Aquests dies que començarà la Baixada de l’Aigua de Sant Magí de la Brufaganya fins a Tarragona, i passarà per diferents municipis de l’Alt Camp, per celebrar les Festes de Sant Magí de la ciutat, és bon moment per conèixer la feina que fan des d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya. I és que voluntaris i voluntàries fa mesos que han treballat per arreglar la casa de l’Ermità.
Es tracta, d’un edifici situat al costat del Santuari de Sant Magí, que estava gairebé en ruïnes. «Hi havia porqueria, i les parets cremades, ja que hi havia hagut un incendi», apunta Silvestre Palà, membre de l’Associació d’Amics de Sant Magí.
De fet, així com explica Palà, hi van començar a treballar l’any 2019, amb alguna subvenció, però enguany ho estan podent acabar. Aquest espai anirà destinat a l’entitat, «almenys una planta», com indiquen. Però des dels Amics de Sant Magí també pretenen cedir l’espai per si alguna entitat el necessita, o el vol utilitzar. El seu objectiu és donar un ús en aquest edifici, quan acabin la seva rehabilitació, i evitar que es perdi.
A més de tot això, està previst que la primera planta -a mig acabar- sigui el lloc on torni a anar un ermità o ermitana. Ho assegura Silvestre Palà, que afegeix que el Bisbat els ha cedit l’edifici a uns 40 anys.
Depenen dels diners que reben per poder-la acabar de reformar i de la feina dels voluntaris
Tot això té una condició, i és que «si el Bisbat vol que hi hagi l’ermità o ermitana, hi serà, i hi tornarà». I és que ve de lluny, ja que des del mateix Bisbat son conscients que és un dels llocs on sempre hi havia hagut un ermità. Hi ha referències des del segle XVI i XVII, està documentat. De fet, Palà va més enrere, i comenta que el mateix Sant Magí era un ermità.
Els voluntaris són la clau
El membre de l’Associació d’Amics de Sant Magí de la Brufaganya, afirma que tot plegat ha sigut possible gràcies a tots els voluntaris, i les voluntàries que hi han anat a donar un cop de mà.
«Normalment, sempre quedem el primer diumenge de cada mes, tot i que a vegades també hi hem anat algun altre dia, i ens hem acabat reunint entre unes 20 o 25 persones, i això és molt», diu Palà. També afirma que els professionals s’han dedicat a acabar els treballs que necessitàvem.
Així doncs, la segona planta ja està acabada, la planta baixa encara s’ha d’enrajolar, i la primera està a mig fer.
A la pràctica hi haurà dues cases, una que «està molt avançada», i l’altre que «necessitarem més temps, perquè necessitem recursos». I és que per realitzar totes les reformes depenen de subvencions, per molt que el treball el facin els voluntaris.
Han de comprar material, i altres elements. Per això van fent a mesura que tenen diners. Palà no treu mèrit a tota la feina que han fet, però recorda que ho han fet en tres anys, amb la pandèmia entre mig. Per això assegura que «hi ha molta gent que se sent implicada».
Considera que el fet es deu a la tradició que envolta el lloc, i apel·la al sentimentalisme. Quan convoquen els esmorzars dels diumenges per continuar treballant, es reuneixen fins a 40 persones.
