Aigües de Reus s’ha vist obligada a efectuar operacions de buidat i desosbstrucció de diferents canonades i instal·lacions de tractament com els decantadors primaris de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) arran dels problemes que hi ha provocat l’acumulació de tovalloletes humides.
Aquest no és el primer cop que l’empresa municipal ha de fer intervencions d’urgència per la presència cada cop més elevada d’aquest producte d’higiene a la xarxa de sanejament, on provoca embussos a les canonades i altres elements, convertint-se en un problema greu i arribant a impedir gairebé per complet el pas de l’aigua.
El procés de depuració de l’aigua resta en funcionament i amb plenes garanties sanitàries gràcies, si bé presenta problemes per a la conducció adient de cabals, la qual cosa podria arribar a col·lapsar el correcte funcionament de la planta de tractament.
Embussos i avaries
L’increment de tovalloletes humides a la xarxa de sanejament s’ha convertit, d’uns anys cap aquí, en un problema greu i quotidià, ja que les fibres generen embussos a la maquinària i a la xarxa de canonades, tot provocant avaries en el sistema i alhora reduint la vida útil dels equips. Sense anar més lluny, ara fa un any, es va detectar el col·lapse absolut d’una canonada de sanejament de grans dimensions, situada en el Passeig Prim. La resolució de la incidència va requerir de la intervenció d’una empresa de serveis altament especialitzada.
Aquest problema, en lloc de millorar en aquest període de temps, s’ha vist agreujat i, en el cas de l’EDAR de Reus, ara mateix es calcula que un 75% dels residus sòlids que hi arriben són tovalloletes. Així que, abans que les aigües residuals accedeixin al sistema, és una prioritat absoluta apartar les restes d’aquest producte higiènic.
Ara mateix es calcula que un 75% dels residus sòlids que arriben a la depuradora són tovalloletes
Segons un càlcul fet a partir de l’estadística diària de la depuradora, Aigües de Reus estima els reusencs llencen a la claveguera cada any 168 tones de tovalloletes, és a dir, una mitjana de gairebé mitja tona diària. “És cada cop mes necessari que la ciutadania es conscienciï dels problemes que generem quan llencem tovalloletes o altres objectes a la tassa del WC i que, com a municipi, ens obliga a destinar-hi cada cop més temps, més personal i més diners”, reflexiona el regidor responsable del servei, Daniel Rubio.
Són biodegradables les tovalloletes?
Les tovalloletes que col·lapsen l’EDAR i el clavegueram arriben a la xarxa, majoritàriament, a través de la tassa del vàter. Es tracta d’una mala pràctica ciutadana que, sovint, té el seu origen en allò que és un error d’interpretació. No som tant davant d’un problema d’incivisme com de confusió de termes, ja que molta gent creu que les tovalloletes, en ser biodegradables, poden ser abocades al medi.
Però una cosa és que, amb el pas del temps, s’acabin “biodegradant” i una altra que siguin “dispersables”, és a dir, que es dissolguin en contacte amb l’aigua. Una tovalloleta biodegradable sí que acabarà desapareixent, però no ho farà, en cap cas, de manera immediata.
Com alerten diversos estudis, les tovalloletes humides són biodegradables però tarden anys a desaparèixer, ja que el ritme de descomposició dels seus materials (sovint sintètics) resulta extremadament lent. Un cop a la xarxa de sanejament, les tovalloletes s’entrelliguen i acaben formant unes masses de gran duresa que taponen totalment els sistemes de sanejament i que s’han de retirar amb mitjans mecànics. En molts casos, els danys que ocasionen obliguen a canviar canonades i equips.
Atès tot plegat, és important fixar-se en l’embolcall dels paquets, on hi ha de figurar una etiqueta específica de color verd si són aptes per ser llençades al WC i una de color vermell en el cas que no ho siguin.
Les tovalloletes que sí que es poden llençar al WC són, doncs, aquelles que són “dispersables” (que es dissolen en contacte amb l’aigua, de la mateixa manera que ho fa paper el paper de vàter).