No eren ni dos quarts d’onze del matí, quan la cua de persones per aconseguir all de Belltall, sortia de la plaça i s’aproximava a la carretera principal. Potser cridades per la fresca del matí, amb un aire que feia que els més fredolics portessin jaqueta de màniga llarga, el degoteig de persones era constant, i la cua no disminuïa mai. Així començava la XIV edició de la Festa de l’All al municipi.
Algunes de les persones que hi havia, havien arribat des de Barcelona, de fet, trobar aparcament, era relativament complicat. Explicaven que voltaven pel territori i els havia cridat l’atenció la festa. «No sé si arribarem a poder comprar res amb la gentada que hi ha», comentaven alguna de les persones que esperaven. Mentrestant les dues membres de l’Agrupació de Productors de l’All de Belltall anaven atenent al personal explicant les diferències de les mides, i comentant el preu. A mesura que s’anaven acabant els forcs, tant els petits com els grans, els anaven reposant. Dos dels nois que ajudaven a reposar, i anaven treien forcs, explicaven que participaven en la festa «des de fa més de deu anys, quan va començar». Asseguraven que eren de fora, però que passaven l’estiu a Belltall, i tenien «familiars que feien alls, per això ens involucrem».
Per la seva banda, un dels membres de l’Agrupació, comentava que la seva intenció, sota la marca de ‘l’All de Belltall’ és «garantir uns mínims de producció i qualitat, a més de conservar la llavor que es cultiva des de fa més de 300 anys». Es mostrava molt satisfet per la demanda que hi havia, però reconeixia que «potser hi ha més demanda que ofereix». Aquest fet, també es donava perquè enguany la sequera, així com en altres sectors de la pagesia, ha afectat la collita de l’all. Deien que l’all és un conreu de secà, però igualment «necessita que plogui per sobreviure». Per això, la collita no havia sigut bona, i afegia que «altres anys quan s’acabava aquí podies enviar a la gent a cases que sabies que en feien perquè els compressin allí, això enguany no passarà, perquè no n’hi ha». Tot i això, els productors havien decidit mantenir el preu, dins les mesures possibles, tot i ser conscients que «l’any passat va ser excepcionalment bo».
De Jana a Belltall
Enguany la Festa de l’All presentava una novetat, i és que havien vingut, per primer cop, uns productors convidats. Es tractava, d’unes persones que cultivaven l’all a Jana, un municipi de Castelló. Segons explicaven des de l’organització la intenció, és que «a partir d’ara cada any hi hagi convidats, i es puguin veure diferents varietats».
Els productors explicaven que el seu conreu era similar, també amb una llavor molt antiga, però «més mecanitzat». Pel que fa al sabor comentaven que era una mica «menys picant». Deien que havien conegut l’all de Belltall feia uns dos anys, arran d’una xerrada, i a partir d’aquí es van posar en contacte amb l’organització. L’any passat ja havien de venir a la festa, però uns problemes de salut ho van impedir. Es mostraven sorpresos perquè afirmaven que «per ser un poble petit, i amb una única oferta s’arrossegava a molta gent», i això els alegrava.
Una altra de les diferències és que ells no compten amb cap associació, i també destacaven que dins el seu cultiu son molt importants les oliveres perquè son mil·lenàries.
Amb tot, des de Belltall, però també des de la Jana, asseguraven que era molt difícil trobar relleu generacional. Comentaven que les administracions havien d’ajudar més, i apostar més per la pagesia, ja que a vegades «trobem que ens dificulten la feina, i la burocràcia és molt feixuga». També reconeixien que és molt complicat «competir amb l’especulació i les grans empreses», i eren clars demanant més implicació «i no omplir el poble de plaques solars, deixant terres on es pugui conrear». Davant de tot, la Festa de l’All feia bones mostres de consolidació.
A més de vendre l’all, també es podien comprar altres productes, i durant la jornada hi va haver una conferència titulada ‘Cap a una marca de qualitat de l’All de Belltall’ duta a terme per Laura López-Mas i Sonia Campo de la fundació Miquel Agustí. Es van sortejar paneres de productes de proximitat, i va acabar a les sis de la tarda amb un concert a càrrec de Laia Frigolé-Mas i Eva del Campo, que portava per títol ‘D’Amore e Tormento’. Tot es va acabar amb coca i cava.
