«El problema no és vendre avellana, sinó tenir-ne». D’aquesta manera resumeix Jaume Salvat, director de l’Oficina Tècnica de l’Avellana, la collita d’enguany, que només pot rebre el qualificatiu de catastròfica, amb un volum de producció que no supera el 20% en el millor dels casos. El canvi climàtic castiga un cultiu amb molta tradició a les comarques del sud de Catalunya, que ha sabut desenvolupar una potent indústria transformadora, i en el qual en els darrers anys s’ha fet un gran treball de valorització del producte.
Un pla d’emergència que doni resposta a alguns dels reptes sorgits de forma inesperada es fa més necessari que mai per garantir-ne la seva continuïtat.
Amb una mirada a una certa distància, es podria destacar que el sector de l’avellana ha fet importants avenços en pocs temps. El relat perdedor i centrat exclusivament en el preu ha donat pas a un discurs de posar en valor el producte local emparat sota la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus i la seva qualitat diferenciadora respecte la d’altres procedències.
El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya va encarregar l’any 2018 el Pla Estratègic per a la valorització de l’avellana, elaborat pel propi Jaume Salvat, on ja apuntava les oportunitats del context exterior: el creixement del consum de fruita seca a Catalunya i les tendències alimentàries fomenten els productes naturals de qualitat i de proximitat amb una especial preocupació per la salut. Des de fa uns anys es celebra també ‘Temps d’avellana’, amb un seguit d’actuacions per difondre la fruita seca a la població, amb focus especial a les escoles.
El sector ha afrontat una important reconversió, amb un enfoc centrat en la qualitat
Fins i tot s’han incorporat nous lideratges i femenins, com l’ara presidenta de la DOP Avellana de Reus, Ester Gomis. I el que és més significatiu, ara ja és relativament fàcil trobar a les botigues i als supermercats producte local, amb la irrupció de noves marques i fins i tot nous productes. Amb tot això, també noves generacions de productors han optat recentment per tancar el cercle i assumir també la comercialització, seguint l’exemple del vi i l’oli. A priori, un balanç molt esperançador.
«La reconversió del sector s’està fent. Hem passat de mesurar-nos només per la producció a posar l’accent en la seva qualitat. A més, la indústria transformadora ja no només trenca, sinó que elabora productes», explica Àngel Xifré, fins fa poc delegat del Govern a Tarragona i anteriorment delegat d’Agricultura, al qual el sector li ha volgut reconèixer recentment la seva implicació amb una menció honorífica dels premi DOP Avellana Reus. Tot i així, han aparegut de forma accelerada els efectes del canvi climàtic, que ho ha trasbalsat tot.
Després de quatre collites dolentes, la producció d’enguany ha tocat fons i no té precedents en els últims 40 anys. Una primera valoració podria situar la producció al voltant de les 2.000 tones amb closca, molt lluny de les 10.000 habituals. «No podem llençar els esforços realitzats en els últims anys i cal un pla d’emergència que doni confiança al sector agrari i alhora permeti afrontar alguns dels reptes que ens ha presentat el canvi climàtic: un sistema de reg més eficient, unes varietats que s’adaptin a les creixents temperatures i eines per combatre noves plagues, com la cendrosa».
Els efectes del canvi climàtic han colpejat de ple un producte amb creixent demanda
A la manca d’aigua del pantà de Riudecanyes, que ha impedit regar una part important de l’actual superfície d’avellaners, s’hi ha afegit enguany la manca de fred a l’hivern, seguit d’altes temperatures a la primavera, cosa que ha afectat també la qualitat del producte.
Lluny queda l’època en què l’avellana era un producte refugi per a moltes famílies del Camp de Tarragona, en què cada devaluació de la pesseta feia pujar el valor de la collita pel seu component exportador. De les 30.000 hectàrees s’ha passat a les actuals 10.000 amb domini de petita explotació d’una pagesia envellida o a temps parcial, que va donant pas poc a poc a una nova estructura més professionalitzada. «L’avellana té futur això és claríssim, però cal afrontar aquests canvis estructurals perquè està en joc la seva supervivència», conclou Salvat.