Catalunya es troba en un moment crític pel que fa a la problemàtica de l’habitatge, amb un increment notable en la demanda de lloguer i uns preus que continuen a l’alça. En els darrers mesos, la legislació sobre habitatge ha sofert canvis importants que busquen abordar aquesta situació, especialment amb la introducció de la llei estatal 12/2023 sobre el dret a l’habitatge, que inclou la creació d’un índex de lloguer destinat a regular els preus. Malgrat les bones intencions d’aquestes reformes, la realitat és que han generat un clima d’incertesa per als promotors d’habitatges nous. Aquests professionals es mostren preocupats per la manca d’un encaix legal clar i per les repercussions de les noves normatives en els seus projectes. L’absència de directrius coherents entre les autoritats competents i les contradiccions que emergeixen en la legislació actual han complicat la situació, deixant en l’aire la viabilitat d’aconseguir habitatge assequible. Així doncs, analitzarem com la interacció entre la legislació actual i el mercat d’habitatge afecta la construcció i disponibilitat d’habitatges nous per a lloguer a Catalunya.
La situació es complica encara més per la falta d’harmonia entre les autoritats competents. Segons les comunicacions que hem mantingut amb el Ministerio de la Vivienda, es deriva la responsabilitat cap a la Generalitat, i aquesta no ofereix una solució clara i immediata. Tal com indiquen textualment en la seva resposta rebuda per mail:
«Us informem que la llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, quan regula la limitació de rendes en els contractes de lloguer, no fa cap excepció per als habitatges d’obra nova, de manera que s’han d’entendre subjectes a aquest règim.
Tot i això, l’aplicació del Ministeri per calcular aquest índex no dona informació sobre aquests habitatges, de manera que, en aquest moment, no s’aplicaria l’índex, sense perjudici que en posteriors contractes aquesta situació pugui variar si l’índex contemplés aquests tipus d’habitatges.» Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Rellegiu el text anterior, diu que els habitatges nous (del 2020 fins a l’actualitat) estan en el règim d’índex de lloguer però com que no hi ha informació per habitatges nous doncs ara mateix no estan regulats. Però és que aquí ningú s’ho mira quan es fa una llei? És que ningú ha vist i comprovat que des del 2020 a Catalunya s’han construït 64.809 habitatges (segons IDESCAT) que no entren en l’índex de lloguer?
Més dades, segons INCASOL, els preus del lloguer en les zones tensionades ha passat de 694 € el 2022 als 763 € el 2024; a la província de Tarragona de 536 € a 586 €. Se sap la superfície d’aquests habitatges? No s’ha publicat enlloc, per tant hi ha el dubte de si són habitatges més petits els que s’han llogat i per tant aquesta dada de la qual es vanten alguns polítics no té cap sentit. Per altra banda els nous contractes han caigut un 25%, la qual cosa mostra que no hi ha prou oferta per la demanda que hi ha. Amb la regulació del lloguer la demanda per habitatge a la província de Tarragona ha passat de 13 a 92 interessats als 10 dies de publicació de l’anunci de l’immoble, què fan els propietaris en aquesta situació? Doncs llogar-ho a aquelles persones que els hi donen més garanties, per tant entrem en un bucle en el qual la gent amb renda més baixa mai no pot llogar.
Actualment, les promocions d’habitatges nous es troben en una situació complicada. Sense un barem clar sobre el preu que podran establir per al lloguer dels seus immobles, els promotors es veuen en una disjuntiva: l’escenari pot canviar de manera sobtada, ja que demà mateix podria aparèixer una nova regulació que limiti els preus dels lloguers dels habitatges “nous”, deixant així a aquests professionals en una posició precària. Tan difícil és indicar el preu de lloguer pels habitatges nous?
Aquesta incertesa fa que molts projectes d’habitatges nous es posin en pausa. En el millor dels casos, si no hi ha garanties sobre els preus de lloguer, és probable que els promotors optin per destinar les noves construccions a la venda en comptes de la seva explotació com a habitatges de lloguer, la qual cosa disminueix dràsticament l’oferta d’aquesta mena d’habitatges.
És essencial que les autoritats competents estableixin un marc regulador clar i ben definit que permeti als promotors operar amb seguretat. Només així podrem garantir un futur sostenible per a l’habitatge, on es combini l’accés a lloguers justos amb la possibilitat de desenvolupar nous projectes que satisfacin les necessitats de la nostra comunitat. És innegable que per assolir aquest repte de l’habitatge s’ha de comptar amb el sector privat i aquest, com la resta de tots els sectors, busca el benefici econòmic, per tant s’han de buscar fórmules per donar avantatges a aquells que vulguin fer habitatges per lloguer. Aquests avantatges poden ser: reduir les taxes municipals, exoneració d’ICIO, descomptes de l’IBI, facilitats de pagaments, reduir temps de llicència... Ens ha de quedar clar que si és rendible, el sector privat farà habitatges per a lloguer i que si no és rendible no els farà. El sector privat no pot assumir la ineficàcia de l’Administració en el sector de l’habitatge de lloguer.
És moment d’escoltar les veus dels qui treballen en el sector i treballar conjuntament per construir un entorn estable i favorable per a tothom. És vital que actuem ara per garantir el dret a un habitatge digne per a tothom.
