Els llibres parlen i els més antics, tan sols mirar la coberta i girar pàgina, fan aflorar la forma de fer d’una llibreria temps enrere. Això mateix afirmen, amb una pila de llibres antics, Montsant i Aràntzazu Fonts Pallach, al capdavant de la Llibreria Gaudí de Reus. El negoci familiar, com s’han fet ressò una pila de mitjans locals, inclosa aquesta capçalera, celebra enguany 60 anys de trajectòria. Aprofitant l’avinentesa i més enllà de l’efemèride, convidem les dues llibreteres a capbussar-se en les que elles anomenen «velles glòries» del seu fons, llibres antics que venien pels volts dels anys seixanta, aproximadament. Montsant mira cobertes d’una selecció de volums que ha portat especialment per a l’ocasió amb Aràntzazu, i totes dues parlen de les anotacions que se’n feien abans a la primera pàgina.
«Aquestes marques abans les fèiem per saber les pessetes que costava un llibre o per saber de quina distribuïdora venia, ja que n’hi havia que s’havien de tornar, i ho assenyalàvem tot amb inicials i abreviatures, fins i tot reconeixem la lletra del pare, Isidre Fonts, en alguns dels llibres», assenyala Montsant mentre observa aquests petits detalls. Aquests, de fet, i segons aporten, «avui ja no els fem, als llibres, ja no els marquem; tot evoluciona». A través de llibres antics, doncs, parlen d’editorials amb les quals han treballat i treballen.
1. ‘Babar en globus’,
de Jean de Brunhoff
Les llibreteres destaquen entre els llibres que duen Babar en globus, de Jean de Brunhoff, perquè «se’l considera un clàssic de la literatura infantil». Montsant ensenya una edició antiga, però ben conservada, d’una editorial veterana que ja no hi és, l’Aymà. «Els llibres del rei Babar són uns contes que diverses editorials han agafat al llarg del temps i vam escollir portar aquesta edició perquè és un conte dels imprescindibles», manifesta Montsant. A més, està escrit en català i s’adreça als més petits. En aquest sentit, les llibreteres expressen que en els orígens de la llibreria «hi havia editorials que van fer promoció del català i que s’hi van esforçar».
2. ‘Catalunya dins l’Espanya moderna’,
de Pierre Vilar
Un altre dels llibres candidats a comentar és Catalunya dins l’Espanya moderna, de Pierre Vilar, d’Edicions 62. A banda d’aquesta editorial, Montsant també esmenta La Galera com a una altra de l’època que va acompanyar els inicis de la llibreria. «No podem deixar d’esmentar la discogràfica Edigsa, referent de la Nova Cançó, per aquelles dates. I, parlant de les editorials d’aquells anys, dir que l’objectiu principal de la llibreria, és clar, era donar sortida a molt del que produïen les editorials del moment, i en català; avui n’hi ha moltes més d’editorials; grans i petites».
3. ‘Madame Bovary’,
de Gustave Flaubert
Un altre dels llibres esmentats per les dues botigueres és Madame Bovary, de Gustave Flaubert, també de la ja esmentada editorial Aymà, «per posar-ne un exemple de clàssic, però n’hi ha una pila; també Anna Karènina, de Lev Tolstoi». En aquest cas, aprofiten a parlar dels llibres en català venuts en aquella època gràcies a la tasca del traductor. «N’hem tingut de molt bons, com ara Manuel de Pedrolo o Jesús Moncada, és a dir, que es va fer molta tasca en aquest sentit», enraonen. Pel que fa a autors que, diuen, «se segueixen venent sempre, no manca Mercè Rodoreda, amb diverses obres, ni el mateix Pedrolo amb el seu Mecanoscrit del segon origen.
Parlar de llibres també fa que les dues germanes rememorin el tracte amb editorials i, sobretot, amb comercials d’aquestes, que «amb el temps s’han anat jubilant». «Nosaltres en l’actualitat cerquem editorials sempre, vas buscant les que s’adiuen als teus valors, però també t’ajustes al mercat i al que la gent et demana», exposen.
La gestió del fons de la llibreria «sempre genera feina», tot i que la rapidesa en els enviaments de la paqueteria és «molt àgil». «Les velles glòries poden ser a les estanteries de dalt, però la quantitat de llibres que arriba requereix temps i l’espai és el que és, malgrat que mai ens ha fet patir, això; si abans la llibreria va acollir galeria d’art i joc didàctic, entre altres, tot es pot fer», conclouen.
