M’està costant inspirar-me avui. Potser és el jet-lag emocional d’haver estat una setmana de vacances a Canàries o potser és que he desconnectat massa, no sé. El passat dijous vaig anar a veure, bé, millor dit, a escoltar, a l’Albert Om a la Sala Zero de Tarragona, dins de la programació d’Experiència Periodista que organitza el Col·legi de Periodistes de Tarragona, i em van agradar molt algunes de les reflexions que va regalar.
Om explicava que la gent està saturada d’informació, d’opinió i de contingut i, que a més, l’algoritme de les xarxes socials fa que ens retroalimentem d’allò que pensem i seguim, o bé, ens apareguin coses totalment oposades que crec que acaben tenint la mateixa funció amb l’afegit de generar odi. Com no hem d’estar cansats i cansades d’escoltar o parlar sempre dels mateixos temes? Això em recorda a la independència, no sé per què.
Després de les eleccions, vaig estar mirant quins havien estat els resultats a cada barri i zona de Tarragona, us recomano que li doneu un cop d’ull, és interessant conèixer la realitat de la ciutat, la de veritat, sense l’algoritme. Que, per cert, l’algoritme de Ciutadans no sé com deu ser, però compartir-lo de tant en tant per tenir la seva confiança i il·lusió no estaria gens malament.
Albert Om explicava que la gent està saturada d’informació, d’opinió i de contingut
En fi, almenys va ser graciós seguir els resultats des de Canàries mentre intentava explicar a uns amics d’allí qui era cadascú dels candidats i candidates, tot i que alguna cosa ja sabien. Salvador Illa, el socialista, Puigdemont el del pelo que vive lejos i Pere Aragonés... no, clar que no sabien qui era. Després d’intentar explicar-los tot l’embolic de comuns sumar, vaig desistir. Per sort, i com si d’un examen es tractés, van sortir els que s’havien estudiat. Els vaig dir que tornaria aviat i els hi explicaria com havia quedat tot. Amb tot el que ens espera, confio que no se’n recordin.
«Van al·lucinar»
Del que crec que no s’oblidaran és de Tarraco Viva, els hi vaig explicar en què consistia el festival i van al·lucinar. Em vaig comprometre a portar-los l’any vinent, així que crec que em tocarà fer la foto a les lletres «TARRACO» del Camp de Mart. Suposo que s’ha de veure des d’ulls turístics per trobar-li l’encant, tot i que imagino que els meus amics preferiran fer-se un altre tipus de foto per després compartir-les. I jo quasi que ho prefereixo, a veure si ara quan busquem Tarragona a Instagram o X només sortiran aquestes lletres. No sé vosaltres, però posats a escollir, prefereixo que les primeres imatges que pugui veure algú de la meva ciutat siguin unes altres.
Per cert, no sé si ja han acabat del tot la seva instal·lació o si encara tenen algunes de les eines per allí, però es podria aprofitar per donar un cop d’ull al pipicà del Camp de Mart, tot i que si és per urgència, els forats són més grans al pàrquing dissuassiu que hi ha davant del Col·legi Sant Pau. Em deixo la paciència i els diners per aparcar, però ja la roda del cotxe és massa.
Desconnectar
En fi, per sort sembla que el meu mòbil segueix a Canàries i l’algoritme de vacances i encara puc desconnectar una mica. A més, amb l’arribada de la calor, Tarragona s’omple de guiris, però també de plans així que us aconsello deixar les pantalles i gaudir de la nostra ciutat.
El dijous vinent dia 23 de maig teniu una nova experiència periodística a la Sala Zero amb l’Ana Polo i un dia abans, el dimecres 22, a les 20 h, tindreu tot l’equip d’En Calces oferint-vos un programa especial i en directe. Prometo estar més inspirada, el que teniu assegurat és una mica de riures i desconnexió.
