Amb una Quaresma molt baixa en el calendari, el misteri de la Reial Congregació del Descendiment torna a la Processó del Sant Enterrament, divendres 29 de març, com avançava la periodista Carla Pomerol fa unes dies. Després de l’avaria soferta el 2022 en aquest acte, l’únic de la Setmana Santa tarragonina declarat Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat, i que l’any passat no es trobessin fons per arranjar-lo, ara sí que desfilarà.
La intervenció ha anat a càrrec de l’empresa Artemartínez, d’Horche, a Guadalajara, taller dedicat a la imatgeria religiosa cristiana des de 1942. El seu responsable, David Martínez, ha explicat que «ha consistit en diferents millores sobre els mecanismes originals del misteri, no sobre la part escultòrica».
Així, aquest equip ha treballat sobre tres aspectes: «la corona sobre la qual actua i descansa el mecanisme de gir del pas, que s’ha doblat i a més de l’existent de 60 cm de diàmetre s’incorpora una altra de 135, fet que li dona més estabilitat; el reforçament dels engranatges que serveixen per equilibrar la part escultòrica; i el canvi d’un sistema envellit de frenada en dos rodes, de vehicle antic, a un de modern en les quatre, adequat als estàndards el actuals, més segur i més còmode per al xofer que condueix des de sota la peanya».
Xassís ben ideat
Martínez destaca que «els mecanismes del xassís original havien estat molt ben ideats i adequats per al recorregut de la processó. Es tingué en compte la necessitat de girar el misteri en els carrers més estrets de la Part Alta, de manera que les figures passessin d’una visual frontal a una lateral. I alhora la de salvar els pendents des del pla de Palau fins a la Rambla Nova».
Els sistemes d’inclinació permetien equilibrar el pas en les baixades de manera que ni es balancés cap endavant ni cap enrere. Ara bé, el David apunta que «segurament el que feu desequilibrar el misteri el 2022 fou l’ampliació de figures de 2010 i, per tant, el pes que comportà l’estrena del misteri complet, amb les tres noves escultures», realitzades pel lleonès Melchor Gutiérrez Sanmartín, l’artista contractat precisament pel taller Artemartínez.
Realitzades primer en fang, un motlle de resina les convertí en fusta de cedre. A Horche acoblaren les noves imatges amb les quatre inicials, arrodonint allò projectat en la maqueta primigènia de 1951. Durant aquella Setmana Santa s’havia exposat aquesta, motllurada en guix d’escaiola, en un aparador de la Rambla Nova 48, el de Casa Ricomà, dedicada als pianos i la música entre 1918 i 1959, segons informà el “Diario Español” el 18 de març, Diumenge de Rams.
En la portada d’aquest rotatiu del 22 de març, Dijous Sant, aparegué la foto de la maqueta: «Se trata del nuevo misterio que la Congregación citada tiene el propósito de inaugurar el próximo año, si bien sólo las cuatro figuras centrales. El paso ha sido encargado al escultor [Josep M.] Bohigas [Masoliver], de Barcelona, realizándose las obras de escultura en los Talleres de la Vda. Reixach, de la propia ciudad condal. El presupuesto general asciende a 70.000 pesetas, sin tener en cuenta la correspondiente carroza y colgaduras, detalle importante que lo incrementa en cerca de 30.000 pesetas».
Carrosseria
Però el misteri no s’estrenà fins a 1953. La carrosseria sobre la qual se situà el grup escultòric fou obrada per la serralleria dels germans Magarolas. El 2 d’abril es beneí el pas a l’església del Sagrat Cor, avui Sant Agustí. En la processó s’ubicà rere el Crist de la Sang. De fet, aquesta imatge titular de la processó havia estat acompanyada pels personatges bíblics vivents de Josep d’Arimatea i Nicodem fins al segle XIX. El 1953 el misteri aparegué sense cap lluminària, i a partir del segon any comptà amb la instal·lada pel congregant Josep Carrillo Lanuza.
Malgrat que el 2019 es canvià el xassís, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament, Repsol, l’Escola Escac, Carrosseries Orellana i el Descendiment, malauradament aquesta reforma no dimensionà els canvis necessaris pel que fa als mecanismes originals de gir i equilibri per suportar el pes augmentat de les imatges de 2010. David Martínez explica que «ha valgut la pena preservar la singularitat del disseny dels enginys mecànics substituint les peces malmeses, conservant les que presentaven un bon estat i introduint els tres aspectes referenciats». Un retorn anhelat.