Durant les darreres setmanes hem vist notícies de com l’economia espanyola és la que més creix de la Unió Europea, amb portada inclosa de la revista The Economist, i com l’ocupació al conjunt de l’estat espanyol, i també a Catalunya, assoleix els màxims històrics. Molta gent de l’entorn del Govern, i d’altres, es pregunten com és possible que aquestes dades no es vegin reflectides amb un major optimisme del conjunt de la població, que no acaba de tenir aquesta percepció de grans millores econòmiques en les seves circumstàncies personals. O expressat en altres termes, et qüestionen, com és possible que totes aquestes dades macroeconòmiques no es traslladin a la microeconomia?
Els motius poden ser molt diversos i, en el nostre cas, també la resposta ha de tenir un caràcter multicausal. Tanmateix, intentaré traslladar el que els explico a les persones que m’interpel·len al respecte.
És cert que les taxes de creixement del producte interior brut (PIB), tant al conjunt de l’Estat com a Catalunya, són certament molt rellevants, però si ho analitzem amb més detall, veurem que en les dades d’evolució del PIB per càpita, els motius per a l’optimisme ja no en són tants. A la vegada, cal estudiar com es produeix aquest creixement del PIB, i el creixement no ve impulsat per una millora de la productivitat, més aviat al contrari. Hi ha creixement d’activitat econòmica que requereix molta mà d’obra, amb poca qualificació i retribucions modestes, per tant, es produeix un increment del PIB acompanyat d’un increment de l’ocupació de poc valor afegit. Evidentment, això implica que la majoria de la gent no veu millorada la seva situació econòmica, i menys quan venim d’una situació amb una inflació rellevant, que s’ha anat reduint durant els darrers mesos, però que en determinats sectors i productes encara té impactes importants.
També resulta interessant avaluar com es produeix i es cobreix aquest increment important de l’ocupació durant els darrers temps. Com ja hem dit, la majoria d’aquestes noves ocupacions, i encara més si excloem l’ocupació pública, són llocs de treball poc qualificats i amb salaris baixos. Aquesta circumstància ha fet, durant els darrers anys, que menys persones de nacionalitat espanyola vulguin optar a aquests llocs de treball, la qual cosa ha suposat la necessitat de cobrir-los amb mà d’obra estrangera.
Segons l’última enquesta de població activa (EPA) a Espanya, d’octubre de l’any passat, la població activa de nacionalitat espanyola era un 84% i l’estrangera era un 16%, fa deu anys aquest percentatge eren del 88% i el 12%. Si analitzem aquestes mateixes xifres a Catalunya, veiem alguna diferència significativa, al tercer trimestre del 2024 la població activa de nacionalitat espanyola a Catalunya és només del 79% i l’estrangera, del 21%, fa deu anys els percentatges eren del 86% i el 14%, respectivament.
De fet, segons l’EPA, durant els darrers deu anys l’increment absolut de persones actives a l’estat espanyol es produeix amb persones de nacionalitat estrangera i, com he dit, majoritàriament els llocs de treball que ocupen són llocs de baixa qualificació i de retribució modesta. Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar en molts aspectes, així com les seves conseqüències en molts d’àmbits en el present i sobretot en el futur.
Aquestes dades també expliquen que el creixement econòmic dels darrers anys ha estat impulsat per produir més (increment del PIB), amb més mà d’obra (increment de l’ocupació), però que no s’incrementi la productivitat del país. Per tant, aquest creixement i aquesta major ocupació no pot ser percebuda, perquè no els arriba a gran part de la ciutadania.
El repte actual, i de futur, de l’economia espanyola, i especialment de l’economia catalana, no és només créixer i generar ocupació, sinó créixer i millorar de forma substancial la nostra productivitat i generar llocs de treball més qualificats i més ben retribuïts. Per això cal canviar moltes coses, els poders públics tenen molta responsabilitat, però no exclusiva, cal també pensar molt bé des de l’àmbit privat el nostre model de creixement. I creixent així, serà l’única forma que la gran part de la gent, i una part important de les empreses, especialment les pimes, tinguin una percepció real de millora econòmica.