El compromís de l’Albert Via encara perdura

Enguany, al Centre de Lectura no tindrem Concurs-Exposició de Roses, almenys en la seva versió presencial i física; en canvi, sí que en tindrem una magnífica mostra virtual perquè centenars de socis i d’altres persones que no ho són ens han enviat fotografies de les seves millors roses en resposta a la convocatòria de la nostra entitat. A tots ells, gràcies pel seu compromís i, d’una manera molt particular, al president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, que hi ha volgut participar per tal de donar-nos suport.

Fa deu anys tampoc no es va celebrar l’Exposició de Roses; la mort accidental de l’Albert Via va comportar-ne la suspensió. Ell, l’Albert, fou un soci excepcional, molt implicat a la Secció Excursionista i aleshores membre del Consell Directiu amb el president Jordi Agràs. La seva professió d’enginyer el va fer el candidat idoni a assumir la direcció de manteniment i, com a voluntari que era –com  ho són tots els socis que assumeixen funcions directives–, sempre estava disposat a fer qualsevol gestió, a l’hora que fos, per tal que tot funcionés com calia, fins que una maleïda claraboia de la sala Fortuny se’l va emportar i va morir a conseqüència de la caiguda.

Sempre estava disposat a fer 
qualsevol gestió,
a l’hora que fos, per
tal que tot funcionés com calia

El seu compromís és el que, afortunadament, té tanta i tanta gent a la nostra ciutat on, per tal d’identificar una persona, se sol fer referència a l’entitat a la qual pertany. Un és del Centre, l’altra dels Ploms i l’altre de l’Orfeó i, així, podríem anar seguint la relació. Això és signe de compromís cívic: el que tenia l’Albert. Ara, en aquests temps estranys que estem vivint, s’ha de valorar aquest esperit de compromís que, a diferència d’altres sectors, garantirà que les entitats culturals puguin sobreviure, no com abans, però seguiran vives –i això és l’important– per tal de continuar oferint serveis als seus socis, més enllà del gruix d’activitats que, per via telemàtica, ja poden gaudir.

En els temps estranys que estem vivint s’ha de valorar aquest esperit de compromís que garantirà que les entitats sobrevisquin

Malauradament, aquests dies, amb l’avinentesa de l’aniversari del seu traspàs, també trobem a faltar la Mari Martorell, que ens va guiar tants anys per la biblioteca del Centre i que ens renyava quan calia, el conserge Ferran Siuró, indispensable, com tots els treballadors de la casa –fet que ara constatem més que mai– i, per descomptat, en Pere Anguera, el meu amic i el meu mestre, de qui el 4 de gener també va fer deu anys de la mort. Historiador reconegut arreu, autor d’una obra prolífica i imprescindible, per a ell, tal com va dir quan el van nomenar Soci d’Honor, el Centre era la seva segona casa i la seva primera universitat.

Quin compendi de qualitat humana, quina mostra de compromís silenciós i constant de tantes i tantes persones a favor de l’entitat i de la cultura en general! 

La feina incansable de l’Albert Via, la memòria del qual el Centre va voler perpetuar posant el seu nom a la sala on es reuneix habitualment el Consell Directiu, en prova de reconeixement al seu amor desinteressat envers l’entitat, serà sempre un referent cívic que fa que la nostra ciutat tingui el gruix cultural que, sens dubte, mai no deixarà de tenir.