El mes de desembre a Madrid, igual que a moltes altres ciutats europees, és un període eminentment festiu, molt semblant a un mes de vacances, amb els carrers plens de gom a gom, amb els espectacles a rebentar, els bars i restaurants al límit de capacitat i la gent amb ganes de festa i de celebració. La gent que omple la capital espanyola no hi ve a celebrar ni la Puríssima, ni la Constitució, amb què comença el mes, sinó a gaudir de la ciutat i a gaudir d’uns dies d’esbarjo, molt allunyats de les polèmiques i de les tensions de la Villa y Corte i de les baralles polítiques que mantenen uns i altres. Altres anys m’he trobat molts compatriotes que reconeixen que no en tenen ni idea del que es cou per aquí, i ben poc interessats aprofundir-hi.
Habitualment el mes polític arranca fort, perquè demà es commemora al Congrés el dia de la Constitució, amb un seguit d’actes institucionals que no fan altra cosa que constatar la distància sideral que hi ha entre les dretes i les esquerres sobre la Carta Magna tant territorialment com socialment. Una celebració constitucional en què no participen ni els nacionalistes ni els independentistes catalans, bascos i gallecs, una cosa que hauria de fer reflexionar seriosament sobre què no funciona perquè una part important dels representants dels territoris que el text constitucional defineix com a ‘nacionalitats històriques’ no siguin presents en aquests actes. Qui sí que demà serà als actes de la Carrera de San Jerónimo serà el president de la Generalitat, Salvador Illa, després de molts anys d’absència dels presidents Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès.
Aquest any la cita del 6-D ha tingut un preàmbul fort que ha escalfat la celebració i que ha posat la caldera política amb més pressió que mai. El conclave del PSOE de Sevilla ha servit perquè els socialistes es reagrupessin al voltant de Pedro Sánchez i fessin pinya al voltant del seu líder que ha tornat a ser reelegit sense oposició. Els socialistes que van arribar al congrés en un dels seus pitjors moments pels casos de suposada corrupció que envolten el partit, el govern i l’entorn familiar de Sánchez, han sortit de Sevilla amb una mena de manual d’autodefensa per a no sucumbir a l’ofensiva de les dretes.
Després de tres dies amb escàs debat intern i aprovant textos genèrics per acontentar a tothom, sobretot en matèria de finançament, Pedro Sánchez ha deixat ben clar que de llençar la tovallola res de res. Ni pas al costat, ni enrere, al contrari, un pas endavant per plantar cara a l’ofensiva judicial, política i mediàtica de la dreta diu l’inquilí de la Moncloa, que va tancar la cimera amb una arenga política per elevar la moral i l’autoestima dels seus i que va tindre més de míting electoral que de clausura d’un congrés, amb anunci inclòs de la creació d’una empresa pública d’habitatge.
A l’altre costat, al PP, no tenien congrés, però van preparar també una trobada municipal per a poder replicar Sánchez als informatius audiovisuals i a les cròniques polítiques, i repetir el missatge que Sánchez ha de plegar, fins i tot li reclamaven que abandonés el càrrec de secretari general dels socialistes allí mateix, al congrés sevillà.
El líder del PP ha elevat tant el to, que les seves paraules també les podies enquadrar en un acte de campanya, d’unes eleccions que no estan convocades i que uns i altres admeten que no les veuen a prop, perquè auguren que la legislatura encara durarà. Però els populars no canviaran de línia ni frenaran en el seu estil d’oposició, convençuts que fins ara l’estratègia de posar Sánchez contra les cordes els dona resultats i que cada dia la situació de l’executiu és més complicada i els fronts judicials s’acumulen a la Moncloa. Tampoc afluixaran en responsabilitzar de la situació als aliats dels socialistes a qui ja qualifiquen de còmplices per no sumar-se a una moció de censura per fer fora Pedro Sánchez.
L’entorn del líder del PP preveu un desembre prenadalenc molt dur per al president espanyol, amb l’exministre José Luis Ábalos al Suprem i tota la trama Koldo/Aldama oberta; amb les investigacions a la seva dona i el seu germà, i amb el cas del fiscal general obert per les filtracions dels correus del nuvi d’Isabel Díaz Ayuso. Un reguitzell de casos que no descarten que pugui augmentar i acorralar més Pedro Sánchez; vaja, un desembre negre.
Periodista cambrilenc, treballa a la delegació de TV3 a Madrid. Va ser també corresponsal a París. Forma part del panorama habitual del Congrés al costat dels lleons. Arrelat a Madrid, casa seva és Cambrils, on presideix l’Associació Cultural Revista Cambrils.
