L’Home dels Nassos, aquell que té tants nassos com dies li queden a l’any, ha sigut aquest dimarts, 31 de desembre, al matí el personatge més buscat de Reus. Amb els cabells rinxolats, barret de copa, perilla, corbatí i un nas ben gros i vermell, ha arribat a la ciutat sobre les deu del matí a la plaça de la Llibertat, des d’on ha iniciat una cercavila per tota la ciutat, passant per espais com el Mercat Central i acompanyat de la Banda del Nas, omplint de música per allí on ha passat.
«Localitzat l’Home dels Nassos a Reus!», es comentava per xarxes des de Reus Cultura, amb una imatge del personatge al carrusel de la plaça Prim. Tot i que les famílies se’l podien trobar durant el matí per qualsevol punt de la ciutat, el que molts han fet és dirigir-se directament a la plaça del Mercadal, on era segur que vora les dotze del migdia faria acte de presència, com és tradicional. I així ha sigut. De fet, passades les 11.30 h, l’Home dels Nassos ja era a plaça, saludant a petits i grans, ballant i deixant que la gent li toqués el nas.
El personatge ha donat el tomb al Mercadal fins arribar a les portes de l’ajuntament, on l’esperava l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, acompanyada d’altres regidors, que li han donat la benvinguda a la casa consistorial.
«Ara pujarà al balcó», explicava un avi al seu net. Una altra nena, que ja ho sabia bé d’altres anys, confirmava que des de dalt tiraria caramels. «Un cop em va caure un al cap», explicava a la seva mare, i aquesta rememorava el primer any que van anar a veure l’Home dels Nassos: «Et feia por i ploraves». Però això era ja aigua passada.
L’Home dels Nassos s’ha endinsat a l’ajuntament. «Ara sortirà. Mira, que les portes ja estan obertes», exclamava un pare. Els músics han començat a tocar i l’Home dels Nassos ha aparegut entre aplaudiments, saludant a tothom i llençant petons. Després, ha començat la pluja de caramels, tant des del balcó com des de peu de plaça, arribant a tots els racons. Molts es tiraven a terra per recollir-los i alguns pares també cridaven a la calma, «que a casa ja en tenim molts».
