Dies enrere, llegíem les reflexions de Margaret Crawford, reconeguda estudiosa del desenvolupament urbà als Estats Units. No teníem el gust de conèixer aquesta experta en la matèria, però les seves reflexions van afegir sal a una ferida oberta, ben present, que cada dia ens condiciona la vida als soferts habitants de Barcelona. El lector perspicaç ja ho haurà endevinat: Sí, el turisme, aquest fenomen que se’ns n’ha anat de les mans, que empitjora la nostra qualitat de vida i gentrifica, maleït concepte, la població nadiua per reemplaçar-la amb dos extrems, els neo-colons que ens han comprat l’ànima i el quart món arribat per servir-lo, si ho hem d’expressar en els conceptes contundents i simples que requereix un article.
Deia la Crawford que cada cop és menys desitjable viure a Barcelona a causa del turisme, quelcom del tot evident. El fenomen és d’abast planetari, va començar fa una pila d’anys a Manhattan, la illa central de la metròpoli novaiorquesa, i ha desbordat les previsions d’un patrimoni de la humanitat referencial com Venècia. Passejar per certs barris de Barcelona s’ha convertit en una mena d’univers paral·lel on tot està pensat pel gaudi dels visitants i ideat per a buidar-los la butxaca de forma efectiva. La tendència va començar per les Rambles, on fa anys que els barcelonins han renunciat a passejar, i s’ha estès conforme avançava la plaga fins cobrir altres territoris.
Crawford recomana, curt i ras, tocar el dos de les ciutats envaïdes com Barcelona
Per exemple, un Passeig de Gràcia farcit de botigues en les que la immensa majoria dels humans no poden ni posar els peus a causa del seu elitisme. El Born també s’ha perdut i la colonització s’escampa per les rodalies del mercat de Sant Antoni, amenaçant d’estendre’s per tot l’Eixample. En altres indrets, no tan freqüentats pel turisme, s’aguanta amb resignació que va deixant pas al neguit l’aterratge dels ja famosos expats, aquesta casta de temps globalitzats que gaudeix de bona butxaca gràcies al seu nivell professional i opta, que no són rucs, per viure i gaudir les delícies d’aquesta terra de clima mediterrani, cuina fantàstica i tants altres avantatges que són ja tòpiques evidències.
Segons els darrers càlculs, d’aquests fills dels yuppies de mitja Europa i part dels Estats Units ja en viuen cent mil a Barcelona, que es diu aviat. Gent que ha disparat fins a la bogeria els preus dels habitatges, siguin de lloguer o compra, perquè tothom sembla tirar d’un talonari i d’una beta negats a la immensa majoria dels compatriotes. El cas és que el panorama està canviant a marxes forçades, que la novetat en forma de plaga afavoreix només sectors enclavats a l’hostaleria i restauració. Si ens situem en perspectiva tarragonina, hauríem de ser-ne conscients, encara que fos per seguir la dita de posar les pròpies barbes a remull quan vegis afaitar les del veí. D’aquí quatre dies, l’aposta és ben fàcil: La plaga també arribarà a Tarragona i ja podem tremolar davant l’encariment, pèrdua d’identitat i qualitat de vida, per esmentar només tres aspectes, que la novetat comporta.
Nosaltres som ja figurants en un parc d’atraccions muntat per a turistes i benestants
Tornant a la Crawford, l’especialista recomana, curt i ras, tocar el dos de les ciutats envaïdes com Barcelona i anar-se als ‘suburbis’ per a recuperar qualitat de vida. Aquí hem d’entendre el consell refugiant-nos als pobles, resignats a perdre part del que ens fa com, de la nostra manera de ser i entendre el món. En l’entrevista, l’especialista no parlava en cap moment, però, de la complicitat culpable dels polítics que han deixat créixer aquest monocultiu econòmic, escampat en perjudici evident de la immensa majoria de ciutadans. Estem tan resignats que ja ni ens queixem, ni exigim alternatives als representants públics, eternament esclaus dels ‘lobbies’ de poder.
Que no vinguin tampoc amb arguments tronats de cosmopolitisme i globalització quan paguem cares factures de tot tipus per aquesta infausta novetat. Rebenta que només ens quedi rondinar davant d’aquest desastre, desgràcia davant la que ens deixen abandonats. Qui pot viatjar i pagar-s’ho, arrasa. Som ja figurants en un parc d’atraccions muntat per a turistes i benestants.
