«Terra camptarragonina o penedesenca i estiu a les venes, forneixen els bons castells», escrivia Pere Català Roca en un text descriptiu ple d’emotivitat que va publicar-se dins del setè volum d’Els autors de l’ocell de paper, col·lecció que va començar a editar-se l’any 1955 amb el propòsit de confegir una antologia literària d’assaig, narrativa i poesia, en format d’opuscles, amb textos d’autors dels diversos territoris de parla catalana. La col·lecció sorgí en el context polític de la llarga postguerra, i tenia per objectiu ser una plataforma de projecció dels autors contemporanis, en l’inici de la represa cultural. Es tractava, doncs, d’aportar prestigi a la literatura catalana i normalitzar-la dins la societat.
Tal com explica Joan Crusellas —un dels iniciadors de la col·lecció— en la introducció, les publicacions volien oferir obres d’escriptors de la més variada procedència territorial, de la més diversa tendència i, també, de la més aparent oposició. De la mateixa manera, es defineix la línia de la col·lecció com un corrent integrador entre escriptors i lectors, així com entre cultures, i fa referència, ja en aquell any 1955, a l’ideal europeu, que ha de poder integrar les cultures —literatures i llengües— i conviure-hi. Així mateix, s’afirma que aquest ideal es farà realitat sense que calgui passar segles.
La col·lecció sorgí en el context polític de la llarga postguerra, i tenia per objectiu ser una plataforma de projecció dels autors contemporanis, en l’inici de la represa cultural
Pel que fa al disseny, cada opuscle comptava amb una portada il·lustrada per un artista. Així, en el segon volum hi trobem un quadre del pintor Maties Palau Ferré. La pintura ret homenatge simbòlicament a l’Odissea d’Homer i hi veiem representats els cants de les sirenes, l’etern teixidor de Penèlope i els viatges aventurers del vaixell mariner d’Ulisses, que simbolitzen els viaranys que emprenia el lector en el descobriment dels textos literaris dels diversos autors; així com les aventures i entrebancs que calia superar en el context de la represa. En aquest segon opuscle, la il·lustració al·legòrica acompanya els textos de l’intel·lectual valencià Joan Fuster, de l’escriptor i excursionista barceloní Josep Maria Espinàs, i del poeta mallorquí establert a la Catalunya Nord Gumersind Gomila.
Aquest any 2025 es compleixen setanta anys de l’inici de la col·lecció esmentada. Set dècades amb una gran i prolífica trajectòria dels escriptors i artistes que participaren als vint-i-tres volums d’Els autors de l’ocell de paper, en els quals trobem noms com Manuel de Pedrolo, Salvador Espriu, Maria Beneyto, Aurora Bertrana, Francesc de Borja Moll, Xavier Casp, Maurici Serrahima, Agustí Bartra o Alexandre Cirici, entre molts d’altres.
Les lletres del Camp de Tarragona també van ser-hi presents. Així, la col·lecció comptava amb la participació d’escriptors nascuts o establerts a les seves comarques. D’aquesta manera, a més de l’esmentat text sobre els castells de Català Roca al número set, en el número nou hi participa l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, establerta a Tarragona, amb un text sobre els lectors. En el número vint-i-u el tarragoní Domènec Guansé hi parla de la rima, la memòria i la poesia. Finalment, en el número vint-i-dos Jaume Vidal Alcover, illenc resident a Tarragona, i professor de la Universitat Rovira i Virgili, escriu una narració menorquina.
Coincidint amb el setantè aniversari de la publicació, és una bona ocasió per tal de rellegir Els autors de l’ocell de paper, els opuscles de la postguerra amb escriptors tarragonins i un dibuix mitològic de Palau Ferré.
