Aquests dies hem conegut un cas com un cabàs que és el cas Íñigo Errejón, el polític sobradament conegut que ha hagut de dimitir per acusacions de maltractament i agressions a dones. Res de nou, gairebé TOTES les dones hem patit en algun moment de la nostra vida un episodi de maltractament o agressió masclista. I de moment no sembla que s’hi posi remei efectiu.
El cas Errejón és molt greu en si mateix i per les derivades que té. Una d’evident, afecta un destacat polític d’una formació d’esquerres que apostava netament per acabar amb aquest tipus de comportaments masclistes. Que proposava i presentava iniciatives parlamentàries concretes per acabar amb aquestes conductes contra les dones mentre que alhora el seu comportament era el contrari a tot el que predicava i defensava públicament. Això és un desastre també per la seva formació política que és Sumar no perquè en siguin directament culpables sinó pel fet que no ho aturessin a temps i pel fet que no disposin d’un pla intern contra l’assetjament sexual que els ajudi a evitar aquestes pràctiques a la seva formació, com haurien de fer si fossin conseqüents amb el que defensen. També és un desastre polític per ells perquè si ja van retrocedir electoralment ara la factura pot ser molt més astronòmica, encara que ara el tema no és aquest.
I com que Sumar forma part del govern de Pedro Sánchez doncs també en sortirà perjudicat, amb raó, perquè hauria de tenir mecanismes que aturessin aquests comportaments. Molt poques empreses, institucions, associacions, o partits polítics tenen plans per aturar maltractaments i abusos sexuals.
I la classe política en general també serà negatiu aquest cas. Pel fet que, pel que diuen, el comportament d’Errejón era pràcticament vox populi als passadissos del Congrés dels diputats. Ara tothom es pregunta per què no ho van aturar. La raó és que sempre és la mateixa cançó de la qual ja n’estem molt fartes.
Es tapa pensant que no tornarà a passar i no sortirà. Quina bajanada. Creure que no se sabrà avui en dia és no conèixer la realitat de les xarxes socials on es pot publicar tot fins i tot aprofitant l’anonimat. I perquè tots sabem que si un fet el coneix molta gent, tard o d’hora sortirà. Quina prepotència tenen alguns homes que se senten segurs gràcies al seu poder sigui a l’àmbit que sigui: la política, l’empresa, el periodisme. Més potent que no era Harvey Weinstein i gràcies a una sèrie de dones valentes va desencadenar un moviment que va destruir la seva carrera professional. Com ara unes altres dones valentes, i una periodista eficaç, Cristina Fallarás, han posat fi a la carrera professional d’Errejón. De fet, hi ha acabat ell, però sembla que tot i ser llest això no ho sabia o la seva mateixa prepotència li va impedir de veure-ho.
La nostra societat necessita un #MeToo efectiu. Es tracta de conscienciar tota la societat primer que existeix una realitat que consisteix en maltractaments i prepotència contra les dones a tot arreu sense diferència, empreses, agrupacions de tota mena (o no ens recordem de la denúncia de Mireia Boya de la CUP?). A partir d’aquesta conscienciació potser podrem començar a treballar.
Ja sabem que tenim un problema en aquest procés de conscienciació, és la propaganda de la ultradreta que es nega a reconèixer aquest fet i només vol parlar de violència intrafamiliar. Així aconsegueix que una gran quantitat d’homes joves els votin. Els han fet creure que són ells els que estan en perill perquè poden ser objecte de la denúncia falsa d’alguna dona malvada. S’adrecen a joves que no saben, o no volen saber, que el nombre d’acusacions falses no arriba ni al 0,1 del total i que a aquestes s’hi sumen tota mena de denúncies falses. Aquest discurs s’ha de contrarestar d’alguna manera perquè no és cert. A banda que de denúncies falses n’hi ha hagut sempre i la major part de les vegades se’ls pilla.
Errejón va fer un comunicat en el qual lluny de reconèixer l’error i demanar disculpes, que és que hauria d’haver fet, va posar en relleu unes excuses que segurament pretenien explicar el seu comportament perquè no es veiés tan greu, que ho és. Això va ser un altre error per part seva.
