Ahir al vespre, de nou amb el teatre Bartrina com a cicerone de luxe, es va dur a terme la gala que dona el tancament a aquesta dinovena edició del Festival Internacional de Cinema de Reus Memeorimage.
En total, al llarg d’aquests tres dies s’han projectat una vintena de films tant de gestació catalana com europea fent ús dels enllaços i privilegis internacionals que aporta el festival.
La selecció d’aquest any ha agrupat a unes 1500 persones, que han presenciat, films amb, en la seva majoria, una temàtica comuna, aprofitant la nostàlgia que apel·la als valors emocionals que evoquen les imatges d’arxiu.
Com ja vaig apuntar a la revisió del fim In Memoriam Biel que recuperava la vida del poeta reusenc Gabriel i Ferrater, aquesta apel·lació a la nostàlgia ressalta a manta la importància de revisar els relats que calibren l’antigor, perquè no només formen part d’un passat que evidentment entenem com a nostre, sinó que són els que ens han fet com som, qui som i ens parlen de qui serem.
Potser és cert que soc una romàntica més del conjunt d’aficionats a la història, però sempre afirmaré que entendre i abordar aquestes petites peces d’un conjunt tan nostrat aporta colors a moments que, fins ara, només érem capaços de veure i entendre en blanc i negre.
Des del prisma de gènere fins a l’ideari polític, la història afecta a diverses dinàmiques relacionades amb l’opressió i el relat intocable que exalta una part concreta d’aquest passat que, amb aquests films, és arrossegat i qüestionat a ull públic a través d’una perspectiva moderna que en pot canviar radicalment la significació.
Es tanca fins a l’any que ve un festival audiovisual que reivindica l’acte de ser i viure
Són aquestes lectures alternatives les que desvinculen el fred estudi històric del subjectiu de la memòria, i que entén que, per molt que ho intentem, els relats mai tornaran a estar complets del tot. Per entendre la importància social d’aquest tipus de produccions que presenten relats alternatius però molt reals d’un moment històric que tots pensem conèixer, és imperant entendre que, quan es parla de memòria històrica, es busca és parlar d’una imatge que afecta un passat que considerem nostre i no pas “reobrir ferides”.
El festival, doncs, no podia acabar de millor manera; un triomf còsmic a la figura de Marià Fortuny, un altre reusenc de bressol, en aquest cas, un dels pintors més destacats de l’orientalisme romàntic dels burgesos europeus.
Potser serà cert que el vent de Reus consagra als seus conciutadans amb aptituds singulars!
Amb la projecció del curtmetratge “Joies del CIMIR: Fortuny” de Jordi Vall, Rafel Saludes i Jordi Llaberia, va arribar també l’entrega de premis per als films guardonats de l’edició.
Es varen repartir un total de set premis per a les diverses categories, enduent-se l’honor de l’estatueta per al Premi ciutat de Reus de la secció oficial del festival la pel·lícula danesa “Echo of You” de Zara Zerny, una emotiva oda a vellesa que retrata el pas del temps de la mà de la humanitat.
I així, entre aplaudiments, ovacions, imatges opacades pel pas del temps i les actuacions musicals que tant caracteritzen la ciutat, es tanca, fins a l’any vinent, una de les setmanes més intenses amb propostes audiovisuals que reivindiquen l’acte de ser, entendre i viure.