Biel Pubill Soler acostuma a donar canya. No als seus alumnes a l’institut de Flix, sinó com a creador de joguines d’aquest tipus de vegetal.
Des de petit ha viscut de prop el món del joc i de la joguina. Ell mateix explica que «els meus avis eren firaires i anaven per les fires, literalment amb una maleta a cada mà, plenes de quatre joguinetes que venien als pobles de la Ribera d’Ebre, Conca de Barberà, Baix Camp... A principis dels setanta els meus pares van posar una botiga de joguines a Reus. Allò ho vaig viure intensament.
Posteriorment, a principis dels noranta un cop ja treballava de mestre, vaig poder fer un postgrau en jocs populars i tradicionals, a Lleida. Això va ser el detonant per tal que encarrilés aquesta afició a tot el què fa referència al món del joc i la joguina, en particular la tradicional».
El llibre
Juntament amb Miqui Giménez acaba d’escriure el llibre Quina canya! Joguinetes on mostra com fer 60 joguines i instruments populars però «n’hem fetes moltes més, arribaríem al centenar», diu. El fet que no apareguin al llibre és degut a un tema d’espai. Algunes de les joguines que s’han quedat al calaix han estat barques, cotxes propulsats amb globus d’aire, molinets de riu, circuits...
A més cal pensar que de cada objecte «se’n pot fer tantes versions i o adaptacions com es vulgui. El llibre, en aquest sentit, també busca que la persona que manipula la canya se la faci seva, faci les seves pròpies creacions, hi posi imaginació», assegura.
Pubill explica el perquè fa servir la canya i no un altre material. «La canya és un vegetal que trobem arreu de Catalunya. A la zona de l’Ebre, als marges del riu, n’és ple, i en qualsevol riera se’n troba sens cap dificultat. Tallant un parell de canyes, de mides diferents, es poden fer gran varietat de joguines i instruments».
Les peces que es proposen en el llibre no necessiten, tampoc, un material gaire complex. Ell mateix detalla que «les eines més usuals són el cargol de taula, per fixar bé la canya i poder-la manipular sense perill, i la serra. A partir d’aquí puntualment podrem necessitar barrines, llimes de diferents mides, burins, tisores, puntualment alguna navalla o ganivet... i algun material complementari com ara cinta aïllant, paper de seda, gomes elàstiques, filferro, roba...».
Quant a la seguretat a l’hora de la manufactura, al llibre que ha escrit introdueix una taula on s’indica l’edat mínima, orientativa, per a fer cadascuna de les peces. «Hi ha joguines senzilles com ara un anell, una nina o una castanyeta que nens i nenes a partir de 5 anys, amb la mínima ajuda d’un adult, les poden fer. Evidentment n’hi ha d’altres que potser no són massa complicades però que necessiten més paciència i temps, aleshores s’aconsellen a partir dels 11 anys... En qualsevol cas, és un llibre per gaudir i manipular entre infants, joves i adolescents», diu.
Exposicions itinerants
Pubill reconeix que «en aquests moments tenim els objectes per a fer un parell d’exposicions que puguin ser itinerants. De fet, a través del portal http://quinacanyajoguinetes.blogspot.com/ anunciem que disposem d’aquesta exposició i està a disposició de les entitats o institucions que la sol·licitin».
Però també estan treballant en el disseny d’una exposició que pugui ser itinerant i fàcilment transportable d’un indret a un altre i «pensem que potencialment podria interessar molt a les escoles o les biblioteques».
A més «si es dóna el cas, com de fet s’està donant, que ens demanen de fer la presentació del llibre i/o dinamitzar algun taller ho fem, amb molt de gust, és clar, però per a nosaltres seria un goig que a la llarga fossin els mateixos usuaris que s’atrevissin a dur a la pràctica aquests tallers».
Pubill va més enllà i assenyala que «d’alguna manera nosaltres el què hem fet és actualitzar una parcel·la un xic oblidada del nostre patrimoni, el relacionat amb la manufactura d’objectes de canya, i posar-lo al dia en un format viu, modern, fins i tot tecnològic, que creiem invita a posar-se a manipular i crear joguines i instruments».
Per això creun que «el llibre és de ‘llarg recorregut’». Dit d’altra manera, «no és un llibre de temporada, és un llibre que pot ser de referència ara i d’aquí 20 o 50 anys, mentre hi hagi canya hi haurà Quina canya!».
I aquí també cal fer un apunt. «Hem pensat prou el llibre com per a que moltes de les joguines i instruments que proposem també es puguin fer a partir de materials reciclats com ara tubs de PVC que, en molts casos, poden substituir, si es vol, la canya». Però la canya és insubstituïble. I ell és l’home que feia joguines de canya.
