La Cambra de Comerç prepara un pla estratègic per obrir l’Aeroport de Reus a les empreses. Com serà?
Per tirar el pla 100% endavant, cal fer accions de camp, enquestes, visitar empreses, viatjar. I cal tenir diners. Nosaltres hi hem dedicat hores i tenim l’esquema de com haurà de ser exactament. Podríem començar a escriure’l. Però és important que els interessats s’impliquin: la gent de l’Aeroport, la Diputació. Si ens diuen ‘endavant!’, serà tan sols pitjar el botó i arrencar. Hi ha una gran feina feta i en uns mesos tindríem aquest pla estratègic. La idea és anar les Cambres plegades.
En què es concreta aquest esquema?
S’estructura en dues potes: una és la de mercaderies i l’altra, la de viatges d’empresaris, de negocis, de business. Entre el novembre i l’abril, el turisme de costa baixa un 80-90%, si no un 100%. És per això que hem de pensar en altres mercats. I s’estan desenvolupant negocis i projectes nous, així que ara pot ser un moment important per trobar el nínxol de les mercaderies i enviar-les des de Reus.
Seria viable?
Moltes empreses de l’entorn envien mercaderies, si no setmanalment, una vegada al mes, a través de Barcelona. Per què no intentar agrupar-les i que surti, no sé, un vol a la setmana? És necessari estudiar si el territori té aquesta capacitat de generar una demanda agregada.
Fa gairebé 10 anys que les instal·lacions reusenques no mouen càrrega. Per què?
Segons l’Aeroport, no hi ha demanda. Però històricament sí que n’hi havia hagut. L’Aeroport no té cap problema però ningú li diu ‘ei, necessitem enviar mercaderies’. Així que hem decidit buscar-lo, i veurem si el trobarem.
I quin format han pensat per als viatges de business?
Amb els professionals, seria similar. Segur que 20 destinacions, com hi ha a l’estiu a nivell turístic, no en tindrem. Però potser sí que n’hi ha alguna: tenim empreses connectades amb Alemanya i potser Frankfurt seria interessant, o Londres, París. S’ha d’investigar.
Serien rutes ordinàries? Obertes a la ciutadania?
Sí, obertes a qualsevol persona.
Quin paper jugarà l’estació intermodal?
És una infraestructura clau per al territori i clau per a l’Aeroport. Quan tinguem una estació que permeti estar en mitja hora a Barcelona, molts vols que arriben allà podrien venir tranquil·lament a Reus i enllaçar amb el tren. Però no pot ser que un passatger aterri aquí i no sàpiga ni com ni quan podrà fer cap Barcelona. La intermodal és bàsica.
Quina ha de ser la relació entre els aeroports de Barcelona i Reus?
Penso que la pista llarga a Barcelona ha d’existir. És importantíssim tenir avions grans que aterrin i surtin del Prat, vols intercontinentals, per a les empreses i per la captació de projectes. La gent no vol fer escales, prefereix connexions directes. Però molts vols nacionals o europeus poden desviar-se aquí: Barcelona ha de donar vida a Reus i Girona amb els trajectes de curta durada, compartir el negoci.
El territori acumula infraestructures pendents.
Com la N-420 per donar servei a la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta. Ara, per exemple, amb els Fons de Transició Nuclear, podem fer moltes coses però sempre ens reclamen unes infraestructures correctes. Hi ha el desdoblament de la C-14 i també l’R14 i l’R15. Ja són les de sempre.
El tramvia serà important.
Ho serà. Sobretot, al meu entendre, la segona fase. I ara parlo de mi mateix, que vaig 20 vegades a la setmana a Tarragona: no pot ser que un ni es plantegi agafar cap transport públic. Un 96% dels viatges Reus-Tarragona són amb cotxe particular. Si el tramvia té unes freqüències correctes, jo seré el primer que l’agafaré.
Participa d’alguna manera la Cambra de Reus en l’Àrea Metropolitana?
De moment, és més a nivell polític. Quan facin grups de treball tècnics per abordar qüestions, per exemple, de mobilitat, ja ens hem ofert a ser-hi per ajudar que l’Àrea Metropolitana tiri endavant. Però, fins ara, no estem implicats més enllà d’estar a favor i pensar que serà una bona idea.
Per què ho serà?
No pot ser que dues grans ciutats de Catalunya que estan a set o vuit quilòmetres no es puguin posar d’acord i fer-ho conjuntament i amb Cambrils, Salou, Vila-seca... Mancomunar serveis serà un estalvi per a tothom i un benefici.
En la gala dels Premis Cambra, va reclamar un cop més la Llei de Cambres. El conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, va respondre que es farà aquesta legislatura.
Sí, sí, aquest cop estem molt optimistes. Hi ha un projecte amb què sembla que les Cambres estem conformes. Esperem que pugui arribar al Parlament al mes de febrer.
Aquest 2024, la Ganxet Pintxo ha canviat el format i ha ofert una única edició, la de primavera, més llarga. Es mantindrà una vegada a l’any?
Sí. Els restauradors han quedat contents amb la Ganxet Pintxo de tres setmanes a la primavera. L’edició que fèiem a la tardor també tenia èxit, però sovint plovia o feia fred i no es prestava a sortir.
S’esperen canvis a la Reus Viu el Vi? L’últim cop, la gran afluència va desbordar el Parc Sant Jordi.
Ja havíem canviat la ubicació, que abans era la Llibertat, i li vam donar un format més familiar. On hi havia més gent, ara, era a la part central. Estem estudiant el sistema per controlar l’aforament amb més antelació. La Reus Viu el Vi és un referent i la gent ja l’espera.
Parlem del sector vitivinícola. L’objectiu és obrir-se al mercat europeu, l’asiàtic i l’americà.
Anirem a Vinexpo a París amb els nostres cellers. Són mercats molt consumidors de vi. El consum dels nostres cellers ha baixat a nivell local i l’exportació és una ajuda.
I la pagesia?
Vam traslladar al conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, la situació del sector de l’avellana. Li vam parlar de la sequera, que s’ha d’intentar resoldre; dels fitosanitaris, perquè la Unió Europea hi posa moltes restriccions i després s’importen fruits d’altres països que no tenen aquesta regulació; del canvi climàtic i de la investigació en nous tipus d’avellaners que aguantin millor la calor. Vam percebre bona predisposició.
Quan estarà enllestit el nou Espai Llotja?
Estarà durant el mandat. El projecte ja està definit i estem buscant finançament, picant pedra. La idea és fer com una espècie de mercat, amb audiovisuals a les parets, amb parades de les diferents DO del territori i un altell per a xerrades. I modificar el passadís d’entrada. Es tracta que les cinc comarques de la Cambra –Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta– estiguin representades i obertes a tothom que ens visiti.
Encara hi ha perfils professionals que les empreses no troben?
Instal·ladors, personal de manteniment... I ja no parlem de fusters, paletes, electricistes. El sector industrial i el d’IT són els que més estan contractant. Hi ha una demanda que no s’acaba de recollir.