El periodista Josep M. Martí i Martí (Reus, 1950) presentarà avui (19 h), al Centre de Lectura de Reus, el llibre número 156 de les Edicions del Centre de Lectura, anomenat Periodisme que ajuda a escriure la història. Selecció d’articles de la secció “La Mirada” a la contraportada del Diari de Tarragona (2017-2024). Es tracta, com assenyala el nom del volum, d’un seguit d’articles d’opinió –33 en total repartits en sis apartats– edició i comentaris dels quals han anat a càrrec de la també periodista Isabel Martínez. L’historiador Josep Cruset presentarà l’acte i, a banda de Martí i Martínez, hi serà allà, també, la periodista Clara Marquiegui, qui s’ha implicat en una part del llibre. Tots ells faran, de la trobada, un espai de reflexió.
Com va sorgir crear un llibre a partir d’articles propis publicats a la contraportada del ‘Diari’?
Algú m’ho va plantejar i la idea em va encaixar. Vaig començar a escriure articles d’opinió en aquest mitjà el 2017 i fins a l’actualitat. Primer, mensuals, això sí; i, després, bimensuals. En un primer moment, vaig pensar que fer la tria de diversos seria feixuc. Per aquesta raó, vaig pensar en la periodista Isabel Martínez. Vaig veure com treballava en el projecte multidisciplinari ‘Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat’ i vaig proposar-li.
En què va basar-se ella per fer la tria de continguts?
Va fer-me una proposta en què va ordenar els diferents articles per temàtiques i va fer que, tots col·locats en conjunt, tinguessin un fil conductor, fos amb temes relacionats amb l’educació, societat o comunicació, entre altres.
Hi ha articles i prou, al llibre?
Amb Martínez vam voler anar més enllà. No volíem fer el típic llibre que recull opinatius i llestos. Així doncs, a banda de les introduccions a cada apartat de Martínez, em va fer una entrevista de perfil i, per tancar el volum, vam elaborar una reflexió sobre el periodisme i el futur de l’ofici amb la col·laboració de la jove periodista Clara Marquiegui. Tots tres conversem al llibre, tot donant tres visions diferents del sector.
A quina conclusió arriben?
Parlem de moltes qüestions. Per exemple, es diu que la nostra feina la pot fer tothom i no és cert. El periodista és una mena de mitjancer entre la font i moltes situacions i, tot plegat, ho trasllada en un suport, sigui digital o físic, i ho fa amb ètica i honestedat; i amb un discurs proper. Tot el que publiqui, a més, quedarà per la posteritat i d’aquí a 100 anys, qui analitzi tot el que s’ha publicat ara podrà repassar la nostra història. De fet, per això du el títol que té, el llibre. El nostre ofici no es perdrà mai i la nostra missió és deixar testimoni d’una època.
Aprofitant el seu perfil de docent, què aconsellaria als joves periodistes que han de construir-se una opinió?
Per escriure, el primer que cal fer, és llegir molt. Cal formar-se una base, crear un bagatge. Tot plegat, t’acompanyarà tota la vida. Cal tenir una visió de les coses, un context. I, una redacció, allà on contrastes opinons, és fonamental.
