Any 2008. Ryanair posava en marxa la seva base operativa a Reus. Cada reunió de la Taula Estratègica de l’Aeroport generava una enorme expectació mediàtica. Hores de guàrdia davant la porta. Declaracions i contradeclaracions. Esmorzars de premsa amb Luis Fernández-Mellado, responsable de màrqueting i vendes a l’Estat de Ryanair en aquella època. I alguna presentació de l’excèntric president Michael O’Leary amb performance inclosa a la mateixa terminal. La companyia s’assentava a Reus, i ho feia amb força. Fins que va volar. Ryanair es va esfumar el 2011, i ho va fer tan ràpid com va arribar.
Un dia de Sant Pere ens vam despertar amb la confirmació de la notícia i ens posàvem les mans al cap. «Com ha pogut passar?». I va arribar la travessia pel desert. Aquell començar des de zero va portar la nostra gent a moltes reflexions. Necessitàvem diversificar el mercat i no confiar cegament en una única aerolínia. Les reunions van passar a ser menys mediàtiques i més internes, discretes. I tot això va anar seguit d’uns anys en què l’Aeroport anava tirant, sense pena ni glòria. Amb alguns petits pics a l’estiu gràcies, sobretot, als vols xàrters. Poc més.
Els anys van passar, la cosa va començar a remuntar i Ryanair va aterrar de nou, amb menys intensitat. Ja en postpandèmia, amb els plans de l’aleshores president Aragonès per al Prat i la polèmica al seu voltant, l’aeroport tornava a marcar l’agenda informativa del país. Ha de ser o no la quarta pista del Prat? Una pregunta que se’ns llançava a l’aire i que encara avui no té una resposta clara. Però el que necessita està ben clar: cal donar-li el pes que mereix, connectar-lo a l’alta velocitat i que arribar-hi no sigui tan difícil.
Estius de rècord i hiverns deserts
Ara tenim estius de rècord i hiverns que són veritables deserts. Quarta pista? Com? Ara hi ha qui fins i tot ho ha deixat d’entendre. Però el que està clar és que els plans del president Illa de reprendre el projecte del Prat tornen a posar sobre la taula el futur de l’Aeroport de Reus i la seva connectivitat.
La previsió per a la propera temporada és de màxims. Aquests dies ja s’ha anat obrint la reserva de vols i les dades són optimistes, amb noves rutes i nous destins. A la festa del turisme, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, va assegurar que es dedicaran més recursos a la Taula Estratègica. Una bona notícia. Perquè hi ha una cosa que està molt clara: perquè un aeroport funcioni, és imprescindible que la gent amb poder de decisió i capacitat inversora cregui en ell de veritat. I no parlo només del territori, que hi creu indubtablement. Parlo de més amunt. D’altres administracions. Aquest és el primer pas. I perquè funcioni, també és imprescindible que estigui ben connectat. Veurem algun dia l’estació intermodal? Sabem que està planificada i potser és real, però també recordo una primera pedra, el 2011, que mai va existir.
Que hi hagi escepticisme, a aquestes alçades de la pel·lícula, és el més normal del món. Necessitem concreció, projecte, inversió, full de ruta (però que es compleixi) i que estigui ben connectat. Tenim un Aeroport de primer nivell, a prop de Barcelona, i és imprescindible que li donin el pes que es mereix.