la Generalitat va tornar a modificar el decret per «punxar la bombolla especulativa» de les renovables que s’havia produït amb la normativa.
Des de llavors, cal l’acord de la meitat dels propietaris dels terrenys afectats i les promotores han d’oferir el 20% de participació local. També prioritza el tràmit d’instal·lacions que connectin a línies de mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència.
Des de la modificació, de la quinzena de parcs eòlics nous que es van projectar a la Terra Alta, només ha quedat a tràmit la central Microvilalba, d’un aerogenerador-, i al Baix Ebre, el parc Ampliació de Colladetes, de quatre aerogeneradors. Aquest darrer ha sigut l’únic projecte de renovables de les Terres de l’Ebre que s’ha regit pel decret d’emergència climàtica 16/2019, mentre que amb la normativa de les ZDP s’han construït a la Terra Alta tretze nous grans aerogeneradors, les centrals Punta Rodona i Barrancs, que estan en funcionament des de fa unes setmanes. La promotora, Naturgy, continua amb els tràmits d’una tercera central, Tres Termes - amb la redacció de les actes prèvies d’ocupació de finques afectades pel projecte executiu -.
La Segarra i la Ribera d’Ebre concentren més de la meitat dels molins d’energia eòlica en tràmit
La Terra Alta té ara 161 aerogeneradors, els mateixos que el Baix Ebre. Són les dues comarques catalanes amb més molins de vent en servei, però els canvis normatius han traslladat la pressió i hi ha més projectes de centrals fotovoltaiques en tràmit que eòlics.
A la Terra Alta es projecten 159,5 hectàrees de panells fotovoltaics. També al Baix Ebre es tramiten projectes fotovoltaics en 129,6 hectàrees o en 28,8 al Montsià, però la Ribera d’Ebre serà la tercera comarca catalana productora d’energia solar si les instal·lacions proposades es construeixen. Tindrà almenys 434,8 hectàrees de parcs fotovoltaics. La comarca riberenca també és la que té més parcs eòlics en tramitació.
