No va de rics a pobres, sinó de joves a grans

El 2002, els joves tenien el 7,5% de la riquesa d’Espanya. Ara no arriba al 2%. El 2002, la gent de més de setanta-cinc anys tenien el 8% de la riquesa. El 2022 en tenen el 20%. Fins a la gran crisi financera del 2008, el creixement real —descomptada la inflació— dels salaris i de les pensions anava de bracet, com ha de ser. Però els governs van decidir salvar als més grans de seixanta-cinc anys i les, diguem-ne, nòmines de la gent gran i del jovent es van distanciar. Mentre que les dues últimes dècades la pensió mitjana real ha augmentat un 35%, el salari mitjà real és similar al del 2007. A Catalunya, la pensió mitjana al mes d’agost de 2024 era de 1.307,24 euros, un 5,1% més que al mateix període de l’any anterior. Aquestes dades indiquen que la redistribució de la riquesa no ha estat de rics a pobres, sinó de joves a grans. També que el sistema premia als jubilats més que als treballadors actius. És sostenible, a llarg termini, aquesta bretxa amb menys cotitzants, menys afiliats a la Seguretat Social? A les comarques de Tarragona hi viuen 180.561 pensionistes i 337.637 afiliats. És a dir, que hi ha 1,9 treballadors actius per pensionista. En fi, que aquestes xifres no quadren. Sempre s’ha dit que el jovent actual viurà pitjor que els seus pares, cosa que no havia passat des de fa segles. Al pas que anem, però, ni els jubilats de demà podran viure com els jubilats actuals. En seguirem parlant.