Maria Encarnación Orduna Pardo (Tarragona, 1968) va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Des de l’any 2016 és la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, institució que mira al futur amb la voluntat de modernitzar-se, adaptar-se als canvis socials i lluitar pel col·lectiu.
Per què va estudiar Dret?
Pel meu pare. Tot i que no era advocat, sempre ha treballat com a director de personal d’empreses químiques. Ell, que no tenia estudis universitaris, es va preparar molt. Recordo veure’l amb llibres de dret laboral. Aquesta imatge és la que em va despertar l’interès pels estudis de Dret.
Quin record té dels inicis?
Molta inexperiència, perquè una cosa és estudiar i l’altra és la pràctica i l’exercici professional diari. Així, em va ajudar molt el fet de començar a treballar en el despatx de Philippe Trujillo a Cambrils. D’altra banda, vaig donar-me d’alta al torn d’ofici i assistència al detingut que és una escola per aprendre l’exercici de la professió.
Ara, l’accés no és tan immediat.
Cert. Després d’una modificació legal, per accedir al torn d’ofici i assistència al detingut és necessari, en primer lloc, tenir el grau en Dret; després, haver cursat el Màster Universitari en Advocacia i superar l’examen de l’Estat, la qual cosa et permet col·legiar-te. Finalment, per accedir al torn d’ofici també és necessari demostrar tres anys d’exercici professional.
Aquests requisits són una garantia que qui arriba a exercir realment té la formació i la pràctica necessària?
Amb aquest plantejament es va fer la modificació legal. La realitat és que si parles amb un advocat o advocada jove et dirà que són molts requisits fins a poder exercir i fins a accedir al torn d’ofici, i que abans els de la meva època ho teníem més fàcil. Contràriament, dècades enrere podies accedir més ràpidament, però no tenies una base pràctica. En canvi, ara els joves que cursen el màster, almenys, tenen una part pràctica. En aquest sentit, aquesta formació del màster es pot fer, en una part, al Col·legi de l’Advocacia de Reus, per la qual cosa als estudiants els hi ensenyem el dia a dia de l’exercici de la professió, una oportunitat que jo no vaig tenir. Efectivament, els futurs advocats i advocades triguen més a poder posicionar-se i exercir, però, per altra banda, crec que tenen una major preparació pràctica després d’acabar els estudis.
A la justícia se l’acusa de lenta. Com a degana, què ha fet per canviar aquesta imatge?
Des d’un inici, des de la junta de govern de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus hem treballat per revertir aquesta situació. És complicat perquè no és una cosa que depengui solament de nosaltres. En el cas de Reus, el problema més greu és que no hi ha una estabilitat en el funcionariat. Si bé, en la primera legislatura del deganat vam aconseguir que Reus tingués dos jutjats més, el Jutjat de Primera Instància número 7, Jutjat de Família, i el Jutjat de Primera Instància número 8. Així mateix, encara lluitem per tenir un segon Jutjat Social i un altre Jutjat Penal i d’Instrucció. Tot això no és suficient, també requereix que hi hagi més mitjans i recursos personals i materials, i que els reivindiquem tant des del nostre Col·legi com des del Consell de l’Advocacia Catalana.
El temps passa molt de pressa.
Ara hi ha en projecte tres lleis al Congrés dels Diputats que és una altra manera de defensar aquestes reivindicacions: un d’eficiència organitzativa, un segon d’eficiència processal i un tercer d’eficiència digital de l’administració de justícia. En aquests tres projectes de llei, des del Consell de l’Advocacia Catalana, des del Consejo General de l’Abogacia Española, i en particular des dels Col·legis, com el nostre, estem introduint esmenes i al·legacions per millorar la justícia i l’exercici de la nostra professió.
La conciliació familiar no està resolta.
Avui dia, encara tenim casos en què a un advocat o advocada se li denega la suspensió d’un judici per maternitat o paternitat, o malaltia. Això és impensable que passés en una altra professió. Per això, el Col·legi sempre està al costat dels nostres col·legiats i col·legiades per emparar-los en aquestes situacions. Com que aquests supòsits no estan recollits en un text legal, una de les mesures que aquest Col·legi, amb els Consells, promou és introduir, en el projecte de llei d’eficiència organitzativa i processal, com a motius de suspensió, causes de malaltia del lletrat/lletrada o fins i tot de familiars propers.
Quins reptes té d’ara endavant?
És important que continuem lluitant perquè tots els advocats i advocades puguin treballar lliurement i resoldre els obstacles que dia a dia es plantegen en l’exercici de la professió. Per això, la meva obsessió és que el Col·legi de l’Advocacia de Reus, amb 177 anys d’història, continuï modernitzant-se i estigui al capdavant dels canvis socials, que òbviament afecten la ciutadania i a l’advocacia en particular. Així ho vam fer pel que fa a l’assistència lletrada a les víctimes de violència de gènere.
Què van aconseguir?
Després d’arribar a un acord amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local, Reus durant anys ha sigut pioner en què des del primer moment que una dona posa una denúncia per un delicte per violència masclista, tingui accés a una assistència lletrada immediata, tots els dies de l’any i les 24 hores del dia. Ara és una mesura que s’aplica a tot el territori català, després d’una modificació legal que estableix l’obligatorietat d’aquesta assistència lletrada des del moment d’interposar la denúncia.
També van ser capdavanters en la creació d’un Servei d’Orientació Jurídica Animalista.
Cert. Vam ser els primers de tota Espanya. Els companys i companyes de manera gratuïta disposen d’un dia a la setmana perquè qualsevol persona que tingui un problema en aquest àmbit pugui contactar i rebre orientació, i això es fa des de la Comissió de Defensa dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Reus.
Com a dona, amb quins entrebancs s’ha trobat en l’exercici professional?
No m’he trobat en cap dificultat més enllà dels de la conciliació de la vida professional i personal, ja que també sóc mare de dos fills i això ha estat el més complicat. L’any 2016 quan em vaig presentar a les eleccions, l’altra candidatura també estava encapçalada per una dona. Així, vam ser el primer Col·legi quant a la província en tenir una dona al capdavant com a degana. Actualment, els tres Col·legis de l’Advocacia de la província de Tarragona estan presidits per dones deganes. En aquell moment, quan vaig arribar al Consell de l’Advocacia Catalana, dels catorze col·legis catalans, n’hi havia tretze representats per homes i jo. Des de llavors, hem arribat a ser set i set, i en l’actualitat som vuit homes i sis dones. M’agrada aquest esperit reusenc de ser capdavanter, emprenedor i reivindicatiu.