M. Carme Just: «Crec que la música m’ha ajudat a tenir ‘el cap ben moblat’»

Al llarg de la seva trajectòria, ha compaginat l’ensenyament amb la seva vocació associativa, ja que, entre altres entitats, forma part de la junta directiva de l’Associació de Concerts de Reus

14 abril 2022 17:20 | Actualizado a 16 abril 2022 17:05
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

M. Carme Just Masdeu (Reus, 1948) és llicenciada en Geografia i Història i té un màster de Llengua Catalana per la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria, ha compaginat l’ensenyament a alumnes de Secundària post-obligatòria, amb la seva vocació associativa, ja que entre altres entitats, actualment forma part del consell directiu del Centre de Lectura i de la junta directiva de l’Associació de Concerts de Reus.

Què li agrada de la geografia i la història?

La història i la geografia des de ben petita m’han interessat molt, crec per influència de la meva mare. Aprofundir en la història del que ha anat passant al món sempre ha estat una mena d’obsessió per a mi. Penso que conèixer els orígens és bàsic i que la història ens pots servir per intuir què pot passar en el futur. I l’altra, la geografia, et permet ampliar horitzons, conèixer altres països, altres realitats.

Algun període en concret?

L’edat mitjana és el període que més m’ha atret. De joveneta potser tenia una visió romàntica d’aquesta època en què la gent vivia més en contacte amb la natura, tot era més senzill, però conscient que la vida era molt dura.

Aquesta visió romàntica amb el pas dels anys deu haver canviat.

Sí, del tot. El 98% de la societat d’aquella època, fins i tot els privilegiats, tenien moltes limitacions en l’àmbit de la salut, de l’alimentació, de moviment... Aleshores, la vida era molt complicada, perquè s’havien d’enfrontar a pestes, guerres, curta esperança de vida..., és a dir, era una situació difícil de suportar.

Tot i que ara hi ha molts avenços tecnològics, encara hi ha guerres, pandèmies...

Hem evolucionat quant a benestar sanitari, educatiu, en aspectes tecnològics..., però els grans problemes com les guerres i les pandèmies continuen existint igualment com abans.

La seva trajectòria ha estat vinculada a l’ensenyament. Què li ha aportat i què n’ha après?

He dedicat la meva vida professional a ensenyar llengua i literatura catalanes perquè, tot i que havia estudiat Història, quan vaig començar a treballar es necessitaven professors d’aquesta especialitat i n’hi havia pocs. D’altra banda, dedicar-me a l’ensenyament m’ha aportat la satisfacció de poder comunicar, a persones joves que s’estan formant, els coneixements que tinc de literatura, història i de llengua.

Sempre ha estat positiva aquesta relació?

Tot i que sempre he tingut molt bona relació amb els alumnes, recordo que va hi haver un any que vaig tenir un grup de primer de Batxillerat que no connectàvem de cap manera, perquè els líders del grup eren castellanoparlants que tenien una actitud negativa cap al català. Per això, el primer trimestre va ser tens, entre les dues parts. Passades les vacances de Nadal, vaig adonar-me que la situació no podia continuar i la que havia de fer un canvi era jo, fer un ‘reset’, per guanyar-me als alumnes que estaven en contra de l’obligatorietat d’haver d’aprendre català, tot i que necessitaven tenir els coneixements per examinar-se de Selectivitat.

Com va aconseguir fer ‘reset’?

Primer vaig pensar que entre jo, persona adulta, i ells adolescents, era jo qui havia de canviar la situació. Me’ls vaig ‘guanyar’ per la part emocional. Vam dedicar unes hores de classe a tractar el problema i a buscar, entre tots, solucions. En pocs dies tot va millorar.

Tenint en compte aquesta experiència, què en pensa, de l’obligatorietat d’impartir el 25% de classes en castellà?

Penso que el que és important és que els alumnes acabin l’ensenyament obligatori dominant les dues llengües, però que s’ha de tenir en compte la situació de cada centre educatiu. Jo mateixa, a més del català i castellà, parlo italià, francès, anglès; he estudiat rus, xinès... Per això, la meva visió és que com més llengües sapiguem millor.

Per què?

Em vaig educar al Col·legi de La Presentació (anomenades les monges franceses perquè la fundadora era francesa), i ja a partir dels 5 anys ens iniciaven al francès i a la cultura francesa. Des d’aleshores, aprendre diferents llengües i conèixer la cultura que les envolta ha estat molt rellevant per a mi. Et permet conèixer el món des de visions diferents.

Quines oportunitats li han brindat tot aquest coneixement?

La meva formació universitària m’ha brindat l’oportunitat de poder-me dedicar a la feina que sempre vaig tenir clar que m’agradaria fer: ser professora d’alumnes de Secundària. A més, també m’ha donat l’oportunitat de viatjar i com que soc una ‘tastaolletes’, és a dir, no n’he tingut prou a aprendre només la llengua, sinó que m’ha interessat la cultura dels països on es parlen aquestes llengües que he anat dominant, he pogut conèixer diferents realitats.

A Reus, continua vinculada al moviment associatiu.

Sí. Pertanyo al consell directiu del Centre de Lectura, soc la directora de la biblioteca i l’encarregada de fer les visites guiades a l’entitat. D’altra banda, també formo part de la junta directiva de l’Associació de Concerts de Reus –també vaig cursar els estudis de piano– on m’encarrego de les relacions institucionals amb entitats i de l’atenció als socis. D’altra banda, també formo part d’Òmnium Cultural, els Amics de Reus, els Amics de Gaudí, els Amics dels Museus, Colla Sardanista Rosa de Reus, Grup GDI...

Des de l’Associació de Concerts de Reus amb motiu del centenari de l’entitat s’està fent un esforç per obrir-se a la ciutat.

Exacte. Estem fent aquest esforç perquè la música clàssica no sigui només una part de la cultura dirigida a la gent que ja té formació musical. L’objectiu és ampliar horitzons, oferim entrades a preus baixos, i de gratuïtes a diversos col·lectius: als alumnes i voluntaris del Centre de Normalització Lingüística, a afiliats de l’ONCE. I ara, també, als refugiats ucraïnesos i a les famílies que els acullen.

Quins beneficis li ha aportat a vostè la música durant tots aquests anys?

Crec que els estudis de música m’han ajudat a tenir el ‘cap ben moblat’. Dedicar uns anys a l’estudi de la música t’aporta uns valors que has d’haver treballat molt a fons: esforç, voluntat, dedicació de moltes hores, dies, setmanes perquè una peça musical la interpretis bé, superar la por a l’escenari, actuar davant de públic... El fet d’escoltar música et fa gaudir d’estones molt agradables. Penso que hi ha una música per a cada moment.

Comentarios
Multimedia Diari