Dijous, 10 de novembre, i em toca anar a la comarca de la Ribera de l’Ebre per feina. Tinc unes dues hores de cotxe i és un bon moment per escoltar la xerrada del POUM que es va fer dimarts passat, perquè hem de ser tarragonins responsables. Per ser-ho del tot, aquest any has d’haver vist l’obra Setembre de la inauguració de les festes de Santa Tecla i participar activament amb el POUM. En cas contrari, el Reixos potser no et portaran res, per no haver estat prou responsable. Perquè amb l’avanç del POUM no acaba res, sinó que comença tot.
Amb aquesta frase gravada a foc per part del Conseller Xavi Puig engego el cotxe camí del meu futur. Per dibuixar la Tarragona que vull, la Tarragona que volem, m’he emportat els Plastidecors, els retoladors Carioca i els rotring de punta fina (aquells que tiraven tinta sempre) de quan era petit. Amb les corbes tot pujant i baixant el Coll de la Teixeta no sé com quedarà tot plegat. Per sort vaig amb un cotxe híbrid amb canvi automàtic, perquè el tema de sostenibilitat i altres reptes de futur jo me’ls prenc molt a pit.
Una cosa sí que podem dir, que bé que parla el Conseller. Necessitem més polítics com ell al plenari municipal i menys gent que quan han de defensar algun tema llegeixen directament el seu discurs. Per què no fan un curs d’oratòria al principi del mandat tots? Tornem al POUM i al discurs del Conseller. Va dir que ens barregem poc i per això no hi ha inclusió i convivència, perquè no tenim la infraestructura urbana idònia. Necessitem voreres que permetin l’accessibilitat de tothom... Jajaja... Una mica més i em surto de la carretera... Quina broma... Algú sap quin pot ser el cost d’arreglar i ampliar les voreres de tota la ciutat perquè la gent pugui passejar tranquil·lament i evitar els salts que hi ha entre vorera i carrer quan vas amb cotxet de nen o amb una cadira de rodes? Crec que ni amb totes les ajudes Next Generation d’Europa tindríem diners suficients per deixar una ciutat de revista. Però encara hi ha més, el Conseller diu que no s’ha d’apostar per generar més grans àrees comercials a l’extraradi de la ciutat per a defensar el comerç de proximitat, perquè quan les persianes s’aixequen, hi ha més llum, els carrers estan més nets, la seguretat augmenta... La mare que em va matricular, quasi em menjo la rotonda! A veure si el Ten Brinke i l’Obramat són hologrames i formen part del nou polígon tecnològic que volen tirar endavant al POUM!
L’alcalde Pau Ricomà té un somni humit de fa temps (com tants d’altres). Fer de Moisès, però en aquest cas no separant les aigües perquè el seu poble es salvi de la persecució de l’exèrcit d’Egipte, si no amb l’objectiu d’unir i apropar els barris de Ponent amb el centre. A la conferència verbalitza el fet que d’aquí a 20 anys la gent dels barris que vulgui anar al centre no digui que va a Tarragona.
I arriba el torn dels 5 experts que han portat per verbalitzar cap a on hauria d’anar el nou POUM, que han vingut a fotre la seva xapa en torns de 15 minuts. Per sort no van ser 40, com els professionals que formen el nou Consell Assessor que ajudarà al candidat del PSC, Rubén Viñuales, a definir les necessitats que té la ciutat, en el seu particular procés participatiu, un procés participatiu alternatiu.
El primer és el Josep Parcerisa, catedràtic d’urbanística per la UPC, que quan ensenya la primera foto pregunta si no es podria posar gran la imatge o si s’ha de veure sempre les T’s i els POUM’s. Es veu que a l’expert la imatge no li sembla tant cuqui, integradora ni simpàtica com al Conseller Puig. Després d’un bonic viatge per la ciutat amb grans imatges del passat, conclou que el nou horitzó de la ciutat és el riu Francolí. Sembla que és el nostre particular viatge a Ítaca. L’alcalde Ballesteros ja ho devia veure en el seu temps, i per això va instal·lar el pontet de fusta per unir ponent amb el centre. Era un visionari!
La Dra. Blanca Valdivia, experta en urbanisme feminista, diu que aviat es faran unes marxes exploratòries del Departament d’Interior a Tarragona per comprovar la seguretat de la ciutat i com ens cuida. Jo els hi diria que es portin frontals perquè si a la mateixa Rambla hi ha una il·luminació paupèrrima, que no deu passar a altres carrers més perduts de la ciutat. Serà que han baixat potència per estalviar costos energètics? També diu que la ciutat hauria de tenir lavabos públics... Pasapalabra!
Arnau Tiñena, que ve a parlar de creixements urbans, deixa clar que la Rambla Vella està maltractada i ve a dir moltes obvietats, fent propostes i propostes per la Tarragona del Futur. L’arqueòloga Carme Miró és l’experta en Patrimoni i deixar clar que la gent d’humanitats no és experta en grans presentacions visuals, tot i que té un discurs interessant sobre què fer amb el patrimoni. I per finalitzar aquest viatge, el geògraf Rafael López-Monné ve amb l’objectiu de fer la pilota als que han fet l’avanç del POUM i a la vegada amb el discurs que el món s’acaba! El futur és la bicicleta, ens diu.
Al final no em queda clar si l’Horta Gran és prou gran per encabir tot el que li exigeix el POUM i els experts: l’estació del tren, horts urbans que ens alimentin i ja posats, la seu central de la #TarragonaComplexa.