Confessarem que, en llegir la notícia que compartirem en les següents línies, ens van assaltar un parell de certeses. Primera, quina llàstima que els grans mitjans no siguin capaços de fer la seva feina i fiscalitzar el poder com seria la seva obligació. Baixant la pilota a terra, quina pena que no els interessi publicar aquestes informacions gairebé enlluernadores per la seva aportació a fer-nos una clara idea del pa que s’hi dona a les nostres terres. No poden, entre altres fets, per no perdre les subvencions, ara bàsiques per a la subsistència del precari ‘quart poder’. Segona, lamentem de pas que el ciutadà tòpic no rebi continguts que l’ajudin a forjar composició de lloc i criteri. Cal fer esment de la font referencial, el diari digital VilaWeb, que es manté, subratllem-ho, gràcies a les aportacions dels seus subscriptors, excloent per línia editorial qualsevol mena d’altres ajudes. Feta la introducció, anem per feina, tot i que l’article guardarà molt més d’informació que d’opinió.
Comencem. El govern català té actualment 580 càrrecs dependents de cada canvi de govern. És el que, en llenguatge polític, els italians han batejat de fa temps com a sottogoverno, els treballadors de nivell encarregats d’executar a la praxi el que dissenyen els polítics governants. El sou mitjà a Catalunya d’aquest perfil ultrapassa els 85.000 euros anuals, mentre que el sou mitjà dels ciutadans comuns s’estableix, segons les últimes estimacions, en uns 28.000 euros. D’acord amb les normes de transparència pactades, això es fa públic just ara, en moment de transició, quan restem a l’espera d’investir un nou president i variar la identitat d’aquest sottogoverno.
La llista de personal es distingeix entre alts càrrecs, que formen la direcció política de l’administració, i el personal eventual, que ocupa llocs de confiança o assessorament en els diversos departaments. També hi ha els directius d’empreses i entitats del sector públic que, sense estar vinculats al partit en l’executiu de torn, depenen de les seves decisions polítiques. Val a dir que en el cas català, la direcció de l’administració varia i és substituïda a cada canvi de govern.
La informació de VilaWeb també precisava que dels 348 alts càrrecs actuals, només un deu per cent va assumir el seu lloc abans que Aragonès es convertís en president de la Generalitat. Fins aquí, a l'engròs, la notícia. Cadascú, que tregui les conclusions que millor li escaiguin. En principi, observem la distància de retribucions entre el sector públic i el privat, que explica un munt de contingut per poc que ens hi preocupem. Per desgràcia, no parlem de personal altament qualificat, el millor de cada casa i cada especialitat. Segons els patrons actuals, són gent de confiança, no els cal mostrar talent, cur-rículum o vàlua. N'hi ha prou a seguir les consignes del partit que t'hagi anomenat, evidència palmària. De pas, ens preguntem encuriosits què cobrarien aquests alts càrrecs si penquessin a la privada, sense que calgui apostar per la resposta intuïda: moltíssim menys. En conseqüència, faran el que calgui per aferrar-se a la cadira. Amb aquest arsenal de professionals ben pagats, això hauria de ser Xauxa o, pel cap baix, Suècia. Un país petit que hauria de rutllar com la seda, amb solucions instantànies per a cada problema, projecció de futur i projecte de meravellós horitzó. No creiem que sigui el cas.
Cal afegir el personal que depèn d'altres entitats, autoritats, ajuntaments, diputacions, consells comarcals, empreses municipals i l'etcètera preceptiu. Potser així es comprèn la nostra realitat i paisatge actual. Vivim atrapats en una dinàmica perversa que no prima l'excel·lència, el govern dels millors, sinó la lleialtat; que no es basa en criteris d'eficàcia i solvència professional, sinó en fidelitat. Un sistema que, per descomptat, cap dels interessats i participants es preocuparà per variar o exigir resultats tal com tocaria. Si rutllés com cal i conforme a sou, viuríem en un paradís.
I ara, fem lloc al tripartit que arriba per a repartir-se el pròxim pastís.
Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.