Un punt d’inflexió: la constatació de la seua extrema vulnerabilitat i la necessitat d’actuar per protegir-lo. És el que va suposar per al delta de l’Ebre el temporal Gloria. La borrasca que va assotar el país entre el 20 i el 23 de gener del 2020 va arrasar el litoral, amb especial afectació al Delta, on la barra del Trabucador va quedar trencada; l’aigua marina va envair els Calaixos de Buda i va entrar fins a tres quilòmetres terra endins a l’hemidelta nord, al terme de Deltebre, inundant unes 3.000 hectàrees d’arrossars, a més destrossar les muscleres de la badia del Fangar o taponar amb bancs d’arena la bocana del riu Ebre.
Cinc anys després, la gent del Delta té clar què cal fer per protegir-lo i mantenir la seva morfologia actual, però les administracions superiors encara no s’hi han posat a treballar de forma decidida, tot i que s’han executat alguns primers projectes d’aportació d’arenes a les zones fràgils (per part de l’Estat), i de protecció interior de les llacunes i la guarda de les badies davant una pujada del nivell del mar, per part de la Generalitat.
La Taula de Consens pel Delta, que reuneix municipis, comunitats de regants i altres entitats de la zona, va presentar un Pla Delta, amb les seves propostes per mantenir un territori en el qual volen continuar vivint. La principal aposta és la mobilització a gran escala d’arenes, amb dragues marines que extreguin el material del fons marí per dipositar-lo en els punts més fràgils, és a dir, el Trabucador, Buda i el frontal nord, a la zona de la Marquesa i fins a Riumar. Un model holandès «que és més barat i seria més efectiu que els moviments duts a terme fins ara per via terrestre, i que ja s’ha executat amb èxit a la zona de València», explica el portaveu de la Taula de Consens Xavi Curto.
Uns estudis encarregats per la Generalitat, en el marc del seu pla d’actuació o Estratègia Delta, ja han analitzat la composició i disponibilitat de les sorres marines del litoral deltaic.
L’objectiu de la Taula de Consens és que el Delta no perdi ni un pam més de terreny, ans al contrari, pugui recuperar amplada de platja en alguns punts per incrementar la zona d’acomodació en cas de noves grans llevantades.
Per la seua banda, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha dut a terme diversos projectes d’aportació d’arena al Trabucador, Buda i la Marquesa, com a obra d’emergència primer i posteriorment també de forma preventiva. Tot plegat, en espera del pla de protecció del Delta que està pendent de presentar, i del qual s’està elaborant l’avaluació ambiental estratègica.
Des del territori es demana al Ministeri que aturi el procés d’atermenament del litoral, que està actualment en marxa per definir novament la línia de costa i la zona de domini públic marítim-terrestre, fins que no es duguin a terme les actuacions previstes precisament per no perdre cap metre més de terreny.
Una altra demanda és la coordinació entre els plans de l’Estat i la Generalitat, d’acord amb el territori. Una opció a la que s’obren les dues administracions superiors, i que és ara si cap més factible amb l’entrada del PSC al Govern de la Generalitat.
Però per què es troba el Delta en aquest estat d’extrema vulnerabilitat? Els factors són múltiples. Està afectat per una important regressió, més acusada en alguns punts, i per la subsidència, o enfonsament del terreny. Tot plegat, per la falta de sediments que arriben a la desembocadura, ja que des de la construcció dels grans embassaments a la conca de l’Ebre queden retinguts a les preses, riu amunt. Uns problemes als que cal afegir els efectes del canvi climàtic, amb un nivell del mar a l’alça i uns temporals cada vegada més virulents.
Una de les lliçons que va deixar el Gloria va ser la importància de «comptar amb unes platges amb amplada, amb sistemes dunars i aiguamolls que esdevenen espais d’acomodació en cas de temporals», explica el cap de l’àrea de Canvi Climàtic d’Eurecat i director del Centre de Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.
A nivell local es descarten ja models ‘antics’ com la construcció de dics, i hi ha ara «un cert consens per les mesures basades en la natura», comenta el director del Parc Natural del Delta, Francesc Vidal.
Però allò que millor aniria per a «enfortir» el Delta davant l’avanç del mar seria recuperar els milers de tones de sediments que hi arribaven dècades enrere pel riu Ebre i que ja no ho fan. Es treballa en proves pilot i estudis per determinar la millor fórmula per recuperar aquest trànsit sedimentari fluvial i distribuir-lo per la plana deltaica, però una actuació efectiva encara queda lluny en el temps. I el Delta ja no pot esperar més.
Entitats, alcaldes, experts i persones del territori responen a tres preguntes del ‘Diari’: Què va suposar el temporal Gloria? Com està el Delta cinc anys després? Quines mesures són més urgents per protegir-lo?
Lluís Soler. Alcalde de Deltebre
«Cinc anys després tot està pràcticament igual,o fins i tot pitjor»
El temporal Gloria va suposar un punt d’inflexió. Després d’anys de reivindicacions i de reclamar la necessitat d’actuar, es va posar el focus mediàtic i institucional sobre el territori. Però cinc anys després i malgrat les bones paraules, tot està igual, o fins i tot pitjor. Allò positiu és que el Delta està unit i sabem el que necessitem. És bàsic un pla d’actuacions acordat entre l’Estat, la Generalitat i el territori.
