El cop d’estat del 1936 va causar a Espanya la misèria, la mort i la destrucció. Per això no l’hem d’oblidar per aconseguir la pau, la concòrdia i la reconciliació, en un món millor per a tots, més igualitari, on es respectin els drets humans. Una part important de gent i sobretot els joves haurien de conèixer els esdeveniments del passat històric per comprendre com hem arribat al present i el perquè a l’actualitat gaudim de grans comoditats. La història no és producte només d’un fet particular d’un moment concret. És el conjunt de realitats que ens han portat on estem actualment. S’explica que cada tres-cents anys canvien els cicles històrics. I al món es produeixen grans convulsions socials a llocs determinats que repercuteixen més enllà de les seves fronteres. Així, durant els tres darrers segles, es van produir grans esdeveniments que han capgirat la política i la societat, com la independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, la implantació del comunisme, el feixisme i el nazisme, la Segona Guerra Mundial i l’actual increment de l’extrema dreta als països del primer món.
A Espanya, seguint les agitacions mundials, durant els segles XIX i XX es produïren uns continuats trasbalsos de la societat que limitaren el creixement social i econòmic, amb lluites fratricides entre carlins i liberals, la primera República, la Setmana Tràgica, la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i el descontrol de la CNT-FAI, el cop d’estat de Franco i les represàlies dictatorials posteriors. Foren dos-cents anys de continuades guerres on milers de persones van morir i sofrir penúries.
Aquestes històries s’han explicat poc i malament, sobretot als centres d’ensenyament. Els guanyadors del cop d’estat del 1936, durant la dictadura, van donar a conèixer la seva veritat negant la dels perdedors. I conseqüentment el jovent desconeix els sofriments igual dels d’un costat com de l’altre i els morts les trinxeres, assassinats, reprimits, o que es van quedar sense habitacle pels bombardejos. No coneixen la fam, els sofriments i un món d’escassetats on s’havia d’estalviar, conservar i esforçar-se per sobreviure. I sobretot les represàlies que van sofrir els perdedors i les diferències socials, durant els anys de l’autocràcia.
Reconciliació
Aquests dies a les Terres de l’Ebre, per rememorar aquestes realitats, i retrobar un món de reconciliació, es celebra el tercer Congrés Internacional de la Guerra Civil.
L’objectiu és explicar els canvis socials i polítics que van viure els nostres pares i avis durant el període provocat per la crueltat de guerra i els temps posteriors fins la mort del dictador. I ens ensenya, com els enfrontaments actuals entre els dos principals partits, el PP i el PSOE, continuen manifestant-se a les Espanyes enriquint les indiferències populars i l’augment de l’extrema dreta.
La Universitat Internacional de Catalunya organitza el congrés per tercera vegada, que es celebra cada dos anys, a diferents poblacions (Tortosa, Gandesa, Flix i la Sénia). La direcció científica recau en Josep Serrano Daura, la secretaria en Ramon Gironès Blanch, i es compta amb una comissió assessora amb experts de diferents universitats de l’Estat.
L’obertura dels actes va tenir lloc a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa i continuaran la tarda d’aquest divendres 28 març a Gandesa, a la seu de l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta, i el dissabte 29 al matí a Flix, a la Seu de l’Antic Sindicat. Tornarà a Gandesa el 29 a la tarda i el 30, i es clausurarà a la Sénia el 12 d’abril, al Centre d’Aviació.
A cadascuna de les poblacions es pronunciaran vàries ponències per tècnics en cadascuna de les matèries per donar a conèixer temes socials succeïts, com foren la destrucció de patrimoni cultural, la repressió a la rereguarda republicana, les dones espies, el desembarcament a l’Hospitalet de l’Infant el 1939, la intervenció de les dones a les Brigades Internacionals i la seva mirada sobre l’Espanya en guerra, l’organització de la societat civil quan la rereguarda passa a ser front o la importància de la fàbrica de Flix durant el conflicte bèl·lic.
També s’abordarà la figura del teòleg gandesà Joan Baptista Manyà; i temes com el paper de l’esport a la rereguarda republicana o les emissions del paper moneda a la Terra Alta; així com l’estada de l’aviació republicana i la Legió Còndor a l’aeròdrom de la Sénia. En acabar cada sessió es constituirà una taula redona on hi podran intervenir els assistents.
El congrés, tocant molts aspectes dels moments tenebrosos de la guerra, representa una forma d’entendre la història que mai va ser explicada per part dels guanyadors i conèixer fets que van succeir, fins el moment desconeguts i descoberts gràcies a les investigacions d’intel·lectuals especialitzats en la Guerra Civil.
