Em tornar de vacances ja vaig advertir que la represa del nou curs polític seria molt dura, perquè la calma estiuenca ja feia preveure el temporal. No tinc cap bola màgica, però l’observació de prop de la política espanyola difícilment enganya encara que a vegades es produeixen alguns miratges que desconcerten els analistes i sobretot els ciutadans.
L’inici del període de sessions va arrancar amb el finançament singular per Catalunya i tot apuntava que es mantindria com el fil argumental principal del debat polític, però la ronda de converses de Pedro Sánchez amb els presidents autonòmics amb les seves carpetes de demandes ha rebaixat una mica la inflamació. Així les coses els gabinets d’estratègia de la dreta espanyola van creure que calia redissenyar la línia d’actuació per als pròxims mesos amb la perspectiva que la legislatura pot ser llarga, ja que el president espanyol no té intenció de convocar eleccions, de fet ahir Sánchez va solemnitzar al Congrés que queden 1.019 dies per tornar a anar a votar.
A més a més, estem pendents dels congressos d’Esquerra, de Junts i del PSOE que poden condicionar el futur més immediat i si hi haurà pressupostos generals de l’Estat per a l’any vinent. Amb aquest panorama el quarter general dels populars va optar per fer un gir estratègic i enfocar la seva acció en les polítiques socials, en incidir en matèries com l’habitatge, la conciliació o la jornada laboral, que són per ells els temes que importen a la gent.
Un nou episodi, habitual de la dreta espanyola, de ‘gir al centre’ no massa ben vist a totes les famílies del PP. Queda, per tant, el dubte de si aquest nou viatge al centre és real o es tracta d’una maniobra tàctica.
De seguida s’ha vist que ens trobàvem davant un miratge, perquè la possibilitat de parlar de polítiques va saltar pels aires en un tres i no res, i a la primera oportunitat ha quedat en paper mullat. La nova espurna ha estat la reforma de la llei que permetrà als presos d’ETA poder descomptar anys de condemna, un text al qual els populars van votar a favor al Congrés fa uns mesos i que ara diuen que va ser per error i que el Govern els va enganyar. Entremig, algunes veus molt influents a l’actual PP, com la presidenta madrilenya, animaven a mantenir el terrorisme i ETA com a arma política per anar contra el Govern espanyol, amb arguments sorprenents d’Ayuso assegurant que «ETA està més forta que mai».
La nova política, la que havia de pivotar sobre propostes socials, ha quedat enterrada i ahir només trepitjar la tribuna del Congrés Núñez Feijóo, que havia forçat Sánchez a comparèixer per parlar d’immigració, va aferrar-se al terrorisme com a eix central del seu discurs i dirigir-li al líder socialista un ultimàtum perquè retiri la llei en cinc dies i que si no ho fa serà una «victòria miserable, amb l’aplaudiment d’Otegi i de Txapote» alhora que l’acusava de no tindre paraula per haver enganyat les víctimes.
El líder del PP va admetre amb la boca petita l’equivocació de la votació, però cap paraula sobre si s’han d’assumir responsabilitats per la pífia com demanen alguns dirigents del partit com l’alcalde de Madrid, Martínez Almeida. Des de l’executiu, que la setmana passada ja es malfiaven del canvi de rumb dels populars, la sessió d’ahir va posar de manifest, en paraules de Sánchez, que el PP no té discurs, que el canvi d’estratègia era fals i que el que s’ha evidenciat és «que no hi ha ningú al volant de l’oposició», bé, algú sí que hi ha i que el president espanyol li diu ‘la jefa’, en referència a Díaz Ayuso. Per a Sánchez el PP i Feijóo no volen que Espanya passi plana en la qüestió del terrorisme i nega que es rebaixin les condemnes als etarres preguntant-se què és el que decep més als seus votants, «si la seva hipocresia o la seva incompetència».
Ja ho veuen. Els que pensàvem que potser passaríem plana d’aquell pim-pam-pum de la política espanyola de què els parlo sovint, i que potser ara els podria parlar de la gran política, em temo que hauré de seguir pel mateix camí, no sé per quant temps, perquè, tot i que els comptes de Pedro Sánchez resten 1.019 dies de legislatura, els números de Feijóo són uns altres: «no li queda ni una hora si el senyor de Suïssa diu que s’ha acabat». Vaja, el Dragon Khan permanent.