Superats els dos anys amb les limitacions que ens va imposar la pandèmia i després de les celebracions dels 700 anys de l’entrada de la relíquia, podríem dir que s’ha tornat la situació anterior, és a dir, que s’ha pogut configurar el programa sense limitacions ni celebracions extraordinàries, més enllà de les pròpies de les entitats. L’aiguat de Santa Tecla de 2022 no va permetre la sortida de la professó fent destrosses importants a la ciutat, per la qual cosa des de 2019 no es feia l’esperada entrada del braç.
La gent al carrer
Sigui per la coincidència de Santa Tecla en cap de setmana o sigui per les ganes de festa que tenen les tarragonines i els tarragonins, es va poder veure una alta participació en la majoria dels actes programats. Això complica l’organització d’alguns moments de la festa, especialment quan els espais determinen la gent que hi cap. Aquest fet no és nou en les festes populars des de la recuperació dels ajuntaments democràtics i de la mateixa manera que passa a Tarragona es pot veure també en altres celebracions del país. Això, però, no evita que s’hagi de fer una reflexió.
Un dels punts més complicats, que no l’únic, va ser la ubicació dels elements que havien de fer l’entrada del braç, fins el punt que alguns músics ni tan sols van poder fer sonar el seu instrument. Els membres de les entitats, especialment els balls, van haver de demanar, un cop i altre, poder situar-se al lloc que el protocol els hi ha assignat i en no poques ocasions la conversa va pujar de tó generant escenes poc apropiades per un moment que ha de ser d’alegria compartida.
El nou espai del Francolí sembla que ha pogut descongestionar la part alta dels concerts massius i segurament, si es millora la mobilitat, serà una bona solució a mantenir en el futur. Tenint en compte que en els casos anteriors la solució no pot passar per canviar l’escenari, haurem de trobar altres opcions.
Crec que, com a ciutat, hem d’estar orgullosos de que l’evolució de la festa ens porti a preocupar-nos més de com gestionar l’alta participació que no pas una baixa assistència, com ja havia passat. Com deia, podria ser que fos un fet puntual però millor no arriscar-nos i busquem-hi solucions.
Les aturades del seguici
Tenim un seguici molt complert i especialment nombrós. Això, que és un orgull per la ciutat, també comporta no poques dificultats d’organització i els canvis no són senzills. Val a dir que la meva és una visió parcial viscuda des de la part final del seguici.
Voldria referir-me a un fet que es repeteix any rere any com són els temps que els diferents elements ha d’esperar pel torn d’actuació. N’hi ha d’inevitables com poden ser les que es produeixen quan es fa la sortida a la plaça de la Font: des dels diables fins la banda poden passar uns 30 minuts en les sortides del dia 23 i uns 45 a la cercavila de la vigília.
Durant la cercavila també hi ha diversos moments d’aturades que es barregen amb d’altres en les que s’ha de passar pels carrers pràcticament sense actuar per no tallar en excés, provocant situacions que no agraden ni als participants ni al públic, i que, en general, venen motivades per les diferents dinàmiques d’actuació que també seran complicades de resoldre. Em centraré, però, en dos punts que crec especialment significatius.
A la cercavila de la vigília hi ha un moment en que la capçalera puja pel carrer de Sant Agustí i el final baixa per Portalet i, per tant, uns han d’esperar que els altres acabin de passar per poder fer l’entrada a la plaça de la Font. Aquesta espera fàcilment pot superar els 30 minuts i torna a repercutir en la resta del seguici, que primer ha hagut d’agilitzar la marxa per deixar el carrer lliure i després ha d’esperar que, de nou, tot es posi en marxa. S’ha intentat millorar l’actuació de la Rambla Vella però enguany això tampoc ha funcionat i potser s’haurà d’acabar pensant en un canvi de recorregut que eviti aquest problema.
La segona és la baixada del 23, quan el seguici torna a la plaça de la Font després d’haver fet l’entrada del braç i ho fa utilitzant les escales de la Catedral. Aquest acte s’està allargant molt i els darrers elements tarden prop de 90 minuts a fer la seva baixada, bastant més que quan es feia pel carrer Pare Iglesies i Merceria. Aquesta baixada esglaonada de les escales va en detriment del recorregut fins la Plaça de la Font, que perd la seva espectacularitat, i al final la actuació conjunta dels balls a la mateixa plaça es fa amb molt poc públic i gairebé per complir el protocol.
Una gran Festa Major
En tot cas, malgrat el desgraciat accident de la traca final, crec que en general les festes han estat un èxit i que totes i tots ens n’hem de sentir orgullosos. Les celebracions d’aniversari de diverses entitats van ampliar i millorar el programa d’actes i recordarem temps el fantàstic pregó de l’Oriol Grau. Hem viscut grans moments durant una festa que, personalment, he viscut de manera especial. Cal agrair l’esforç dels tècnics de festes que han estat treballant amb l’entusiasme habitual tant abans com durant les festes. Als components dels elements del seguici, als músics i a les colles castelleres per la seva implicació i esforç al mantenir viva la part més tradicional de la festa.
Posem-nos a treballar en les properes mirem si som capaços de millorar-les. Aquesta ciutat, la seva gent i la seva història s’ho mereix.