El Parc Natural del Delta de l’Ebre redactarà al 2024 el seu Pla de protecció del medi natural i del paisatge, que ha d’ordenar els usos i la gestió dins de les més de 7.800 hectàrees d’espai protegit de les comarques del Baix Ebre i el Montsià.
Es tracta d’un document llargament reivindicat des del territori que es començarà a redactar el primer trimestre de l’any que ve, segons va anunciar el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, en la celebració a Amposta del 40è aniversari de la creació del Parc Natural.
El pla és el document que estableix les normes bàsiques d’accés, usos i gestió d’un espai natural protegit. Inclou aspectes, entre d’altres, com ara les actuacions detallades de conservació i gestió del medi natural, la regulació de la circulació motoritzada en espais sensibles, l’ordenació de l’ús públic i quins usos estan admesos o no en l’espai, «i és indispensable per millorar la governança del Parc Natural», remarcà el conseller.
Segons la Generalitat, millorarà la gestió efectiva del espai i la farà més garantista. «En definitiva, es tracta d’endreçar i posar en negre sobre blanc, en un document formal, què es pot fer i què no es pot fer dins d’un espai natural protegit, incloure allò que ja s’ha anat consensuant i acordant fins ara i detectar les noves necessitats de futur», afirmà Mascort.
En l’acte a l’Auditori Municipal d’Amposta, el grup Delta Teatre va fer un sainet rememorant les mobilitzacions a Deltebre contra l’assecament del Canal Vell que van suposar el germen per crear el Parc Natural, «només 39 dies després», segons recordà per la seua banda l’actual director, Francesc Vidal.
Tot un referent
Tot i les reticències inicials d’alguns sectors per si podia comportar una restricció de les activitats econòmiques a la zona, quatre dècades després no s’entendria el delta de l’Ebre sense el Parc Natural.
De fet, el territori s’ha alçat amb els anys com a referent en la compatibilització entre la conservació de la biodiversitat i les activitats humanes que han conformat la zona tal i com és avui: arrossaires, aqüicultors, pescadors, caçadors, salines, ramaderia i turisme, entre d’altres.
Totes les administracions, els set ajuntaments, sectors i entitats presents al Delta ho són també a la Junta Rectora del Parc Natural. Entre els reptes que té al davant, segons remarcà el conseller, hi ha la supervivència davant les amenaces que suposa «un canvi climàtic que ja és una realitat».
Un altre dels reptes és la sequera, que enguany ha comportat restriccions en el regadiu amb aigua de l’Ebre.
«L’aigua dolça i l’aiguabarreig amb l’aigua salada és el que dóna sentit i vida al Delta», remarcà el president de la Junta Rectora, Dani Forcadell.
Des de la seua creació l’any 1983, el Parc Natural del Delta de l’Ebre ha tingut tres directors: Rafel Balada, Jordi Roig i des del 2007 Francesc Vidal. L’actual responsable va remarcar que el Parc «no va néixer amb una visió restrictiva, sinó moderna i integradora dels espais naturals protegits, on la conservació dels espais naturals s’havia de compatibilitzar amb les activitats tradicionals, la coneixença i el gaudi de l’espai».
Vidal també va fer una reflexió sobre la crisi climàtica. «L’aire que respirem, l’aigua que bevem, els aliments que mengem i moltes altres coses que necessitem per sobreviure, depenen en bona mesura de la salut dels ecosistemes. Com a societat hem de canviar la manera de relacionar-nos amb la natura», afirmà.
Les xifres i la història
El Parc Natural protegeix 7.805,8 hectàrees de les més de 32.000 que abasta el delta de l’Ebre. El tram final de l’Ebre fins a la desembocadura esdevé la principal zona humida protegida de Catalunya i és una de les més importants d’Europa. Es va crear l’any 1983, però la seva història de protecció arrenca a començaments dels anys seixanta quan va ser inclosa a la Llista Bureau MAR de les zones humides d’importància internacional situades a Europa i l’Àfrica del nord.
L’any 1979, el Consell Europeu va declarar el Delta com a zona d’importància europea per la seua vegetació halòfila, amb un total de vuit espècies de plantes i 69 de fauna vertebrada protegides.
No obstant, l’impuls definitiu per a la seva creació va estar la mobilització popular del mateix 1983 contra les dessecacions que s’havien produït al conjunt lacustre del Canal Vell, al terme de Deltebre.
Exactament 39 dies després de la manifestació i com a conseqüència d’un seguit d’intenses negociacions entre l’Ajuntament de Deltebre i la Generalitat, el 4 d’agost de 1983, es va publicar el Decret del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que en primera instància només protegia els espais naturals del marge esquerre del riu. Dos anys més tard, el Decret 332/1986 feia extensiva la protecció a les zones naturals del marge dret.
El delta de l’Ebre constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i presenta una rica diversitat d’ambients. Riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals conformen el seu paisatge natural, i, juntament amb l’horta i els arrossars, acullen una gran biodiversitat. Hi viuen més de 760 espècies de flora, més de 350 d’ocells, 21 espècies de mamífers i un centenar d’espècies de peixos, entre d’altres.
En la seva àrea d’influència conviuen més de 62.000 habitants repartits entre els municipis de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita, l’Aldea, l’Ampolla i Camarles.
