El periodista i historiador de Reus Josep Cruset presentava aquest dijous, 26 de setembre, a la tarda, a l’Espai Boule, el llibre La Pensilvània, l’or negre dels Vilella. ‘Dels pioners i les batalles pel negoci del petroli al segle XIX, a Reus i Tarragona, a la Banca Vilella’. I ho feia en una sala d’actes plena a vessar, envoltat de la seva gent, de la pròpia família Vilella –protagonista del llibre– i de diferents representants del teixit econòmic i associatiu de la ciutat.
Els Vilella van ser pioners de la indústria petroliera al Camp de Tarragona però, al llarg dels anys, la família s’acaba s’entrellaçant amb tots els grans sectors i així es plasma en el llibre. A més, surten a la llum detalls totalment inèdits, com l’encreuament de camins entre Joan Vilella Estivill i l’arquitecte Antoni Gaudí, a principis del segle XX. Un punt sobre el qual va incidir Cruset durant la presentació, on també hi va participar el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement, Josep Baiges; i el president de l’Associació d’Estudis Reusencs, Josep M. Casanoves.
Davant l’expectació del públic assistent, Cruset va anar desvetllant el misteri. Concretament, Joan Vilella hauria encarregat a Gaudí els plànols de la seva nova casa, en el xamfrà del raval de Santa Anna amb la plaça Catalunya i el carrer del Doctor Robert. Encàrrec que no va arribar a la seva fi perquè Casa Vilella no disposava de tot el xamfrà, sinó dels immobles 78, 80 i 82 del raval, mentre que la casa cantonera entre la plaça de Catalunya i el carrer del Dr. Robert pertanyia a un altre propietari que, sembla a ser, no va ser convençut per vendre-la. Un punt que era «imprescindible per a poder enderrocar tot el conjunt i bastir-hi una nova construcció de caràcter monumental», es detalla al llibre.
De tot plegat, fins al moment es coneixia que Antoni Gaudí hauria rebut l’encàrrec dels plànols del nou immoble d’una «acabalada casa comercial i bancària de Reus». Una informació que s’exposa al llibre Defensa de Gaudí, publicat el 1960, obra de Josep Maria Guix Sugranyes, advocat, escriptor i secretari de la Cambra de la Propietat Urbana. Concretament, s’exposa que la casa «havia d’aixecar-se en un lloc molt cèntric de la ciutat i per donar-li a la construcció caràcter monumental, a més de les cases velles propietat de l’empresa destinades a ser derruïdes, s’havia d’agregar una altra casa que, per pertànyer a un altre propietari i no aconseguir convèncer-lo que la vengués, es van desbaratar els plans».
No obstant, «no hi ha més informació que faciliti alguna dada més concreta sobre el promotor, l’encàrrec o la ubicació, ni tampoc sobre les fonts orals o documentals en que es basa Guix per a fer aquestes afirmacions», exposa Josep Cruset, que ara ha pogut aportar-hi algunes concrecions. De les més important: de quina casa es tractaria, i tot encaixa amb l’operació dels Vilella. Les noves dades «constaten que la informació de Guix Sugranyes sobre els detalls urbanístics de l’assumpte era molt precisa, la qual cosa augmenta la credibilitat de l’episodi», diu Cruset, tot i que «no confirmen si va existir un encàrrec en ferm de la Casa Vilella a Antoni Gaudí». Aquest dijous al vespre, però, la sorpresa va quedar servida.
