Segurament tu també ho vas veure, perquè va ser dels clips més reproduïts de la setmana passada. Hi havia tuits amb més de dos milions de visualitzacions. No era per menys, perquè l’escena era realment divertida: Joe Biden, el president dels Estats Units, mirant les musaranyes completament desorientat durant una exhibició de paracaigudistes a la cimera del G7.
Hi eren tots principals mandataris mundials, allí dempeus mirant l’espectacle, quan ell de sobte es gira, els dona l’esquena i comença a caminar en direcció contrària, mirant i fent senyals cap al no res. L’amfitriona de la trobada, la ultradretana Giorgia Meloni, se n’adona i l’agafa per tornar a integrar-lo al grup. Massa tard. Els interessats en inflar el globus de la sospita que l’home, de 81 anys, ja no toca ni a quarts ni a hores ja tenien nova – i bona - munició. Hauria estat legítim, si no fos per un petit detall sense importància en els temps que corren: no era veritat.
El vídeo estava manipulat. Era una versió retallada de l’escena real, on Biden no es desorienta i fa senyals cap al no-res, sinó que senzillament saluda un dels paracaigudistes que acaba d’aterrar al seu costat i que no apareix a l’enquadrament del vídeo.
L’era de la postveritat
Que l’únic que la diferencia de la mentida és que ja a ningú li importa. No fa falta que un fet sigui veritable per fer-lo real, només ho ha de semblar. I tenir gent disposada a creure-s’ho. El mecanisme és l’habitual i serveix per múltiples casuístiques: algun perfil ho penja a la xarxa, altres s’hi sumen i ho repliquen, l’algoritme actual de Twitter ho potencia, mitjans – alguns per interès, altres per negligència - ho amplifiquen i legitimen i au, ja s’ha fet viral. I viral, l’any 2024, és sinònim de real.
Som en l’era de la desinformació, la característica que probablement més defineix la nostra època, i l’única part positiva és que comencem a ser-ne conscients. Aquesta setmana s’ha fet públic l’informe anual de l’Institut Reuters, el més prestigiós del món de la comunicació i el periodisme, i recull que el 70% dels ciutadans de l’estat espanyol estan preocupats per aquesta sensació creixent de vulnerabilitat respecte a les fake news. Són 6 punts més que l’any anterior i 11 més que la mitjana mundial. De fet, el 37% dels enquestats a l’Estat asseguren haver detectat continguts falsos, especialment en torn a la política, però també l’economia, la covid i la immigració.
De la desinformació al desinterès
Tot plegat té una altra conseqüència: la desafecció informativa. La gent cada vegada desconnecta més de les notícies. Aquí no podem entrar en les causes perquè són múltiples i diverses i requeririen no d’un altre article, sinó com a mínim d’una tesi doctoral per definir-les. Però una descripció freda senzillament de les dades ja ens dibuixa el panorama en el que estem instal·lats: quatre de cada deu ciutadans de l’estat diuen que eviten deliberadament les notícies. Que no volen ser informats. Són ja un 37%, xifra rècord des que es fa l’estudi i 9 punts més que l’any passat.
Els que si que volen, ho fan principalment a través de les xarxes socials: són ja la principal porta d’entrada a les notícies, duplicant aquells que ho fan directament a les webs o apps dels mitjans de comunicació, que ja són només un 15%. Probablement això expliqui que el vídeo sigui el format favorit per informar-se – deixant enrere el text – i que els canals preferits siguin Instagram, TikTok i YouTube – els menors de 35 anys – i Facebook i WhatsApp els que estan per sobre d’aquesta franja. Aquest és el nou camp de batalla en la guerra de la informació.
