L’Ajuntament de Reus ha signat la carta d’adhesió a la Declaració de Lima sobre el dolor Infantil a petició de la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili. L’acte formal de signatura es va portar a terme ahir, 9 de gener de 2025, per part de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, acompanyada pel regidor de Salut i Esports, E nrique Martín; el regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, Josep Baiges i el catedràtic i coordinador de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV, Jordi Miró.
Amb aquesta adhesió l’Ajuntament de Reus es compromet a donar suport als principis i objectius establerts en la Declaració de Lima, que inclouen la gestió del dolor infantil com un tema crucial per al benestar de la infància a nivell global i per contribuir a millorar la qualitat de vida dels infants. La corporació reusenca es compromet amb aquesta adhesió a donar suport les activitats de la càtedra, a unir esforços per generar consciència sobre la importància de proporcionar cures efectives, equitatives i basades en l’evidència i a acompanyar i promoure polítiques que abordin de manera efectiva la gestió del dolor infantil dins de la seva competència.
Decàleg
Text del decàleg de la Declaració de Lima sobre el Dolor Infantil, aprovat en el marc del XIV Congrés Llatinoamericà de Dolor (FEDELAT), la XVIII Reunió Iberoamericana de Dolor i el XIX Congrés Peruà de Dolor:
1. El dolor ha de ser conceptualitzat com una patologia transversal i no com un mer símptoma associat a una altra patologia, particularment en el cas del dolor crònic.
2. El dolor és una experiència de naturalesa biopsicosocial i, per la seva complexitat, precisa d’una atenció interdisciplinària, no només mèdica.
3. Els nens i joves amb dolor tenen dret a què se’ls reconegui el seu dolor i a no ser estigmatitzats per això.
4. El tractament del dolor és un dret inalienable. Els nens i joves amb dolor tenen dret a accedir al millor tractament possible executat per professionals experts. No facilitar l’accés al tractament del dolor a la població infantil i juvenil provoca un sofriment addicional innecessari, a més de ser discriminatori i èticament reprovable.
5. Perquè això sigui possible, cal que el dolor infantil importi i que tots els agents implicats a facilitar el seu tractament se sentin obligats a prendre les accions encaminades a fer-ho viable.
6. Considerant l’abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació dels governs nacionals: (1) redactar lleis i plans que promoguin programes educatius dirigits als professionals sanitaris que incloguin, entre altres aspectes, el maneig del dolor; (2) facilitar l’accés als joves amb dolor al millor tractament possible; (3) executar programes per a sensibilitzar i educar la població sobre el dolor infantil i el seu tractament; i (4) aportar recursos per a dotar adequadament la recerca sobre el dolor infantil.
7. Considerant l’abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació de les institucions sanitàries habilitar els sistemes que promoguin l’accés als joves amb dolor al millor tractament possible.
8. Considerant les exigències legals i deontològiques de la pràctica professional i els recursos disponibles, seria obligació dels professionals sanitaris administrar el millor tractament sobre la base dels coneixements disponibles.
9. Considerant l’abast dels límits legals de la seva competència i autoritat, seria obligació de les societats científiques i professionals assegurar que els seus congressos i jornades inclouen continguts específics sobre dolor infantil per a facilitar la formació i actualització de coneixements d’investigadors i clínics dedicats a l’estudi i tractament del dolor infantil.
10. La veu dels nens i adolescents amb dolor i dels seus familiars té un valor extraordinari, és una eina clau per avançar. Les seves posicions haurien de ser escoltades i incorporades en l’elaboració de lleis, programes de formació, campanyes de sensibilització, foment de la recerca i planificació de congressos científics. Res del que es proposi per avançar no hauria de ser fet a esquena de o sense comptar amb la col·laboració dels que viuen el problema en primera persona.
