L’Ajuntament de Querol ha acabat d’enllestir l’estudi sobre els arbres singulars del municipi, on han pogut col·laborar una desena de veïns i veïnes. El fins ara alcalde de Querol i proper regidor de Medi Ambient, Jordi Pijoan, afirma que des del Consistori es va preguntar a persones del municipi sobre si coneixien arbres que fossin especials.
«Vam fer una crida des de l’Ajuntament als veïns i veïnes per si ens volien aportar dades d’algun arbre que fos singular, sigui per les seves característiques o pel tipus d’espècie».
Així doncs, els resultats d’aquest treball conjunt expliquen i detallen les característiques d’una trentena d’exemplars que es troben al terme municipal de Querol. Alguns d’ells, segons expliquen des del Consistori, fins i tot podrienn ser catalogats com a arbres d’interès monumental o local.
Entre les principals característiques que s’han mirat a l’hora d’afegir-los a la llista de seleccionats destaquen les dimensions, l’alçada o l’antiguitat, tot i que també hi ha altres factors. Alguns es caracteritzen per haver estat testimonis de llegendes o fets històrics, i en la majoria dels casos, es dona la combinació de diverses característiques.
Exemplars únics
Pijoan subratlla que una qualitat que també s’ha identificat és l’espècie d’alguns arbres. De teix, una espècie poc comuna a la zona, queden actualment tres exemplars en tot el municipi que s’han catalogat dins d’aquest estudi.
Per a l’estiu de 2024 es vol transformar el treball realitzat en una publicació
També fruiters molt antics, un parell d’ametllers que tenen més de 150 anys o arbres molt grans com el Pi de les Quatre Soques, l’Alzina de Bonany o l’Alzina de Mas Bermell. I afegeix que alguns dels arbres també han estat catalogats segons el seu valor sentimental, com és el cas del Roure de Cal Mandil, un arbre que està mort, però del qual la seva soca es conserva.
Una publicació el 2024
Pijoan explica que van encarregar el projecte a Jaume Marlés: «Ell ja va fer un estudi semblant a Aiguamúrcia. Després vam fer públic que l’engegàvem i ara finalment l’hem tancat amb el recull dels arbres fet».
La intenció és que el treball es converteixi en una publicació durant l’estiu de 2024. A l’estudi hi ha una fitxa descriptiva per a cada exemplar amb les dades com les mesures, l’estat fitosanitari, el motiu de la singularitat, l’entorn, les espècies de fauna i vegetació que l’envolten i aspectes històrics i culturals rellevants. D’altra banda, també s’hi especifica la ubicació, com arribar-hi i les coordenades.
«L’objectiu principal de l’estudi és conservar aquest patrimoni natural i que la gent del municipi tingui interès per l’entorn, que sàpiguen que aquests arbres existeixen», assegura Pijoan, qui també recalca que «el que s’ha buscat és preservar-los i deixar constància de la importància que tenen o de la que han tingut».