Els llibres parlen i els més antics, tan sols mirar la coberta i girar pàgina, fan aflorar la forma de fer d’una llibreria temps enrere. Això mateix afirmen, amb una pila de llibres antics, Montsant i Aràntzazu Fonts Pallach, al capdavant de la Llibreria Gaudí de Reus. El negoci familiar, com s’han fet ressò una pila de mitjans locals, inclosa aquesta capçalera, celebra enguany 60 anys de trajectòria. Aprofitant l’avinentesa i més enllà de l’efemèride, convidem les dues llibreteres a capbussar-se en les que elles anomenen «velles glòries» del seu fons, llibres antics que venien pels volts dels anys seixanta, aproximadament. Montsant mira cobertes d’una selecció de volums que ha portat especialment per a l’ocasió amb Aràntzazu, i totes dues parlen de les anotacions que se’n feien abans a la primera pàgina. «Aquestes marques abans les fèiem per saber les pessetes que costava un llibre o per saber de quina distribuïdora venia, ja que n’hi havia que s’havien de tornar, i ho assenyalàvem tot amb inicials i abreviatures, fins i tot reconeixem la lletra del pare, Isidre Fonts, en alguns dels llibres», assenyala Montsant mentre observa aquests petits detalls. Aquests, de fet, i segons aporten, «avui ja no els fem, als llibres, ja no els marquem; tot evoluciona». A través de llibres antics, doncs, parlen d’editorials amb les quals han treballat i treballen.
1. ‘Babar en globus’, de Jean de Brunhoff
Les llibreteres destaquen entre els llibres que duen Babar en globus, de Jean de Brunhoff, perquè «se’l considera un clàssic de la literatura infantil». Montsant ensenya una edició antiga, però ben conservada, d’una editorial veterana que ja no hi és, l’Aymà. «Els llibres del rei Babar són uns contes que diverses editorials han agafat al llarg del temps i vam escollir portar aquesta edició perquè és un conte dels imprescindibles», manifesta Montsant. A més, està escrit en català i s’adreça als més petits. En aquest sentit, les llibreteres expressen que en els orígens de la llibreria «hi havia editorials que van fer promoció del català i que s’hi van esforçar».
2. ‘Catalunya dins l’Espanya moderna’, de Pierre Vilar
Un altre dels llibres candidats a comentar és Catalunya dins l’Espanya moderna, de Pierre Vilar, d’Edicions 62. A banda d’aquesta editorial, Montsant també esmenta La Galera com a una altra de l’època que va acompanyar els inicis de la llibreria. «No podem deixar d’esmentar la discogràfica Edigsa, referent de la Nova Cançó, per aquelles dates. I, parlant de les editorials d’aquells anys, dir que l’objectiu principal de la llibreria, és clar, era donar sortida a molt del que produïen les editorials del moment, i en català; avui n’hi ha moltes més d’editorials; grans i petites».
3. ‘Madame Bovary’, de Gustave Flaubert
Un altre dels llibres esmentats per les dues botigueres és Madame Bovary, de Gustave Flaubert, també de la ja esmentada editorial Aymà, «per posar-ne un exemple de clàssic, però n’hi ha una pila; també Anna Karènina, de Lev Tolstoi». En aquest cas, aprofiten a parlar dels llibres en català venuts en aquella època gràcies a la tasca del traductor. «N’hem tingut de molt bons, com ara Manuel de Pedrolo o Jesús Moncada, és a dir, que es va fer molta tasca en aquest sentit», enraonen. Pel que fa a autors que, diuen, «se segueixen venent sempre, no manca Mercè Rodoreda, amb diverses obres, ni el mateix Pedrolo amb el seu Mecanoscrit del segon origen.
Parlar de llibres també fa que les dues germanes rememorin el tracte amb editorials i, sobretot, amb comercials d’aquestes, que «amb el temps s’han anat jubilant». «Nosaltres en l’actualitat cerquem editorials sempre, vas buscant les que s’adiuen als teus valors, però també t’ajustes al mercat i al que la gent et demana», exposen.
La gestió del fons de la llibreria «sempre genera feina», tot i que la rapidesa en els enviaments de la paqueteria és «molt àgil». «Les velles glòries poden ser a les estanteries de dalt, però la quantitat de llibres que arriba requereix temps i l’espai és el que és, malgrat que mai ens ha fet patir, això; si abans la llibreria va acollir galeria d’art i joc didàctic, entre altres, tot es pot fer», conclouen.
