«La música ens pot recordar guerres - diu Jordi Savall, però sobretot ens parla de bellesa, pau, amor, convivència...» Això és el que es respira en els concerts del Festival Jordi Savall, que tanca la 4a edició amb un èxit rotund de públic i sobretot de qualitat artística. Poblet, Montblac i Santes Creus s’omplen, per una setmana, de música d’alta volada. Un regal pel Camp de Tarragona, normalment orfes d’aquest tipus d’espectacles. I està clar: si s’esgoten les entrades i en l’esplanada de Santes Creus hi sobrepassen nou-centes persones cada nit - a banda dels concerts de tarda a l’església -, vol dir que hi ha públic i que el festival funciona. I el festival s’eixampla i ja no són només les formacions de Savall que actuen sinó altres grups i artistes convidats, com la soprano Núria Rial, o l’Ensemble Ekiyat de veus Tàrtars, o la descoberta de músics com el basc Johannes de Antxieta, del s.XVI, o Dietrich Buxtehude del XVII.
Si s’esgoten les entrades en cada edició vol dir que hi ha públic i el festival funciona
Savall és, també, didàctic, sempre investiga, busca les fonts i les semblances dels grans compositors. En aquesta edició de ho fa Ravel, o ens descobreix Antxieta, o ens presenta una formació només de dones, o ens acosta els diferents Concerti Grossi.
Difícil resumir moments que ens han corprès en aquesta edició: El concert de la Jove Capella Reial de Catalunya en el marc recollit de la sala dels cups de Poblet i el moviment de braços i mans i tot el cos del seu director, Lluís Vilamajor, que ens feia viure les notes fins gairebé palpar-les. Les cançons sefardites amb la veu de Núria Rial. El concert de Branderburg n. 3 dirigit per Savall i interpretat per Les Musiciennes du Concert des Nations. La sonoritat de les quatre veus dirigides per David Sagastume. Els dits que volaven per les cordes de la viola de gamba de Savall en la Jácara espanyola del s. XVII. I ens quedem amb aquest regust de bellesa, pau i amor.
