«A Barcelona s’hi ha fet dues coses grosses. Els Jocs Olímpics del 1992 i l’Any Internacional Gaudí del 2002». Són paraules de fa un temps de Pasqual Maragall, un polític conegut per la seva visió avançada de les coses i amb una dimensió internacional. Poca cosa més cal dir per destacar una de les grans contribucions al país de Daniel Giralt-Miracle, persona polifacètica i molt lligada al món de l’arquitectura, les arts plàstiques i el disseny, que va ser l’ideòleg i posterior comissari de l’Any Gaudí, que a punt d’arribar als 80 anys ha publicat el llibre Guspires de memòria, una vida dedicada a l’art. Una bona oportunitat per reivindicar la seva figura, sense la qual no s’entén l’estructura cultural actual, i amb lligams també al Camp de Tarragona.
Daniel Giralt-Miracle és fill de Ricard Giralt Miracle, al qual dedica el llibre, que va ser un dels grans precursors a Catalunya de les arts gràfiques, que van transformar-se d’impremtes a despatxos de disseny i que, amb perspectiva, cal considerar-los com els veritables antecessors dels publicistes.
El 1947 el pare va crear Filograf i per allà passaven tots els grans artistes, com Joan Miró, que més enllà de dissenyar i imprimir els seus treballs, també el convertien en un espai de permanent tertúlia.
Una base perfecta perquè Daniel Giralt-Miracle es convertís en crític d’art, una activitat que va iniciar el 1966 i que va reforçar encara més la vinculació amb tot el món creatiu del país. Va ser el primer responsable d’Arts Plàstiques al departament de Cultura de la Generalitat, per després ocupar la direcció d’algunes de les principals institucions culturals, com la Fundació Caixa Catalunya i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
Un bagatge extraordinari des d’on llançar la idea de l’Any Internacional Gaudí el 2002, del qual va ser comissari, i que posteriorment el va dur a ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura.
Al seu llibre explica justament que és mitjançant uns amics de Reus que s’assabenta de la proximitat amb el 150è aniversari de Gaudí. La seva idea va ser crear un any temàtic a nivell internacional per passar «d’un arquitecte famós a conegut» i amb la complicitat de totes les administracions i actors.
En aquest cas es feia imprescindible la implicació dels diferents propietaris d’edificis, la majoria dels quals encara estaven tancats al públic. De fet, el mateixGiralt-Miracle ja havia viscut la restauració i obertura al públic de la Pedrera, després de ser adquirida per Caixa Catalunya.
També a partir de l’Any Gaudí es van anar desocupant tots els immobles habitats i, excepte la Casa Calvet, tots ells ja formen part del patrimoni visitable.
En el cas de Reus, la celebració del 150è aniversari va ser el detonant per impulsar el Gaudí Centre, que avui combina l’espai d’interpretació de l’arquitecte amb l’oficina turística com a porta d’entrada a la ciutat. Xavier Filella, aleshores regidor de Cultura de Reus, admet que «l’Any Gaudí va permetre l’aposta decidida per l’arquitecte i vincular-lo a Reus per sempre. Sense aquell esdeveniment això no hauria passat».
Els sogres de Giralt-Miracle van viure primer a Reus, on va néixer la seva dona Amèlia Figueres, i després a Valls, on està enterrat un d’ells. Per això, no és cap casualitat que hagi donat bona part de la seva col·lecció d’art al Museu de Valls. Al Museu del Disseny hi ha el llegat del seu pare Ricard Giralt Miracle i a l’Arxiu Nacional, el seu fons documental, a més d’altres donacions a diferents institucions del país, on creu que poden ser més útils. «És una col·lecció espectacular en quantitat (amb més de 500 obres) i qualitat, ja que repassa els últims 60 anys d’art amb els noms més destacats, que inclou artistes estatals i internacionals, i també de les nostres comarques», resumeix Jordi Paris, director del Museu de Valls i que coneix de prop Giralt-Miracle: «És una figura clau de la cultura i les arts plàstiques i sense ell el panorama seria diferent. A partir d’una formació molt oberta, té una visió molt ampla per fomentar que la cultura catalana sigui universal».
Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Li agrada cuidar els avellaners del riu a Els Garidells i es guanya les garrofes al món assegurador, com a director corporatiu de MGC Mutua. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al Diari de Tarragona.