Les campanes de la Prioral de Sant Pere començaven a tocar, la bandera de Misericòrdia ondejava des del Campanar i el bestiari i les danses tradicionals de Reus esperaven, repartits en diferents carrers i places del centre, al «tret de sortida». El Toc de Festa –a càrrec dels membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia, campaners de la ciutat– va sonar diversos minuts al voltant de les set de la tarda.
Així, tots els elements del Seguici Festiu van iniciar les seves ballades, envoltats d’un públic creixent, i enfilar la cercavila des de diversos punts. Les agrupacions de la Festa Major i el gran desplegament musical, ahir sí, van poder mirar el cel i acceptar la treva de les tempestes, amb millor fortuna que el Seguici Petit durant la jornada anterior.
El més destacat de l’acte va ser la forma arbitrària de desplaçament dels seus protagonistes, sense un itinerari marcat ni cap ordre preestablert. Cadascú va sortir d’una plaça –del Mercadal, Prim, Sant Pere i del Pallol– o d’un carrer –de Llovera, Jesús, Raval Santa Anna, entre d’altres– i es van anar desplaçant pel centre en fila i adaptant-se a l’espai disponible per als balls i saltirons.
Malgrat tot, però, les vies principals reusenques es van omplir tant o més que abans de la pandèmia. Tothom buscava els seus preferits d’entre els elements del Seguici Festiu i els acompanyaven en la celebració de la vigília de Misericòrdia. Mentre la festa passava a peu de carrer, entre melodies i somriures, alguns privilegiats guaitaven des dels seus balcons com avançaven les comitives al ritme de les músiques tradicionals.
Malgrat desfilar sense un itinerari marcat, el bestiari i les danses van atraure grans multituds
La Mulassa i els Gegants van recórrer els carrers del voltant de la Casa Navàs, davant la qual estava la Víbria, engrescant els ciutadans, tant grans com petits. El Ball de Bastons de l’Orfeó Reusenc també va començar la desfilada al bell mig de la plaça. Després, tots van pujar pel carrer Monterols fins a retrobar-se amb el Ball de Pastorets i els Nanos, molt esperats pels nens i nenes seguidors de les festes. Seguint amunt pel carrer Llovera esperaven el seu torn per a lluir-se el Ball de Galeres i el Bou de Reus, amb uns forts redobles que ressonaven a tot arreu.
Pel raval van arribar la determinació del Carrasclet seguida de l’alegria del Ball de Gitanes. Cap a la plaça de la farinera es començaven a escoltar ja els cascavells del Ball de Prims i alguns reusencs i reusenques, fins i tot, s’atrevien a imitar els seus salts al compàs del sac de gemecs i els timbals. La plaça del Pallol rebia al públic amb els mocadors i pilars caminants del Ball de Valencians, evidenciant que cada agrupació seguia el seu camí, fins i tot, a contracorrent de la resta.
Alhora, també, hi ballaven els elements de plomes, l’Àliga i el Basilisc, i el Ball de Cavallets. Al mateix espai, el Ball de Sederes -creat per Sant Pere l’any passat- va gaudir per primera vegada d’una Festa Major de Misericòrdia en condicions de normalitat, teixint amb fils de colors i jocs de peus la seva il·lusió, que sens dubte va ser admirada per la gent que s’acumulava al seu voltant.
La majoria de les danses i el bestiari es van anar agrupant a les places i donant per finalitzada la cercavila. Però, a les acaballes de l’acte, que es va estendre més enllà de les vuit del vespre, encara seguien picant els integrants del Ball de Mossèn Joan de Vic en direcció al Mercadal. De la mateixa manera, tancaven la comitiva el Ball de Cercolets i el Lleó, captant l’atenció del públic en els últims intents de festa amb solemnitat i moltes flors.
Els únics que no es van moure de la plaça del Mercadal van ser la colla castellera dels Xiquets de Reus i les dues convidades, els Nens del Vendrell i els Moixiganguers d’Igualada, en una Diada de Misericòrdia –simultània a la cercavila del Seguici Festiu–que va tenir grans estructures i castells descarregats amb èxit entre efusius aplaudiments del públic.
