Diumenge passat va ser la solemnitat de Sant Fructuós. Entre els anys 2008-2009 es va celebrar, se’n compleixen quinze anys, l’Any Jubilar de Sant Fructuós, amb el lema “Testimonis, avui som nosaltres”.
Amb aquell motiu es va escriure un gran oratori que val la pena recordar. L’obra va ser editada per Gogistes Tarragonins amb la col·laboració de l’Arquebisbat de Tarragona.
«L’any Jubilar de Sant Fructuós. Auguri i Eulogi va ser una pregona experiència de fe i d’Església per la nostra arxidiòcesi metropolitana i primada. Va ser una mena de caixa constant de sorpreses: un magnífic Congrés, edicions de llibres i altres publicacions, corprenedors pelegrinatges i celebracions a la nostra estimada Catedral i a l’amfiteatre.
I aquest Oratori, una de les nostres joies». Així comença el magnífic pròleg escrit pel aleshores Arquebisbe Jaume Pujol.
L’oratori es tracta d’una joia literària i musical dividida en vuit parts en què intervenen deu personatges cabdals de l’església tarragonina: Pau, Fructuós, Tecla, Auguri, Eulogi, Fèlix, Emilià, dos àngels de l’església de TGN i acabant amb el Cardenal Vidal i Barraquer que és qui ens actualitzava aquella pregària jubilar. Els tres, Pau, Fructuós i el Cardenal Vidal i Barraquer van sofrir persecució.
Uns autèntics apòstols de la pau i de la paraula que van evangelitzar les nostres terres i les seves gents, amb vint segles d’història pel mig. Ens diuen els goigs a Sant Pau: «Predicant l’amor que us porta, arribeu aquí Fidel, Si el món té l’entranya morta, la lluor teniu del cel. Tarragona en Vós rebia plenitud de santedat”».
En el seu més que suposat viatge a Tàrraco, Pau, l’apòstol dels gentils, va sembrar la fe i la paraula que al segle tercer van recollir Fructuós, Auguri i Eulogi, i amb el seu martiri les van transmetre al poble que, de generació en generació, ha cregut amb aquesta fidelitat i estimació: «Fructuós pontificava des del tron tarragoní, la mar dolça, la mar blava, tot d’un cop s’esfereí. Fructuós, blanca gavina, sobre el mar tempestuós».
I ja al segle vint, el Cardenal Vidal i Barraquer, Cardenal de la Pau, que va patir també incomprensió i exili, recull aquesta herència per fer-la sempre present en els nostres temps i el seu record és inesborrable: «A rius plora la Capona perquè enyora el Cardenal, la claror de la seva ombra inunda la Catedral».
Tots aquests elements van fer que l’entitat gogística, sempre sensible a la cultura i història, haguessin promogut aquella edició, tot just acabat l’any jubilar.
Però encara amb més contingut, ja que va ser una edició amb il·lustracions xilogràfiques en boixos, que representen els nostres sants màrtirs i la monumentalitat romana i cristiana de Tarragona. Tot descrit pels magnífics textos poètics de Mn. Joan Roig i la gran música simfònica de Mons. Valentí Miserachs. Tempus fugit, opera manent (el temps se’n va, l’obra perdura).
Les xilografies que reprodueix l’obra són: l’àngel, el Pont del Diable, l’Arc de Barà, una vista general del recinte emmurallat coronat amb dos àngels que sostenen amb les seves mans la Tau, la torre dels Escipions, la Catedral Metropolitana, Santa Tecla, la Capella de Sant Pau al nostre Seminari i Sant Fructuós, Auguri i Eulogi.
L’oratori és una joia on intervenen deu personatges cabdals de l’església tarragonina
La Passio Fructuosi fa referència explícita a Pau i la seva estada a Hispània. La primera comunitat de Tàrraco té present la figura de l’Apòstol, i a les actes s’explica clarament, fent referència a les qualitats del bisbe, que reuneix Fructuós, d’acord amb el model establert per Sant Pau a la primera carta a Timoteu: «El dirigent ideal d’una comunitat cristiana és aquell que es manté ferm en la fe rebuda i la transmet amb paciència i sense por, i que es desviu per la comunitat i esdevé un model per als cristians que té confiats».
La carta de Pau als romans fa referència al seu viatge a Hispània, la capital de la Hispània citerior era Tàrraco. Diu Pau als Romans: “Sento des de fa molts anys un fort desig de venir a trobar-vos, cosa que penso fer quan vagi cap a Hispània. Espero, doncs, que tot anant-hi us podré visitar, i que em donareu ajuda per arribar-hi” (Rom. 15, 23-24). Sant Pau va viatjar i evangelitzar de l’Orient a l’Occident i Sant Fructuós ens va dir: “He de portar en el pensament l’Església catòlica de l’orient a l’occident”.
L’oratori s’ha interpretat, fins ara, a la Catedral, a la Prioral de Sant Pere de Reus, a l’església de Sant Joan de Valls i a la Basílica Papal de Sant Pau Extramurs de Roma, amb orquestra simfònica, cors i solistes, dintre del Festival Internacional de Música Sacra del Vaticà, on hi vam assistir un petit grup de tarragonins. Una experiència inesborrable. ‘Horabaixa apunta l’alba, la claror fita el camí. Tres pilars de fe s’enlairen flames vives, cel endins. Tot ressona la pregària, el temps de l’Esperit. Tarragona s’il·lumina de les vostres resplendors’.
