Em preocupa molt que no siguem capaços d’aprendre del nostre passat i molt més quan es tracta d’un passat recent. I em preocupa encara més quan qui sembla no voler aprendre és algú que ha tingut un càrrec d’alta responsabilitat política i que aspira a tornar a tenir-lo. Escoltar aquests dies en nombrosos mitjans a Meritxell Roigé, ex alcaldesa de Tortosa, demanar a la Generalitat que construeixi el nou hospital de Terres de l’Ebre en una zona inundable, em retrotreu als temps del franquisme. Uns temps en els quals l’única cosa que es tenia en compte a l’hora de construir era que es pogués obtenir un bon benefici econòmic o polític.
L’argumentació que utilitza la senyora Roigé per a justificar l’elecció que va fer el seu equip de govern dels terrenys del Camí de Roquetes, no resisteix la mínima anàlisi tècnica, econòmica ni, molt menys, política. Justifica Roigé aquesta elecció basant-se en el fet que en aquests mateixos terrenys s’ha permès la construcció d’habitatges i fins i tot d’un CAP. Estic segur que Meritxell Roigé coneix perfectament les necessitats especials que té un hospital, però intentaré explicar-li-ho perquè no pugui al·legar falta de coneixement.
En primer lloc, senyora Roigé, no serà una sorpresa per a vostè si li dic que en un hospital hi ha persones malaltes. És a dir, persones que necessiten unes cures especials, que moltes vegades no tenen mobilitat i que, en la pitjor de les situa-cions, depenen de complexos aparells per a mantenir-se amb vida. En cas d’inundació, el seu trasllat, a diferència del d’altres ciutadans sense aquestes limitacions, és infinitament més complicat i, en alguns casos, impossible.
No se li pot escapar el fet que de produir-se inundacions hi haurà ferits i serà necessari el seu trasllat a l’hospital. Fins i tot en el cas que les inundacions no fessin necessari el trasllat dels pacients de l’hospital, la impossibilitat d’accés dels ferits i altres malalts al centre sanitari suposaria un greu problema i posaria en evidència l’enorme irresponsabilitat de la construcció en una zona amb tan grans hàndicaps.
Finalment, fa referència la senyora Roigé al fet que fa dècades que no es produeixen inundacions en aquesta zona i a que el riu Ebre és molt diferent dels barrancs que han provocat la recent tragèdia de València. Aquest mateix argument van utilitzar en els anys 70 els qui van permetre la construcció de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo. El riu Tajo està, com l’Ebre, molt regulat pels pantans i mai hi havia hagut inundacions en aquesta zona. La setmana passada l’UME va haver d’intervenir per a col·locar dics de contenció al voltant d’aquest hospital. Es van haver de desallotjar les plantes inferiors de l’edifici i van estar a punt d’haver de treure en helicòpter als malalts. Dos d’ells estaven en l’UCI (en un hospital com el de Terres de l’Ebre serien molts més) i el seu trasllat hagués posat en greu risc les seves vides.
No sé si la senyora Roigé considera el canvi climàtic una evidència científica o si és dels qui pensen que és una inven-ció dels científics. Jo no soc científic i, per tant, només puc confiar en el que ens diuen els qui tenen el coneixement. I el que ens diuen els científics és que hem d’estar preparats per a fenòmens meteorològics que mai havíem vist.
Puc entendre que després de més de setze anys del seu partit a l’ajuntament, ara tinguin la necessitat de justificar la seva inacció. Només vull recordar-li que si l’Hospital de Terres de l’Ebre no està ja en funcionament es deu al fet que Artur Mas va decidir aturar el projecte quan era president de la Generalitat. No recordo haver vist a la senyora Roigé ni a cap dels membres del seu equip, haver-se manifestat a favor de la construcció de l’hospital els anys en què ells governaven. Però les presses i exigències de la senyora Roigé ara no aconseguiran que el Govern de Salvador Illa faci l’enorme im-prudència de construir l’hospital que tant necessitem en qualsevol lloc i de qualsevol manera. Estem fermament compro-mesos en la seva construcció, aviat tindrem triats els terrenys i, a diferència del que va succeir amb els governs de Junts, no ens aturarem fins a tenir-ho acabat.
Manel de la Vega, senador i primer secretari del PSC a Terres de l’Ebre
