Històricament en aquestes dates a la ràdio que jo dirigia vivíem dies intensos com a conseqüència d’una de les programacions més esperades de l’any: ‘La campanya cap nen sense joguina’ que des de 1967 havia fet possible que el dia 5 de gener molta gent visqués la nit més màgica de l’any. Uns col·laboradors històrics que teníem al Carrer Casp eren els amics del Casino de l’Aliança del Poble Nou, una entitat de gran prestigi en aquell barri de la ciutat; parlant un dia amb el seu president quan va saber que era de Reus, ràpidament va pronunciar el nom del Centre de Lectura, mostrant a la vegada una admiració que anava més enllà de l’amabilitat i tot seguit va passar a elogiar la vitalitat associativa de la ciutat.
Aquesta i altres converses semblants les havia mantingut durant anys a Barcelona; eren quasi tòpiques i a mi, ho confesso, em feien sentit orgullós; recordava tot això, la setmana passada assegut a una taula de la sala de la Lampada del Círcol, en un sopar que se celebrava en ocasió del 10è Aniversari de la fundació del CTT Ganxets. Però tot d’una també vaig pensar que potser ara jo no podria lluir tant d’entitats reusenques, ja que pel que sé la majoria de les de tota la vida passem problemes: tal com va informar el Diari fa uns dies, la de Sant Isidre podria fer fallida per culpa, ai las!, d’un deute fiscal amb... l’Ajuntament!; el Bravium és i serà durant molts anys, una entitat ambulant si aconsegueix sobreviure; el Centre de Lectura, a més d’escometre reformes internes imprescindibles no pot acabar unes obres d’ampliació que li són del tot necessàries i per reblar el clau, a l’Orfeó Reusenc fan mans i mànigues per a conservar les diferents activitats que realitzen amb mínimes ajudes.
Ara que tant es parla d’emprenedoria econòmica, sembla que ens oblidem de l’emprenedoria social, que és aquella que realitzen els ciutadans i ciutadanes quan tiren endavant entitats que fan un servei públic en els àmbits de la cultura, l’esport, el teatre, la dansa, etc.
La majoria d’elles passen per dificultats, ja que les quotes dels socis no arriben per a pagar les despeses; és per això que, en aquest context de dificultats, és d’admirar a aquells que a canvi de res treballen per crear vincle social; per exemple: només la tossuderia de Jacob Anguera, Moisés Forn i Joan Carles Virgili podria explicar que els Ganxets ara facin 10 anys i mostrin que són alguna cosa que un club esportiu, és a dir, són socialment solidaris i jo en puc donar proves com a Patró de la Fundació Frederic Bara, ja que gràcies als assistents al sopar i a la generositat de l’alcalde Pellicer vaig poder ser el missatger de bones notícies econòmiques per una altra entitat que ajuda a infants i adolescents de la ciutat i que ha de fer equilibris econòmics dia sí dia també.
Repassant els títols nacionals i internacionals que han recollit els Ganxets en el tenis taula, vaig preguntar-los també pels Premis rebuts en ocasió de l’aniversari i particularment per l’Ajuntament de la ciutat, ja que fa poc va celebrar una Gala de l’esport; em van dir que no n’havien rebut cap i afegiren: «se’n van oblidar, no passa res!», certament, l’oblit devia ser tan important que fins i tot el regidor d’esports tampoc havia fet acte de presència al sopar.
Tal com estan les coses, si no s’ajuda als emprenedors culturals, esportius i socials i a les entitats per les quals ells treballen desinteressadament, correm el perill de funcionaritzar la vida pública de les nostres ciutats.
Avui més que mai els governants haurien de mostrar molta empatia amb ells i elles i els haurien de deixar clar que creuen que és necessària la seva utilitat pública. Però tinc els meus dubtes que això sigui així, amb tanta foto a les xarxes i amb tan poc diàleg sincer; el que demostren algunes i alguns és que potser tenen l’autoestima molt alta i saben el que convé fer i el que no i que, per tant, poden prescindir dels emprenedors, però actuen així i demostren tenir menys sensibilitat social que una bossa de plàstic.
Josep M. Martí (Reus, 1950) és periodista i professor de la UAB. Ha treballat tota la seva vida professional a la ràdio i ha tingut diferents càrrecs a la Cadena SER.
