«No es pot explicar, és sentir-se part d’una família, és sentir que ho fas per tu, per la ciutat i pels pastorets». D’aquesta manera, la Mercè Sunyer, membre del Ball dels Pastorets de Tarragona, defineix què sent en formar part de Santa Tecla i gaudir-la des de dins.
Enguany, tant petits com grans, celebren l’aniversari del seu ball, però ni amb 35 o 25 anys més es trobarien les paraules exactes per expressar una sensació compartida i que es contagia en forma de llegat. Si alguna cosa tenen assegurada els pastorets és el seu futur.
«En anys tan especials com aquest, i posant la vista enrere, ens n’adonem com cada vegada hi ha més relleu, cada vegada hi ha més nens/es que volen formar part del nostre ball», explica Sunyer. I si intentem trobar el perquè d’aquesta evolució, Sunyer ho té clar. Creu que la innovació que ha anat incorporant el ball en els últims anys l’ha fet una mica més proper i atractiu pels més joves, això sí, sempre amb una base tradicional. «No oblidem els orígens», destaca Sunyer.
Però per arribar als 35, en el cas del ball gran, fa falta alguna cosa més. «Formar part dels Pastorets és tenir un sentiment d’orgull i pertinença difícil d’explicar, s’ha de viure i potser aquesta màgia és la que enganxa a la gent a vindre», expressa Sunyer, qui afegeix: «A mi personalment em fa molt feliç sentir que aporto el meu granet de sorra a la ciutat i a la seva Festa Major».
Una col·lecció de records
I de tradició, relleu i pertinença estan plens alguns dels records que Sunyer explica amb il·lusió, com quan formava part del ball petit i abans de començar la cercavila, cada any, anaven a fer parlaments davant de la casa d’en Lluís Romeu Barbarà, que havia estat el majoral dels Pastorets abans que es perdés el ball, als anys 20. «Recordo la cara de felicitat que feia quan baixava a veure’ns i recitàvem els mateixos parlaments que ell un dia va representar», explica Sunyer.
Un dels moments més especials que viu aquest ball passa instants abans de l’entrada del Braç
Un record més actual, i que es repeteix cada 23 de setembre, se situa instants abans de l’entrada del Braç de Santa Tecla i és que mentre tot el ball espera la seva arribada, munten una bota a la qual es pugen membres de diferents balls que esperen amb ells el moment de l’entrada. «És un moment molt bonic i també divertit. És dels records més especials que guardo perquè es crea una germanor entre moltes de les entitats i just abans d’un dels moments més apoteòsics de la Festa Major», expressa Sunyer.
I enguany, abans de tornar a viure aquest moment i per apagar totes les espelmes d’aniversari, dos últims desitjos que Sunyer té clars: reivindicar les músiques de la Festa Major més enllà de l’Amparito Roca. Finalment i després d’haver repassat els 35 anys d’història del Ball de Pastorets i els 25 anys del Ball de Pastorets petit, un desig per seguir gaudint amb la ciutat i, sobretot, continuar fent colla i seguir col·leccionant records d’un ball al qual encara li queden moltes generacions a les qui contagiar.