Fa uns dies vaig assistir a la primera visita institucional de la nova consellera de Territori, Silvia Paneque, al Camp de Tarragona. Un acte a l’Ajuntament de Cambrils per explicar l’ambiciós projecte del TramCamp, però que finalment va servir perquè, com va recollir la portada del Diari, «Salou puja al tramvia», ja que l’alcalde salouenc va acaparar tot el protagonisme en anunciar que abandonava l’oposició al projecte i se sumava a la iniciativa, després d’aconseguir tot el que reclamava per al seu municipi.
Tot i que Granados va eclipsar l’estrena de la consellera a les nostres comarques, la seva presència va deixar algunes coses dignes de comentar. Paneque va destacar que «el TramCamp forma part de les infraestructures que han d’enfortir Catalunya». Però sobretot em vaig quedar amb les paraules de la responsable de Territori quan va elogiar l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona com la segona de Catalunya amb prop de 325.000 residents i va destacar la capacitat innegable de la gestió turística d’altíssima qualitat alhora que llençava un clar compromís: «El Govern de Catalunya és perfectament coneixedor d’aquesta potencialitat magnífica per a Catalunya. Patrimoni, és clar, però també cuina, cultura, universitat o capacitat en la gestió de grans projectes. Per totes aquestes raons, estem del tot compromesos amb el Camp de Tarragona i el seu desenvolupament fort sobre allò que és i vol el territori».
Una bona declaració d’intencions pocs dies després de la posada en marxa del nou govern de Catalunya, i tot just hores després de la trobada del nou executiu català a Poblet, on el president Salvador Illa va posar deures als seus consellers, sobretot en un moment especialment delicat per les comarques del Camp de Tarragona i de l’Ebre. Perquè ahir als carrers de Tarragona i de Tortosa, a les manifestacions de la Diada, les reivindicacions dels ciutadans del sud de Catalunya van ser molt clares: les infraestructures, les rodalies, l’aigua i el desequilibri territorial. Totes de l’àmbit del departament de Territori.
I ja fa força dies que aquesta realitat omple la portada d’aquest rotatiu i de la majoria de mitjans locals: les obres del Túnel de Roda de Berà que deixaran sense trens directes entre Tarragona i Barcelona durant cinc mesos i les seves conseqüències pels ciutadans. Val a dir que els mitjans nacionals comencen a entreveure la magnitud de la tragèdia i ja dediquen força espai a la qüestió. Perquè a 10 dies de l’inici de l’operatiu la incertesa sobre els plans de mobilitat ha generat un gran neguit entre els usuaris, hi ha molta preocupació perquè hi ha risc real que tot pegat es converteixi en un gran caos. Els usuaris encara no saben avui amb certesa com s’ho hauran de fer per arribar a Barcelona. Aquest estiu alguns m’han comentat que ja s’han posat d’acord amb altres persones per viatjar amb cotxe a Barcelona. Altres, davant la inseguretat d’arribar a l’hora a la feina, a les classes o al metge, aniran en cotxe fins a l’estació del Camp de Tarragona per viatjar des d’allí cap a la capital catalana. Alguns han aconseguit que les seves empreses els permetin més dies de teletreball, almenys fins que es vegi l’efectivitat dels plans de mobilitat.
I els ja soferts usuaris diaris del tren, desconeixen l’horari i el cost de l’Avant que un cop el dia unirà Tortosa amb Barcelona a través del Camp de Tarragona, un tren que es va suspendre per la pandèmia i no ha tornat a funcionar més. També es desconeix si augmentaran les freqüències dels trajectes directes en autobús entre Tarragona i Barcelona sense passar per l’aeroport, ni tampoc si finalment s’habilitaran pels autobusos les targetes de transport multiviatges, una antiga reivindicació del Camp de Tarragona, que es considera marginada per uns beneficis que sí que existeixen a la resta de Catalunya.
Per això les paraules de la consellera a Cambrils quan parlava de la potencialitat del Camp de Tarragona com a oportunitat per Catalunya tenen més vigència que mai. Amb el nou govern aquí, en línia amb l’executiu de Madrid i amb alcaldes en la mateixa sintonia política, és el moment del sud, hi ha una finestra d’oportunitat que cal aprofitar. Són molts els dèficits històrics que cal corregir i és el moment de fer justícia a aquestes terres. Ara toca.