«És un personatge addictiu». Aquesta és una de les constants que es repeteix entre els principals investigadors i estudiosos de Josep Maria Cañellas (Reus, 1856 - París, 1902), considerat un dels grans precursors de la fotografia instantània i testimonial. El documental ‘L’ombra del fotògraf’ del fotògraf i periodista reusenc Carles Esporrín explica l’evolució de més de 20 anys de treball d’investigació de diferents experts a partir d’un àlbum de fotos de finals del segle XIX fins a descobrir la seva identitat, la seva trajectòria professional a París i, sobretot, l’excepcionalitat del seu treball fotogràfic en un moment històric en què es diu adeu a la fotografia estàtica realitzada amb trípode.
Tot comença a principis dels 2000 quan els historiadors Anna Capella i Jaume Santaló descobreixen la vàlua de l’Àlbum Rubaudonadeu a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres, un àlbum de 555 fotografies realitzades l’hivern de 1888 a 1889 dedicat a l’Alt Empordà. Topen amb un treball completament excepcional per la seva dimensió (5 àlbums físics) i, en especial, per una mirada inèdita que retrata la vida quotidiana del carrer (en moviment) amb un gran protagonisme de les persones, en un moment en el qual dominava la imatge estàtica amb retrats de monuments i d’estudi.
Diferents experts de la fotografia històrica com Pep Parer i el vallenc Jep Martí confirmen les primeres sospites: és un avançat en el temps a Catalunya, a l’Estat espanyol i, fins i tot, a París, que en aquell moment era la capital del món.
El mateix documental s’estructura en tres etapes, comença amb aquest primer moment de troballa de l’àlbum, continua amb la investigació a París per descobrir l’autor i, finalment, amb la posterior recerca per descobrir més aspectes de Cañellas a partir d’una gran exposició que es fa a Figueres l’any 2005.
Carles Esporrín queda atrapat pel personatge el 2017, quan fent un repàs pels fotògrafs pioners de Reus topa amb el nom de Josep Maria Cañellas, del qual en desconeixia completament la seva existència. Després d’anys de treball intens en recerca, el documental ‘L’ombra del fotògraf’ ja s’haurà pogut estrenar aquest 2024 en tres festivals (Memorimage de Reus, Transhumant a Figueres i Girona Film Festival), a més d’una presentació en societat al Teatre Bartrina i un passi al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona el pròxim divendres 29 de novembre.
«La millor manera de presentar el personatge era en present, perquè la investigació està viva i era una manera directa d’interpel·lar al públic, en detriment d’un relat històric o passat. El documental acaba obert perquè és una història completament oberta», explica Esporrín.
Els últims moments de la pel·lícula incorporen una de les últimes descobertes al voltant de Cañellas, com és el seu pas previ a Barcelona abans d’anar a París, on desenvolupa la seva trajectòria professional com a fotògraf d’artistes. Durant la segona meitat del segle XIX molts pintors i dibuixants adquirien imatges que anomenaven «fotografies al natural» o «fotografies per artistes», que els servien de model o de font d’inspiració per als seus treballs posteriors. Entre els artistes amb els quals va col·laborar o dels que va rebre encàrrec figuren Auguste Rodin, Josep Maria Sert, Josep Lluís Pellicer, Apel·les Mestres, Miquel Blay, Santiago Rusiñol, Ignacio Zuloaga i Joaquim Malats.
Una de les aportacions més significatives del documental és el testimoni de l’historiador i teòric de la fotografia francès Michel Frizot, que no fa altra cosa que reforçar la tesi dels investigadors catalans: Cañellas arriba a París en un moment en què es produeix un dels canvis més significatius de la imatge, quan es diu adeu al trípode i apareix la fotografia instantània que permet copsar el moviment i, en especial, incorporar la fotografia documental per il·lustrar revistes en substitució dels dibuixos. I el protagonista del documental forma part del grup selecte de pioners de la fotografia moderna i és un dels precursors del fotoperiodisme. Raons de pes per rebre en el futur el reconeixement que es mereix.