Joan Castor Gonell, delegat del Govern a l’Ebre i exalcalde de Sant Jaume d’Enveja
«Es va posar en evidència la vulnerabilitat del Delta»
Feia temps que ho exposàvem, però aquell temporal va posar en evidència la vulnerabilitat del Delta i que calia actuar ja per mantenir el que en queda. Després de cinc anys, s’ha avançat poc en obra, tot i que s’ha començat a treballar en les guardes de les badies o la protecció interior de les llacunes. Ara cal actuar de forma decidida per protegir el frontal, aportant arena amb dragues marines, com s’ha fet a València.
Carles Ibáñez, Centre de Resiliència Climàtica, Eurecat
«Per mantenir arrossars i passejos marítims, calen platges amples que ressisteixin la força dels temporals»
Va suposar un cert punt d’inflexió. Visualment va fer més clara la problemàtica de la gestió de la costa, no només del Delta, sinó de tota Catalunya. Aquí es van inundar d’aigua marina 3.000 hectàrees. Així, es va posar de manifest la importància de reforçar les platges, amb un espai d’acomodació. Amb el canvi climàtic això anirà a més, amb l’augment del nivell del mar i temporals cada vegada més virulents. Cal recuperar sistemes dunars, aiguamolls, i crear una franja litoral àmplia. Per mantenir arrossars i passejos, la platja ha de resistir.
Xavi Curto, Taula de Consens pel Delta i Regants
«Si avui vingués un altre Gloria passaria igual o pitjor»
El Gloria va ser un bany de realitat. Se sabia que podia passar i va passar. El Delta estava debilitat, no podria lluitar contra la força del mar. I si avui vingués un altre Gloria, passaria igual o pitjor. A la pràctica s’ha fet poc i no evitaria els danys. A la Taula de Consens tenim el Pla Delta, amb solucions, no elucubracions, basades en el model dels Països Baixos. Cal moure la sorra marina, com l’actuació que va fer el mateix ministeri a València a finals del 2023, començant per les zones més vulnerables. Podem mantenir la morfologia actual i fins i tot recuperar terreny.
Francesc Vidal, director del Parc Natural del Delta de l’Ebre
«Hi ha consens per aplicar mesures basades en la natura»
Fa cinc anys va quedar clar que les amenaces del Delta no eren en un futur, ja estaven aquí: la falta de sediments, la subsidència, la regressió, i els efectes del canvi climàtic. Va ser un punt d’inflexió, posant en evidència la fragilitat de l’espai. S’ha començat a actuar, en el cas de la Generalitat amb l’Estratègia Delta, amb les guardes de les badies, la protecció interior de les llacunes davant la pujada del nivell del mar o la qualitat de l’aigua dolça. Queda pendent la defensa del front litoral. S’està treballant i i hi ha cert consens per aplicar mesures basades en la natura.
Susanna Abella, Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)
«S’han d’invertir els diners que calgui en la protecció i cal una gestió dels sediments»
Ara fa cinc anys vam prendre consciència que el Delta estava realment en perill i podia desaparèixer. Va ser un punt d’inflexió en la percepció i els problemes que l’afecten, dins i fora del territori. Fins ara s’han fet actuacions al Trabucador, les guardes de les badies, alguna estratègia de recuperació a la finca Bombita... però molts són petits bolets. Si ara vingués un altre temporal com el Gloria, estaríem igual i això és preocupant. Cal invertir de forma decidida en la protecció del Delta i apostar per la gestió dels sediments.
Marcela Otamendi, arrossaire i propietària finca els Vascos
«Cal aplicar d’una vegada el model holandès»
El Gloria va donar visibilitat a la fragilitat i agonia que pateix el Delta, davant de Catalunya i de l’Estat. Va mostrar que existim i que, malgrat tot, tenim solució.S’han fet petits passos però amb pocs resultats eficients. Cal aplicar ja d’una vegada el model holandès de gestió d’arenes, i deixar-se de les bajanades de sempre. També cal derogar l’atermenament del litoral, complint el mandat del Senat i el Parlament.
Manel Salvadó, gerent Infosa (Salines de la Trinitat)
«Cal moure arenes a gran escala, per mantenir la morfologia actual»
El Gloria va ser la manifestació de la debilitat del Delta. Allí vam veure que el nostre territori estava en perill i que calia actuar de forma decidida per a mitigar les afectacions del canvi climàtic. En aquests cinc anys almenys hi ha hagut unitat del territori amb la Taula de Consens: ens ha permès tenir una sola veu davant de les institucions públiques. Ara el més urgent és moure sorres a gran escala, per mantenir la morfologia.
Josep Juan Segarra, associació Sediments
«O ens adaptem a la natura, o la natura ens acabarà passant per damunt»
Aquell temporal va ser una alerta molt visual d’una situació que fa dècades que s’està produint, com és l’enfonsament, la retenció de sediments als embassaments, la regressió... Els problemes ara són els mateixos que fa cinc anys, i les petites actuacions que s’han fet per moure arena han sigut pedaços. El que cal és una bona gestió perquè puguin arribar els sediments que ara queden retinguts als pantans.
